Resultats de la cerca
Es mostren 5256 resultats
Emili Mongé Ferrer

Emili Mongé Ferrer
MUSEU COLET
Vela
Regatista.
Membre del Club Natació Badalona, impulsà el patí de vela català amb el seu germà Lluís En aquesta especialitat assolí dos Campionats d’Espanya 1947, 1949 i un subcampionat 1945 També fou un dels fundadors de l’ADIPAV 1944 Competí fins el 1964 Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1987, honor que es feu extensiu pòstumament als seus germans Lluís i Vicens
Eduard Mirapeix Vicens

Josep Maria (esquerra) i Eduard (dreta) Mirapeix Vicens
CLUB VASCONIA
Altres esports de pilota o bola
Pilotari.
Soci del Club Vasconia, en la posició de davanter es proclamà campió d’Espanya de cesta punta nou vegades amb Antoni Amat 1961 i amb el seu germà Josep Maria 1962, 1964-70, amb qui també assolí l’or olímpic 1968, dues Copes del Món 1966, 1969 i tres subcampionats del món 1962, 1966, 1970 Es retirà el 1977 El 2010 rebé el premi Pelotarien Batzarra
Ramón Espinosa Espinosa
Ciclisme
Dirigent esportiu vinculat al ciclisme.
Germà de Ramiro Espinosa, el 1917 entrà a collaborar a l’Sport Ciclista Català, entitat de la qual arribà a ser president durant tres períodes 1952-57, 1961-62 i 1968-69 També exercí de vicepresident i de vocal, a més de responsable de l’edició del butlletí de l’entitat Des del 1972 assolí la condició de soci honorari de l’Sport Ciclista Català
Francesc d’Assis Oller i Pedrol
Economia
Advocat especialitzat en assegurances.
Fou el fundador i director de la companyia La Constancia i president de La Integridad i del patronat de l’Institut Català de Sordmuts Succeí el seu pare, l’industrial Salvador Oller i Dulcet Centelles 1843 — Barcelona 1909, en la baronia d’Oller que el papa Pius X concedí el 1905 al seu germà, l’arquitecte Salvador Oller i Pedrol Barcelona 1871 — 26 de gener de 1907
Torii
Important escola japonesa de les arts de la impressió, tant de llibres com sobre fusta.
Fou iniciada per Kiyonobu 1664 — 1729, fill d’un illustrador d’escenografies teatrals per això fou el primer que retratà actors Kiyomasa 1706 — 1763, potser germà de l’anterior, retratà els actors del teatre kabuki Kiyomitsu 1735 — 1785 fou conegut per la seva policromia de tres colors El darrer que integrà aquesta escola fou Kiyonaga 1752 — 1815, d’un estil més realista que els anteriors
pau de París
Història
Tractat signat el 12 d’abril de 1229, a París, entre Blanca de Castella, com a regent de França, i Ramon VII de Tolosa.
Aquest hagué de cedir a França dues terceres parts del seu patrimoni principalment el ducat de Narbona i el vescomtat de Carcassona i es comprometé a pelegrinar a Terra Santa, a combatre l’heretgia albigesa amb la fundació de la Universitat de Tolosa, entre altres mesures i a cedir en matrimoni la seva filla Joana a Alfons de Poitiers, germà de Lluís IX de França
Anastasio Somoza Debayle
Història
Militar
Polític i militar nicaragüenc, anomenat Tachito Somoza
.
Fill d’Anastasio Somoza, i germà de Luis Somoza Debayle —president de la república 1956-63—, ocupà la presidència de Nicaragua 1967-72 i 1974-79 i la del Comité Nacional de Emergencia 1972-74, creat arran del terratrèmol de Managua El seu règim, corrupte, s’encarà amb una oposició creixent, representada sobretot pel Frente Sandinista de Liberación Nacional, que l’enderrocà Exiliat, morí en un atemptat
Sigebert I d’Austràsia
Història
Rei d’Austràsia i de Metz (561-575).
Fill de Clotari I, es repartí el reialme franc amb els seus germans Guntram I i Khilperic I Establí la capital a Metz i lluità sovint contra els àvars El 566 es casà amb Bruniquilda , filla d’Atanagild, rei dels visigots, la qual atià les lluites en el seu germà Khilperic Arribà a conquerir Nèustria, però morí assassinat per dos sicaris de Fredegunda, amant de Khilperic
Antoni de Saavedra i Jofré
Història
Polític.
Baró d’Albalat i de Segart Germà i gendre de Miquel de Saavedra i Jofré El 1814 heretà el títol de comte de l’Alcúdia Favorable a l’absolutisme, fou nomenat ambaixador a Rússia 1823 per Ferran VII El 1832 fou president del consell de ministres participà en l’intent de desposseir Isabel II de la successió al tron, aprofitant la malaltia del rei
Felip Dalmau de Rocabertí i de Castre-Pinós
Història
Vescomte de Rocabertí (Felip Dalmau II).
Fill i successor del vescomte Jofre VII de Rocabertí Associat al govern del vescomtat pel seu pare el 1476, pledejà en unió d’ell per la possessió de la baronia de Verges, que havia estat atribuïda al seu cosí Onofre de Rocabertí i de Cruïlles El 1483 donà la baronia de Sant Llorenç de la Muga i el lloc de Terrades al seu germà Pere