Resultats de la cerca

A més de la berenada, hom feia una cerimònia grotesca en què era enterrada entre plats de terrissa una arengada o sardina, generalment vestida de manera ridícula Pel fet d’ésser celebrat ja dins el primer dia de quaresma, tenia un caràcter anticlerical Aquest costum té l’origen en una festa carnavalesca madrilenya, processó burlesca en què hom, entre cants que parodiaven els eclesiàstics i gatzara, enterrava la " sardina " en el sentit popular d’'espinada de porc’, festa que pintà Goya i descriví Mesonero Romanos i que s’introduí a Catalunya a mitjan s XIX

Omplert d’aire calent, de dia ascendeix a causa de la radiació solar rebuda, i de nit descendeix a les capes baixes de l’estratosfera La part inferior de l’embolcall, construïda amb un material absorbent o transparent a la radiació infraroja, i la part superior, aluminiada, permeten d’aprofitar al màxim la radiació infraroja emesa per la Terra, de manera que el vol pot mantenir-se durant setmanes o mesos Construïts amb polièsters de 12 µm de gruix, poden portar una càrrega d’uns 50-100 kg fins a uns 30 km d’altura

externs, índex o mòduls que palesin el rendiment global d’aquesta activitat econòmica Els índexs de capacitat tributària utilitzats per a l’avaluació varien segons la natura de l’impost L’aplicació pràctica d’aquest procediment és efectuada per una junta oficialment constituïda El règim d’avaluació global, en general, només és aplicat en països poc desenvolupats, en què el frau fiscal és molt estès i els mitjans per a combatre'l són escassos Aquest procediment, abolit avui dia, ha estat substituït pels sistemes d'estimació directa i estimació objectiva singular

El costum fou molt estès als monestirs, a les catedrals i fins i tot a les escoles i universitats de l’edat mitjana Ja és esmentat al segle X per Ekkehard IV de Sankt Gallen, i tingué, malgrat les prohibicions freqüents, una llarga supervivència Han estat conservats alguns fragments, entre els quals dos de catalans en vers, del sermó —escrit per una persona gran— que en alguns llocs el bisbetó feia durant la missa Al Principat és coneguda la festa del bisbetó que hom celebra a Montserrat el dia de sant Nicolau

La masia del terme anomenada Sansamison conserva les ruïnes d’una antiga capella dedicada a sant Simeó L’any 1298 Saurina de Cort, muller del cavaller Raimon de Ribes, féu testament i entre altres llegats donà cinc sous a l’obra de Sant Simeó És molt possible, doncs, que en aquest moment aquesta capella s’aixequés o es reedlfiqués Després d’aquesta data, les notícies sobre Sant Simeó són força escadusseres Apareix documentada una altra volta el 1319 Sant Simeó es reedificà al segle XVIII i avui dia es troba en un lamentable estat

Ermita desapareguda que possiblement cal situar vora l’Ombriu de Sant Simó Segons la llegenda, aquesta capella commemorava la capitulació de Fraga el dia de la festivitat de sant Simó i sant Judes, ço és, el 28 d’octubre de 1149 quatre dies després que Lleida Sembla que centrà un antic domini dels comtes de Pallars que passà després als templers 1174, 1190 Segons J Salarrullana, la casa ermita de sant Simó passà finalment en poder dels frares hospitalers 1317, per extinció d’aquell orde, i constituí una quadra dins el terme de Fraga

Estudià a Madrid amb E Fayos violí, A Amorós harmonia i B Pérez Casas composició Posteriorment amplià la seva formació com a compositor amb S Giner A València fou concertino del Teatre Ruzafa Més tard passà a dirigir l’Orquestra Simfònica de València com a substitut d’A Saco del Valle fins a la seva mort, el 1951 Com a compositor cal destacar les sarsueles El gran mandarín , El signo del Zodíaco , La billetera , Fiestas y amores , Mar endins o El día de Pascua en Catarroja , entre d’altres

El 1985 ingressà a la Congregació de Religioses de Jesús-Maria Després d’uns quants anys de servei en tasques assistencials a l’Estat espanyol, el 1994 fou enviada a Guinea Equatorial, d’on fou destinada a Haití, el 2008 Després del terratrèmol que va devastar el país gener del 2010 fundà un centre per a atendre els amputats i altres ferits Morí assassinada pels trets de dos homes, que suposadament li volien prendre la bossa de mà El dia 9 de setembre hom celebrà un funeral multitudinari en memòria seva a Barcelona

Estudià lleis a València Síndic procurador general de Sagunt 1773, rebé el títol de doctor dels Reials Consells 1774 Fou empresonat per l’intendent general del regne arran d’un plet entre Sagunt i algunes localitats veïnes Aconsellat per FPérez Bayer, dedicà una estança a la casa de la vila de Sagunt per a guardar inscripcions ibèriques i romanes Escriví Disertación sobre el teatro y circo de Sagunto 1793, Relación de antigüedades que en el día existen en la memorable ciudad de Sagunto i la tragèdia La destrucción de Sagunto

Si bé el nucli principal el constituïen alumnes de l’acadèmia de Pere Borrell —Marià Pidelaserra, Ramon i Juli Borrell, Emili Fontbona, Gaietà Cornet, Pere Ysern, Ramon Riera, Xavier Nogués, Josep Víctor Solà, etc—, també s’hi afegiren Sebastià Junyent, Miquel i Llucià Oslé i escriptors com Josep Lleonart o Cristòfor de Domènech El grup representà, enfront del simbolisme imperant en l’època, un realisme que si bé té les seves fonts en el realisme vuitcentista del vell Borrell, es posà al dia passant a ésser el germen de la línia realista del Noucentisme