Resultats de la cerca

Un tribunal de Luxemburg condemna dos treballadors de l’empresa comptable Pricewater houseCoopers PwC i absol un periodista per la difusió, el 2014, de dades confidencials en les quals es mostrava com grans empreses com Apple, Ikea i Pepsi rebien un tracte fiscal avantatjós del Govern de Luxemburg quan era encapçalat per Jean-Claude Juncker, actual president de la Comissió Europea Els dos empleats de PwC van filtrar la informació la més gran sobre l’opacitat fiscal fins als "papers de Panamà" al Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació, que la va publicar i va obrir…

Acaba la cimera del G20 del 2018, celebrada a Buenos Aires del 30 de novembre a l’1 de desembre El resultat més rellevant és una treva de la guerra comercial que mantenen els Estats Units i la Xina, amb la congelació dels aranzels per als productes xinesos a canvi de compres substancials de la Xina de productes nord-americans A banda, dos líders centren l’atenció de la cimera el president rus Vladímir Putin per l’enfrontament de Rússia amb Ucraïna a la mar d’Azov, i el príncep hereu de la monarquia saudita, Mohamed bin Salman, àmpliament considerat com a principal responsable de la…

La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals nomena el periodista Vicent Sanchis nou director de Televisió de Catalunya en substitució de Jaume Peral, que deixa el càrrec després de poc més d’un any El dia 6 d’abril tots els grups del Parlament de Catalunya llevat de JxSí reproven l’elecció de Sanchis Entre els motius adduïts hi ha el biaix ideològic de Sanchis i la falta de consens en la seva elecció També demanen la dimissió de la presidenta de la CCMA, Núria Llorach Sanchis posa el càrrec a disposició de l’ens, però el dia 11 d’abril el consell de govern de l’ens el ratifica…

El Consell Executiu de la Generalitat aprova la concessió de 38 emissores de ràdio de FM, que corresponen a 22 noves freqüències i 16 renovacions El Grup Godó és el més beneficiat, ja que rep 10 freqüències, mentre que Ona Catalana gestionada pel periodista Josep Puigbò i l’empresari Bartomeu Espadalé n’obté 7 Els que es consideren més perjudicats pel repartiment són el Grup Zeta i Joaquim Maria Puyal, que reben tres emissores, COMRàdio, que no n’obté cap, i la COPE, que només veu renovada una emissora de les quatre que tenia Onda Rambla de Luis del Olmo i el Bisbat de Girona,…

Fundada l’any 1951 per un grup de radioaficionats olotins i dirigida pel periodista Antonio Pastor Foraster, un cop legalitzada passà a formar part de la Red de Emisoras del Movimento REM L’any 1963, la REM rescindí el contracte allegant motius d’escassa rendibilitat i  un patronat local es féu càrrec de l’emissora L’any 1976, coincidint amb el 25è aniversari, es convertí en la primera emissora que, després de la mort de Franco, emeté tota la seva programació en català L’any 1979 es constituí en societat anònima i impulsà la creació d’Olot Televisió, el canal de la Garrotxa…

Important polígraf, periodista, professor de literatura castellana, rector de la Universitat de Buenos Aires 1926-30, Premio Nacional de literatura S'inicià com a poeta de caràcter romàntic però aviat es decantà cap al Modernisme Poesías , arreplega de l’any 1923 Més interessants són els seus contes sobre la seva terra natal El país de la selva , 1907 el seu teatre Ollantay Elelín , 1929 La casa colonial , 1932 La salamandra , 1944, etc, i la seva labor d’erudit i d’assagista Historia de la literatura argentina La argentinidad , 1916 El Cristo invisible , 1928, etc, així com…

Oscar d’interpretació 1933 per Morning Glory , el 1934 fou premiada a Venècia per Little Women , i el 1967, el 1968 i el 1981 rebé novament l’Oscar d’interpretació per Guess who's Coming to Dinner , The Lion in Winter i On Golden Pond, respectivament Encarnà personatges dramàtics, còmics o tragicòmics Actuà, també, a The Philadelphia Story 1940, Bringing up Baby 1938, Dragon Seed 1944, The African Queen 1952, The Mad-Woman of Chaillot 1968, The Trojan Women 1971, Rooster Cogburn 1976, The Ultimate Solution of Grace Quigley 1984 i Love Affair 1994 Publicà l’autobiografia Me Stories of My Life…

Periodista, es llicencià en lletres 1939 i durant la Segona Guerra Mundial collaborà amb el règim de Vichy Utilitzà molts pseudònims, el més famós dels quals, Cécil Saint Laurent , l’emprà per a signar llargues novelles històriques, com el seu best-seller Caroline chérie 1947 Publicà, a més, violents libels Paul et Jean-Paul , 1951, contra Sartre, féu crítica teatral, pintura, guions de cinema, assaigs històrics, etc Amb el seu nom autèntic és autor de Les corps tranquilles 1948, Le petit canard 1954, Les bêtises 1971, premi Goncourt, Histoire égoïste 1976, itinerari…

Després de treballar com a periodista per The Irish Press , al principi de la dècada del 1980 es traslladà als Estats Units, fou guia en un programa de rehabilitació de delinqüents juvenils a Texas i visqué un any i mig al Japó abans de tornar a Nova York per iniciar la seva carrera literària amb títols com Songdogs 1996, This Side of Brightness  1998, Dancer Irish Novel of the Year 2004 o Zoli 2007 Amb Let the Great World Spin obtingué el National Book Award del 2009 i l’International IMPAC Dublin Literary Award del 2011 Posteriorment ha publicat  TransAtlantic 2013 I  Apeirogon…

Abandonà els estudis de psicologia per treballar com a periodista abans de dedicar-se al cinema Influït pel Romanticisme, l’òpera i el cinema expressionista dels anys vint, entre el 1967 i el 1970 realitzà films en formats de 8 i 16 mm Rodà Der Schwarze Engel ‘L’àngel negre’, 1973, Napolitanische Geschwister ‘Germans napolitans’, 1978, Palermo oder Wolfsburg 1980, Os d’Or al Festival de Berlín, Die Generalprobe ‘L’assaig general’, 1980, Tag der Idioten ‘Dia dels idiotes’, 1981, Liebeskonzil ‘Concili d’amor’, 1982, Malina 1991, Abfallprodukte der Liebe ‘Subproductes de l’amor’…