Resultats de la cerca

Fundada, probablement, pels aqueus del Peloponès, al s VIII aC, fou també habitada per altres pobladors grecs beocis, foceus, etolis Aliada de Síbaris i de Crotona, acollí Pitàgores quan fou exiliat d’aquesta darrera ciutat Entrà dins l’òrbita de Tàrent i, més tard, s’alià amb Roma Ocupada per Anníbal ~210 aC, fou reconquerida pels romans i mantingué una esplendor notable fins a l’època imperial Conserva dos temples d’Hera i d’Apollo Lici, d’ordre dòric, hexàstils i perípters, i restes de l’àgora, d’un teatre i d’una necròpoli

L’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica ARMH inicia la primera exhumació d’una víctima de la Guerra Civil Espanyola per una ordre internacional L’exhumació té lloc a la fossa comuna del cementiri de Guadalajara, a instàncies de la jutgessa argentina María Servini, a partir de la denúncia dels familiars de Timoteo Mendieta, membre de la UGT afusellat el 1939 El jutjat de primera instància de la ciutat autoritza l’operació, i després es procedeix a la identificació de les restes amb proves d’ADN

Fou un nucli residencial i d’explotació agrícola fundat al final del s I aC damunt d’un jaciment ibèric Les restes més ben conegudes corresponen a dos edificis termals, un dels quals és datat del s I dC i l’altre del II dC També hi ha evidències d’una producció d’àmfores de vi, la qual cosa fa pensar que la viticultura i el comerç de vi hi foren una de les activitats econòmiques primordials durant el s I Fou abandonada a la primera meitat del s III

Les excavacions realitzades a partir del 1995 revelaren l’existència de 103 estructures, que corresponen a fons de cabanes i de sitges datables entre l’edat del bronze inicial i la primera edat del ferro Les restes indiquen una ocupació intermitent, pròpia d’un règim de vida semisedentari, basat en la ramaderia i l’agricultura d’artiga Molt a prop, a la finca de Can Piteu, s’hi documentà una necròpolis d’incineració de l’època del bronze final i primera edat del ferro amb més de 1200 tombes

El jaciment posà al descobert una important fauna de mamífers, com l’elefant meridional, el cavall de Stenon, el rinoceront etrusc i una variada diversitat de cèrvids, els quals eren presa del gos, l’os etrusc, la hiena perrieri i els grans depredadors, com el meganteri i l’homoteri La troballa d’una incompleta, però ben preservada, mandíbula humana fou una important contribució a la paleoantropologia La fauna associada, la datació, els instruments lítics i les restes humanes trobades permeten afirmar que l’assentament humà de Dmanisi és el més antic d’Euràsia

Centre de peregrinació des del segle VI, fou destruït pels musulmans vers el segle XII En les seves restes arqueològiques segles III-XI dC hi ha representades totes les èpoques de l’art búdic Cal destacar-ne la columna d’Ašoka segle III aC, nombroses estàtues del Buda de Mathūra, entre les quals sobresurt l’enorme Bodhisattva del Bala, el stupa Okamekh segle VI del període dels Gupta, juntament amb tota la creació plàstica d’aquest període segles IV-VII, en què el cos humà és tractat amb una gran finesa de modelatge

Un equip de científics de la Universitat d’Oxford posa en marxa un projecte per a desxifrar el codi genètic de Saffiya, un lleó nascut fa tres mesos al zoològic de Port Lympne, al comtat de Kent Saffiya és un descendent híbrid del lleó de l’Atles o de Barbaria, que es va extingir els anys vint Els científics esperen comparar el DNA de Saffiya amb el de les restes de lleons de l’Atles conservats en diferents institucions i recuperar l’espècie mitjançant les tècniques de la clonació

Origen del barri del Castell, les restes indiquen que era una edificació de planta rectangular, molt allargada, seguint la forma del planell superior del turó on és emplaçada Els murs de llevant i de ponent, que es conserven en un bon tros, són atalussats i tenen sageteres a la part superior S’hi diferencien paraments de dues etapes constructives, una que podria ésser dels segles XII-XIII i una altra de més tardana No queden vestigis d’on s’aixecava la seva capella de Santa Maria Fou un castell termenat, documentat el 1087

Oasi i antic centre caravaner en la ruta de la seda, al peu del Tian Shan, fou lloc de pas del budisme cap a l’Orient i fou capital dels uigurs s VIII-IX Hi ha restes de nombrosos monestirs, en els quals hom ha trobat frescs importants, on les influències xineses es van sobreposant a poc a poc als primers motius hellenisticoiranians i hindús s VII-X També hi apareixen motius maniqueus Al llarg de quatre expedicions 1902-14, AGrünwedel i AAvon Le Coq descobriren nombrosos manuscrits i miniatures maniqueus

Fou el primer monestir de l’orde en terres hispàniques, fundat el 1201 per Joan de Mata El bisbe de Lleida consagrà l’església el 1202, i des del 1236 esdevingué monestir trinitari femení hi ingressaren Constança i Sança d’Aragó, filles de Jaume I Les monges hi residiren fins el 1529 després hi retornaren els religiosos, que s’hi mantingueren fins a l’exclaustració del 1835 Són importants les restes de l’església gòtica, ampliada en època renaixentista, i del claustre renaixentista El Sant Crist de Vinganya és venerat a la parròquia de Seròs