Resultats de la cerca
Es mostren 395915 resultats
illa des Penjats
Illa
Petita illa situada entre les d’Eivissa i Formentera, al S des Caragoler (de la qual la separa un freu) i al N de la illeta des Porcs i de s’Espalmador (de les quals és separada per un freu, més important, assenyalat pel far des Penjats i pel far d’en Pou, a la illeta des Porcs).
A ponent de l’illa des Penjats hi ha les dues illes Negres
els Penitents
Barri
Barri de Barcelona, del tipus ciutat jardí, situat als contraforts del Tibidabo, entre el tram superior de l’avinguda de Vallcarca, el carrer de Collserola, la carretera de les Aigües i la carretera de l’Arrabassada.
El nom, d’origen popular, procedeix de les activitats que, des del 1860, hi desenvolupà el carmelità Francesc Palau , en una finca convertida en convent on acollia malalts i marginats i promovia la pràctica de la penitència solitària en diverses coves excavades a la muntanya del voltant, on sembla que abans ja hi havia vida eremítica El 1892, Mossèn Cinto Verdaguer comprà la finca i hi residí durant un quant temps El convent fou enderrocat per l’Ajuntament d’Horta el 1895, i només resta un pas del viacrucis dins el solar d’una residència sanitària El nucli central del barri es formà al…
la Penitència
Monestir
Monestir (Sant Joan de la Penitència) de monges clarisses, fundat a la ciutat d’Oriola (Baix Segura) el 1490, del qual pren el nom un carrer i un barri.
Fou bastit en diferents i llargues etapes L’església fou acabada el 1752 i el convent el 1772 Conserva obres de Salzillo
governació de Peníscola
Història
Antiga demarcació administrativa del País Valencià, creada pel govern borbònic el 1707.
Fou anomenada, també, govern, partit o corregiment de Peníscola Comprenia el Baix Maestrat excepte la Tinença de Benifassà, la Serratella, de l’Alt Maestrat, Torreblanca, Orpesa, Cabanes de l’Arc, Vilafamés i Bell-lloc del Pla Fou suprimida definitivament el 1833 amb la divisió provincial
Peníscola
Peníscola
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Maestrat, a la costa.
Comprèn, al N, el sector meridional de la plana de Vinaròs, amb terrenys quaternaris i una línia d’antigues albuferes litorals, drenat per la conca baixa de la rambla d’Alcalà, i, al S, els vessants nord-orientals de la serra d’Irta , que forma, ja dins la mar, el penyal de Peníscola , tómbol unit a la costa per un istme de sorra, on s’estableix la població La costa, al N de la ciutat, és sorrenca o amb un cordó de còdols i grava, mentre que al S forma espadats alts i mitjans que formen cales i puntes puntes de l’Hort, del Marbre, del Racó Calent, cala Blanca, cap d’Irta De N a S hi ha una…
cadena Penina
Serralada
Serralada de la Gran Bretanya que constitueix l’espina dorsal del nord d’Anglaterra.
S'estén entre els Cheviot Hills al N i els Midlands al S, i és formada per una sèrie d’altiplans calcaris, inclinats vers l’E i fracturats a l’W, i que culmina al Gross Fell 893m Als seus vessants oriental i occidental es troben les conques hulleres de Yorkshire i Lancashire
serralada Penibètica
Serralada
Serralada del S de la península Ibèrica, paral·lela a la costa de la mar Mediterrània, des de Gibraltar al cap de Gata.
És la més important i més meridional de les anomenades serralades Bètiques i té una altitud mitjana de quasi 2 000 m El nucli principal i més característic és Sierra Nevada, on es troba el cim culminant de la península Ibèrica, el Mulhacén 3 478 m En conjunt constitueix una serralada alpina d’estructura tectònica complexa, amb mantells de corriment i que es presenta en una sèrie de massissos separats per valls transversals d’origen tectònic És constituïda per materials cristallins que formen el nucli primitiu i esquists i calcàries molt metamorfosats, i a la perifèria sediments paleozoics no…
el Pení

Vista de la badia i vila de Cadaqués amb la carena del Pení al fons (Alt Empordà)
© Fototeca.cat
Muntanya
Contrafort E (506 m) de la serra de Rodes (Alt Empordà), a la península del cap de Creus, que domina per l’E la vila i la badia de Cadaqués.
Als seus vessants hi ha les installacions d’una estació de radar, establerta pels EUA després del 1953
P’enghu
Arxipèlag
Arxipèlag de la mar de la Xina Meridional, a l’estret de Taiwan, entre aquesta illa i el continent.
Consta de 21 illes, que formen el hsien de P'enghu 127 km 2 104 000 h est 1984 La capital és Makung Densament poblat 818,9 h/km 2 est 1984, la principal activitat és la pesca