Resultats de la cerca

Fou membre del Consell de Castella, secretari de la Junta de Comercio i director de la Casa de la Moneda i de la fàbrica de vidres de San Ildefonso Publicà Obra pía Medio de remediar la miseria de la gente pobre de España 1750, on proposava la creació de manufactures, i Proyecto económico 1762 Gaudí d’un gran prestigi entre els illustrats

Comte de Villèle Membre de la societat secreta dels Cavallers de la Fe 1813, fou ministre sense cartera 1820-21 i d’hisenda 1821 del govern de Richelieu President del consell de ministres 1822, portà a terme una política conservadora lleis sobre l’admissió de les congregacions religioses femenines, sobre la indemnització als emigrats i sobre la repressió del sacrilegi

En la dècada dels anys cinquanta implantà nous sistemes d’ensitjament i d’estabulació a l’aire lliure del bestiar boví Esdevingué un destacat especialista en reproducció bovina fecundació artificial i transplantació d’embrions Fou president del Collegi de Veterinaris de Girona 1979-87, vicepresident de la Federació Catalana de Collegis Veterinaris de Catalunya i vicepresident del Consell de Collegis Veterinaris d’Espanya

El 1713 era membre del Consell de Cent Durant el setge filipista de Barcelona anà a Mallorca, on organitzà un important comboi de queviures i armes que assolí de burlar el bloqueig i entrar a Barcelona octubre del 1713 Poc després fou elegit conseller quart de la ciutat, i s’ocupà dels serveis d’intendència durant la resta de la lluita

Fill de Ferran Valls i Taberner, es llicencià en dret Ocupà la presidència del consell d’administració de diverses empreses catalanes, i fou membre de la comissió organitzadora de la Fira Oficial i Internacional de Mostres de Barcelona, de la Cambra de Comerç de Barcelona i de la junta del Cercle del Liceu El 1969 li fou atorgat el premi Dag Hammarskjöld

Collaborador de Gambetta, fou elegit senador del departament del Sena 1876 Ministre d’obres públiques 1877-79, millorà les vies de comunicació Presidí el consell i fou ministre de la guerra i d’afers estrangers Fou membre de l’Académie Française 1891 i ministre d’estat 1915-16 Escriví La guerre en province de 1870 à 1871 1872 i Mes souvenirs 1912

Entrà a l’administració de l’Índia 1834, on fou governador de Bombai 1863-67 i membre del consell de l’Índia 1867 Comissari a Zanzíbar 1872 i governador a la colònia de la Ciutat del Cap, provocà la guerra contra els zulús en atacar el Transvaal 1877 Fou destituït 1879 i contribuí a la caiguda del govern liberal 1880

Estudià a Salamanca, on fou deixeble d’Azpilcueta Exercí càrrecs civils a Burgos i Granada, i fou nomenat bisbe de Ciudad Rodrigo 1560 Prengué part en la darrera sessió del concili de Trento, on fou encarregat de redactar els decrets De Reformatione Fou president del Consell de Castella Publicà diversos comentaris a les Decretals i un tractat de moneda Veterum collatio numismatum 1566

En morir el rei Joan I 1390, formà part del consell de regència però, enemistat amb l’arquebisbe de Santiago, passà a l’oposició i s’uní a l’arquebisbe de Toledo i al gran mestre de Calatrava Reconciliat amb Enric III 1393, es revoltà novament 1394 i formà un front de nobles contra el rei, però fou vençut i empresonat

El 1702 fou enviat a Itàlia pel Consell de Cent per tal de presentar a Felip V de Castella les queixes catalanes pels abusos comesos pels funcionaris reials Suspecte d’austriacisme, fou perseguit pel lloctinent filipista Francisco de Velasco i es refugià a Lisboa, on es posà a les ordres del rei arxiduc Carles III, i morí lluitant a la frontera portuguesa