Resultats de la cerca
Es mostren 10754 resultats
Tomàs Escuder i Palau
Literatura catalana
Narrador, traductor i sociòleg.
Llicenciat en ciències polítiques, és autor d’estudis etnogràfics i socials Ha publicat les obres Un diari 1978, Viatge africà 1979 i Paratges del País Valencià 1980 Posteriorment, aparegueren diversos reculls de narracions — Contalles 1983, El que ens conten les muntanyes 1991 i Contalles del món 1995— i les obres de prosa de viatges Castelló 1984, Morella 1996 i Benicàssim 1997, entre d’altres
Iban León i Llop
Literatura catalana
Poeta.
Ha publicat Des d’una habitació sense llum 1996, Fustes corcades 1998, premi Martí Dot 1997, Pell de salobre 1999, premi Salvador Espriu per a poetes joves 1998, Blue Hotel 2000 i Llibre de Nàpols 2003, premi Ausiàs Marc de poesia de Gandia 2002
Amàlia Fenollosa Peris
Literatura catalana
Novel·lista i poeta en llengua castellana.
Vida i obra Pertanyé al grup de poetes del període isabelí anomenat Germania Lírica, que reivindicava l’escriptura femenina i un paper més destacat per a la dona en la societat Publicà poemes de tipus sentimental i de contingut històric i moralitzant en un recull de Poesías Sant Sebastià 1843 i soltes al recull Pensil del bello sexo 1845, impulsat per Víctor Balaguer i Joan Mañé i Flaquer, amb qui es casà, i en revistes de Barcelona com “El Genio”, de València com “El Fénix”, de Madrid com “Semanario Pintoresco Español” i de Castelló com “El Celtíbero” Escriví el drama El desterrado 1844 i…
Manuel Martín i Picó
Literatura catalana
Predicador.
Frare dominicà Fou mestre en teologia i rector del collegi de Tortosa Escriví, en castellà, diversos sermons, un elogi fúnebre en memòria de Carles III Barcelona 1789, una Oración València 1792 i un sermó titulat València engrandida i cèlebre en tot lo món per sant Vicent València 1784 i 1804
Jesús Alturo i Perucho

Jesús Alturo i Perucho
Historiografia
Escriptura i paleografia
Lingüística i sociolingüística
Paleògraf, filòleg i historiador.
Professor, des del 1976, de filologia llatina a la Universitat Autònoma de Barcelona, on el 1992 succeí el seu mestre Manuel Mundó a la càtedra de paleografia, codicologia i diplomàtica Membre del Comité International de Paléographie Latine 1994, de la Société Nationale des Antiquaires de France 2013, i director de la Series Hispanica dels Monumenta Palaeographica Medii Aevi , sota el patrocini de la Union Académique Internationale, de l’Institut de France, del Comité International de Paléographie Latine, de la Real Academia de la Historia de Madrid i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de…
Vicenç Saura Vilallonga
Futbol
Futbolista.
Lateral, començà en el Gràcia Futbol Club 1923-26 Passà al Castelló 1926-28 i fitxà pel Futbol Club Barcelona 1928-31, amb el qual disputà 55 partits Es proclamà campió de la primera edició de Lliga 1929 i guanyà dos Campionats de Catalunya 1930, 1931 Posteriorment jugà de nou amb el Castelló 1931-32 i també amb el Gimnàstic de Tarragona 1932-33 i la Unió Esportiva de Sants 1933-34 Formà part de la selecció catalana
Josep Maria Rispa Pifarré
Atletisme
Atleta.
Es proclamà campió de Catalunya de 100 m 1982, 1984, 1985, i fou dues vegades internacional amb la selecció espanyola Posteriorment fou guia interpretador del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
Josep Aguilar Cortiella
Rugbi
Jugador de rugbi.
Es formà i jugà al FC Barcelona i destacà en la posició de davanter Amb la selecció catalana, participà en el partit inaugural de l’Estadi Olímpic el 20 de maig de 1929 contra Itàlia 9-0 També jugà partits contra les seleccions d’Anglaterra i el Llenguadoc-Rosselló i fou cinc vegades internacional amb la selecció espanyola
mestre Joan
Pintura
Pintor; únic membre conegut de l’anomenat taller de Lleida, que acusa ja l’influx francogòtic.
És autor del frontal d’altar de Gia Alta Ribagorça, dedicat a sant Martí, que signà Johs pintor me fecit Museu d’Art de Catalunya Hom li ha atribuït, per similitud estilística, el frontal de Betesa Alta Ribagorça Museu d’Art de Catalunya
autotransformador
Electrònica i informàtica
Transformador proveït d’un sol enrotllament per columna que fa ensems el paper de primari i el de secundari.
Els terminals del circuit d’alta tensió són trets de l’enrotllament, i els de baixa tensió d’un punt d’entremig Igualment pot servir com a elevador, que com a reductor de tensió És més econòmic que un transformador comú, però en cas de tallar-se fortuïtament el tros de l’enrotllament comú als dos circuits, aquests rebrien l’alta tensió directament, sense palliatius Això limita l’ús de l’autotransformador als casos en què l’alta tensió no sigui gaire elevada i els receptors siguin comandats per persones expertes, com, per exemple, per reduir la tensió d’…