Resultats de la cerca
Es mostren 13399 resultats
portal de Vallverd
Història
Antic portal de la ciutat de Tortosa (Baix Ebre), vora el riu on hi havia la imatge de la Mare de Déu de Vallverd, força venerada (al començament del segle XVII encara hi havia una confraria de la Mare de Déu de Vallverd).
Espirà de Conflent
Municipi
Municipi del Conflent, situat al sector més baix de la comarca, que comprèn la baixa vall de Llec, la coma d’Espirà (que aflueix a la Tet per la dreta de Marquixanes) i un sector del vessant esquerre de la vall de Lentillà.
El sector meridional del terme, als vessants de la collada de les Cireres, és boscat d’alzines i roures La superfície agrícola és de 145 ha, amb 53 ha d’arbres fruiters presseguers, cirerers, pomeres, albercoquers, 72 ha de vinya, 14 ha d’hortalisses enciams i 12 ha de pastures i farratge Hi ha una cooperativa vinícola El poble 347 m alt es troba enlairat damunt la riba esquerra del riu de Llec La seva església parroquial de Santa Maria correspon a l’antic priorat d'Espirà de Conflent hi ha restes de l’antic clos emmurallat s XIV Al sud del poble hi ha el veïnat de la Vall
Cotes
Antiga caseria
Antiga caseria del municipi d’Alcoi (Alcoià), entre el vessant meridional de la serra de Mariola ( Cotes Alt
) i la vora esquerra del riu d’Alcoi ( Cotes Baix
), al límit amb el terme de Cocentaina (Comtat), ocupat actualment per un polígon industrial.
Era una antiga alqueria d’origen islàmic
savina turífera
Botànica
Arbre de la família de les cupressàcies, de fins a 20 cm d’alçària, però sovint més baix, dioic, de capçada piramidal, de fulles esquamiformes decussades, verdes tot l’any, i de gàlbuls globosos, de color blau negrós i recoberts de pruïna.
La seva àrea de distribució abasta zones de la península Ibèrica, dels Alps occidentals i de l’Atles Als Països Catalans, només es troba a l’Alcalatén i al Racó
relació de compressió
Tecnologia
En els motors endotèrmics, relació entre el volum comprès pel cilindre més la cambra de combustió quan l’èmbol es troba en el punt més baix de la seva carrera i aquest mateix volum quan l’èmbol és en el punt més alt.
És una dada important perquè el rendiment tèrmic del motor és més gran com més alta és aquesta relació En els motors d’explosió oscilla entre 91 i 10,81 relacions de compressió més altes provoquen l’autoencesa de la mescla i en els dièsel oscilla al voltant de 201
Catí
Exterior de l’església parroquial de Santa Maria (Catí)
© C.I.C.-Moià
Municipi
Municipi de l’Alt Maestrat, al límit amb els Ports i amb el Baix Maestrat, al centre de la zona muntanyosa que uneix els ports de Morella amb les serres del Maestrat (serra de Vallivana, tossals de la Nevera i de la Barbuda).
Comprèn, al nord, un sector de capçalera del riu de Cervera, travessat per la carretera de Morella a Vinaròs, a l’indret de la venta de l’Aire i de l’hostal del Mestre Al centre, la capçalera del barranc de la vall Torta o rambla de la Morellana Al sud, el vessant esquerre de la rambla de la Belluga, límit amb el terme d’Ares del Maestrat La major part del territori unes 8000 ha és coberta d’alzinars, brolles i matolls L’agricultura és pràcticament tota de secà 1800 ha blat de moro, patates, cigrons, vinya Hi ha ramaderia uns 5000 caps de bestiar de llana i cabrum, que ha estat l’activitat…
serra de Carreu
Serra de Carreu
© Fototeca.cat
Serra
Contrafort (1781 m alt.) de les serres interiors prepirinenques al Pallars Jussà (dins el terme d’Abella de la Conca), integrat dins la conca de Tremp, la qual divideix en Conca de Dalt (Tremp) i Conca de Baix (la Pobla de Segur).
Correspon a un plec anticlinal que permet d’aflorar les calcàries cretàcies, enllaçat al nord per un sinclinal Conca de Dalt solcat pel riu de Carreu, amb el massís del Boumort Pel sud encavalca el terciari de la vall d’Abella Vers el Segre, a l’est, el riu de Puials el separa de la serra de Sant Joan, i, per l’oest, davalla per la serra de Sant Corneli 1 341 m alt fins a la Noguera Pallaresa La vegetació és formada per pinassa a les obagues fins a 1 100 m, seguida de pi rojal, que arriba fins a 1 600 m a la solana hi ha pi negre a partir de 1 700 m Els matolls s’estenen al…
la Magdalena
Santuari
Hostal
Santuari i hostal del municipi aragonès de Casp, al límit amb els de Mequinensa i Fraga (Baix Cinca), situat a l’esquerra de l’Ebre, a l’interior d’un pronunciat meandre (volta de la Magdalena) actualment inundat i convertit en una illa.
la Roca
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de la Roca) del municipi de Mont-roig del Camp (Baix Camp), situat al cim (292 m alt.) d’una roca que s’alça a l’oest de la vila, que l’erosió ha configurat de manera característica.
constituent immediat
Lingüística i sociolingüística
En una frase o tota altra construcció sintàctica o morfològica, cadascun dels elements de nivell més baix que entren en la construcció, de tal manera que entre l’element i la construcció sencera no s’interposa cap construcció parcial de nivell intermediari.
Així, en la frase els meus millors amics són lluny , els constituents immediats són els meus millors amics i són lluny els de els meus millors amics són els meus i millors amics els de els meus són els i meus els de els són el -i -s i així successivament El concepte deriva d’un procediment d’anàlisi gramatical, en el fons molt tradicional, però que L Bloomfield i els seus deixebles feren explícit per primera vegada, fins que N Chomsky l’ha formalitzat rigorosament i alhora n'ha mostrat els límits Dues maneres gràfiques molt eficaces de mostrar la descomposició són els parèntesis que…