Resultats de la cerca
Es mostren 6795 resultats
pima
Etnologia
Individu de la tribu ameríndia de la família utoasteca.
Actualment viuen a les reserves dels rius Gila i Salt a Arizona eren uns 7 500 individus el 1960 Són agricultors, i llur organització social és de tipus patriarcal Des de temps molt antic havien establert un sistema de canalització per als conreus La llengua dels pimes pertany al grup sonora de la família utoasteca
Unisys
Electrònica i informàtica
Empresa nord-americana d’informàtica, constituïda el 1986 per la fusió de Sperry Rand i Borroughs.
Amb 7 432 milions de dòlars d’ingressos el 1986 es collocà en el tercer lloc als EUA dintre del sector de fabricants d’ordinadors i equips d’oficines El seu domicili social és a Detroit Disposa d’una extensa xarxa internacional en més de 100 països i els seus empleats superen els 100 000
art
Història
Gremi o corporació professional.
Aquest terme fou introduït als Països Catalans per designar, entre altres, els gremis de seders, velluters o velers el nom d' art major de la seda és testimoniat des del s XVII a València 1686 A Itàlia hom distingia els arti maggiori els més rics i els de més prestigi social dels arti minori
RCA
Sigla de Radio Corporation of America, empresa nord-americana creada el 1919.
Dedicada des dels primers temps a l’explotació de cadenes de radiofonia, ha diversificat progressivament les seves activitats no tan sols al camp dels mass-media on controla emissores de ràdio i televisió, sinó també a camps com l’electrònica, el material de comunicació i els discs El seu domicili social és a Nova York
Bernat Martí
Literatura
Trobador occità.
Les seves nou composicions conservades, pertanyents al trobar clus, segueixen la temàtica moralitzadora i satírica de Marcabrú, marcades pel mateix ressentiment social La poesia amorosa, per contra, és d’una frescor i d’una originalitat notables Cal destacar el sirventès contra Pere d’Alvèrnia, en el qual l’acusa de vanitós i de poeta fictici
Henri Wallon
Psicologia
Metge i psicòleg francès.
Creador del tipus de laboratori de psicologia social i fermament preocupat pels problemes pedagògics, investigà els aspectes genètics de la conducta, amb idees sovint divergents de les de Piaget, sobre els estadis del desenvolupament emocional dels infants Les origines de la pensée chez l’enfant 1947, Les origines du caractère chez l’enfant 1948
Claude Adrien Helvetius
Filosofia
Filòsof francès.
Molt vinculat als enciclopedistes, el seu llibre De l’esprit 1758 fou cremat públicament i prohibit Materialista i sensualista, fonamentà la moral en l’interès social Fou un dels precursors ideològics de la Revolució Francesa Entre les seves obres pòstumes cal esmentar De l’homme, de ses facultés intellectuelles et de son éducation 1772
Rupert Maria de Manresa
Cristianisme
Nom de religió del caputxí Ramon Badia i Mullet.
Fou secretari general del seu orde i a Roma secretari del cardenal Vives i Tutó Féu construir l’església i convent de Pompeia a Barcelona i promogué una important obra social i cultural Predicador i conferenciant de fama, escriví obres d’apologètica i d’espiritualitat en català i castellà, d’història literària i traduccions bíbliques
Fermín Cabal
Teatre
Autor i director castellà.
Començà en el teatre independent amb els grups Los Goliardos i Tábano Com a director ha practicat un discutit eclecticisme, però com a autor representa un pont amb la generació anterior en la línia del compromís social Ello dispara 1990, Travesía 1991, que guanyà el premi Tirso de Molina, i Castillos en el aire 1995
Cuadernos de Información Económica y Sociológica
Economia
Revista semestral editada a Barcelona en 1955-69 per la delegació del CSIC i per la diputació, sota la direcció de Pere Gual i Villalbí.
Publicà estadístiques, a vegades comentades, de les principals magnituds econòmiques —població, indústria, borsa, preus, cost de l’habitatge— referides a Barcelona i Catalunya, estudis de sociologia urbana religiosa, experiències de l’anomenat capitalisme popular a Europa i als EUA i, en general, la influència de la doctrina social de l’Església en la política econòmica