Resultats de la cerca

Fundada l’any 1887 i arran del descobriment de les mines d’or prengué el nom de l’aleshores president de la República del Transvaal SJPKruger Dintre els límits de la ciutat hi ha també mines d’urani, d’asbest i jaciments de pedra calcària

Les reserves monetàries són constituïdes per tots els mitjans de pagament reconeguts internacionalment or, divises, drets especials de gir El volum de reserves necessàries per a un país depèn del nivell del seu desenvolupament i de les previsions de l’evolució del seu comerç exterior

Aconseguí nombrosos títols tres copes del món 1989, 1994 i 1995, sis títols en eslàlom i cinc en eslàlom gegant, medalla d’or en eslàlom i eslàlom gegant als Jocs Olímpics de Calgary 1988 i en eslàlom als de Lillehammer 1994 Es retirà el 1995

Fou medalla d’or als Jocs Olímpics de Barcelona el 1992, en la classe 470, juntament amb F Sánchez Luna Fou també el segon classificat en el campionat del món de la mateixa classe els anys 1989 i 1990, i campió del món el 1992

Destacà en la prova de la marató després d’una llarga carrera com a fondista Les seves principals fites foren les medalles d’or aconseguides en la prova de marató als campionats del món d’atletisme d’Atenes del 1997 i a Sevilla el 1999

Autor d' Estructura económica de las Cajas de Ahorro Catalanas 1966 i de diversos articles sobre la qüestió de les fonts de finançament de l’economia catalana a Serra d’Or , Información Comercial Española, Moneda y Crédito Fou director del Banc Urquijo a Barcelona

En aquest sentit hi havia el gentilhome de boca , adscrit a la taula del rei, el gentilhome de caça que assistia a les diversions venatòries, i el gentilhome de cambra , que l’ajudava en la cambra i portava com a distintiu una clau d’or

Germà de Blanca Fernández Ochoa , fou el primer esportista espanyol a assolir una medalla d’or individual en uns Jocs Olímpics Sapporo 1972, en la modalitat d’eslàlom especial Als campionats del món del 1974 guanyà una medalla de bronze Es retirà el 1980

S’inicià com a redactor de Mundo Deportivo el 1974, diari del qual és subdirector És autor del llibre monogràfic Paulino Alcántara 1998, que s’edità dins la collecció del centenari del Futbol Club Barcelona El 2010 rebé la insígnia d’or del FC Barcelona

Membre del Club Natació Barcelona i del Club Esportiu Universitari Guanyà la medalla de bronze 1972 i la d’or 1975 del Campionat de Catalunya de salt de llargada en pista coberta i la medalla de plata de triple salt a l’aire lliure 1971