Resultats de la cerca

Nasqué el 1987 amb l’objectiu de divulgar i coordinar els treballs dispersos elaborats pel Centre, i per tal d’informar els investigadors i les institucions Els seus responsables han volgut establir un equilibri entre recerca i difusió, mantenint la qualitat científica però amb una redacció amena per a un lector no especialista Entre els collaboradors destaquen Pep Coll, Jordi Abella, Ramon Boixareu, Josep M Bringué i Llorenç Sànchez Vilanova L’aparició de la publicació és irregular a causa de les dificultats econòmiques

És gregària, sedentària i apreciadíssima com a peça culinària i de caça Habita a la península Ibèrica, al sud de França, al NW d’Itàlia, al sud de la Gran Bretanya, a Còrsega i a les Balears excepte a Formentera El mercat de perdius vives a Vilanova de Meià és l’únic a Catalunya i se celebra anualment el dia 11 de novembre Sant Martí, amb diversos actes populars Hi assisteixen gent de moltes comarques catalanes i fins i tot d’Aragó

Començà a jugar als Maristes de Barcelona – CE Sant Joan, on guanyà el Campionat d’Espanya juvenil en tres ocasions Es proclamà campió d’Europa júnior 1972 amb la selecció espanyola, essent el porter menys golejat del campionat La seva trajectòria professional transcorregué en el CT Barcino, el CE Noia, el CE Vendrell, el CP Mollet i el CP Vilanova Com a sènior, fou internacional absolut onze cops En categoria de veterans, guanyà cinc Campionats de Catalunya amb el CT Barcino

Entre el 1872 i el 1882 publicà memòries de les seves activitats, ben interessants quant a l’arreplega d’epigrafia llatina, notícies sobre jaciments arqueològics, numismàtica antiga i moderna, etc El 1878 organitzà una exposició arqueològica Desaparegué cap al 1885 Arribà a tenir noranta socis esparsos pel País Valencià cal destacar-ne Nicolau Ferrer i Julve, Vicent Boix, Joan Martínez i Vallejo, Josep Vilanova i Piera, Josep MTorres i Belda, Francesc Danvila i Collado, Josep Vives i Ciscar i Vicent Pueyo i Ariño

Participà en la mort del justícia d’Aragó 1274 i es refugià després a les terres del vescomte de Cardona Retornat a la gràcia reial, acompanyà Pere II de Catalunya-Aragó a l’expedició a Sicília 1282 Durant la guerra contra França intervingué en la defensa de Girona 1285 Fou conseller de Jaume II a Sicília i a Catalunya Fou també tutor dels fills de Jaume II, sota les ordres de Vidal de Vilanova, i procurador reial al Regne de València 1303-04

Formà part del consell reial que Pere III de Catalunya-Aragó deixà a Barcelona perquè s’ocupés dels afers de la guerra quan s’embarcà cap a Sardenya el 1354 Membre també del consell reial durant la guerra amb Castella, portà a terme una ambaixada prop del rei castellà el 1363 per tal d’obtenir la suspensió de les hostilitats El 1370 el rei l’envià a Sardenya amb instruccions per als oficials reials de Càller Posseïa la quadra de Vilanova

Sembla que vers el 1150 ingressà al primer monestir premonstratenc de Vallclara Priorat Extingit aquest monestir 1158, anà al Montmalet Vilanova de les Avellanes, on, amb la protecció del comte Ermengol VII d’Urgell, fundà 1166 un monestir, que a la seva mort es refongué amb el veí de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes Fou venerat com a beat a l’església de Bellpuig, fins el 1835, i a la capella-cova de Montmalet, on hom creu que visqué

Davantera formada al Foment Deportiu Cassanenc, a disset anys marxà tres temporades al CP Vilanova i, posteriorment, fitxà pel Girona CH Fou internacional tant en categories inferiors com en l’àmbit absolut amb la selecció catalana i l’espanyola Amb Catalunya conquerí una Copa Amèrica 2011 i tres Campionats d’Espanya, i amb la selecció espanyola, un Campionat d’Europa 2009 En l’àmbit individual, fou escollida MVP de l’OK Stars 2011 Es retirà de la competició la temporada 2018-19

Documentat entre el 1660 i el 1703 Gendre de Domènec Rovira, treballà amb ell en el retaule de la Santa Creu i Santa Magdalena a l’església de Figueres 1665 El 1678 fou, a Barcelona, un dels instigadors de la creació del nou gremi d’escultors Treballà al Coll Selva, Vilanova i la Geltrú i Barcelona Hom l’identifica amb un dels principals projectistes de la façana de la seu de Girona 1680, citat sovint amb el cognom de Gavina

Començà a entrenar els infantils del Club Patí Flix i amb els mateixos jugadors arribà a la divisió d’honor la temporada 1991-92 Posteriorment dirigí el Reus Deportiu 1996-97, el Sícoris de Lleida, el Club Patí Vila-Seca 2000-05, amb el qual guanyà una Lliga de primera divisió, i el Club Patí Vilanova 2005-08, amb el qual es proclamà campió de la Copa de la CERS 2007 El 2011 fou nomenat seleccionador espanyol femení absolut, i guanyà el Campionat d’Europa