Resultats de la cerca

Deixeble de Modest Urgell Concorregué a diverses exposicions barcelonines i es dedicà preferentment al paisatgisme i la pintura de flors Feu també països de ventalls Fou membre de la Societat Artística i Literària de Catalunya Al seu taller de pintura decorativa i publicitària s’inicià Antoni Clavé El seu fill Lluís Tolosa i Giralt , també pintor, reuní una important collecció d’indumentària i arts sumptuàries, que llegà a la Diputació de Barcelona 1973

Professor de l’escola de belles arts de Budapest, la seva influència sobre els artistes joves ha estat decisiva Escultor oficial, moltes de les seves obres es troben en destacats indrets de la ciutat, per exemple l’estàtua de Sant Esteve d’Hongria dintre del recinte emmurallat de Buda, o la font monumental, installada en una de les entrades del palau reial, que representa el rei Maties caçant amb un nombrós seguici

Fou l’impressor oficial de la Universitat de Barcelona S'especialitzà en obres de teatre, sovint en català, i en llibrets d’òpera, amb el text italià, o bilingüe italià-castellà, per als espectacles del Liceu de Barcelona El seu fill Ceferí Gorchs i Esteve Barcelona 1846 — 1920, continuà el negoci familiar Creà models tipogràfics originals i fundà la revista “El Correo Tipográfico” Fou president de l’Institut Català de les Arts del Llibre

Professor 1934 i adjunt 1942 a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona, obtingué les càtedres de càlcul 1947 i de motors tèrmics 1952 El 1935 entrà com a enginyer a La Maquinista Terrestre i Marítima, de la qual arribà a ésser director comercial Membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1967, és autor de treballs sobre el comportament dels hidrocarburs en els motors i d’història de l’enginyeria

Estudià filosofia i lletres a València i aprengué dibuix amb Rafael Montesinos i gravat, a Madrid, amb Domingo Martínez Obtingué diversos premis a València, Madrid, París —on esdevingué membre per oposició de l’École Impériale de Gravure— i Londres El 1870 aconseguí la plaça de gravador de la Fábrica Nacional del Sello, i el 1873 esdevingué catedràtic de gravat i dibuix de model antic a l’Escola de Belles Arts de València

Féu motlles per a l’estampat d’indianes Entrà a la mestrança de Barcelona, i es dedicà també a treballar la banya i el vori féu uns retrats al boix de Carles IV i de Maria Lluïsa que li valgueren el títol de mestre torner S'exilià durant l’ocupació napoleònica Féu, després, una collecció de figures matemàtiques per a l’Acadèmia de Ciències i Arts, on ingressà com a membre artista el 1817

Es llicencià a Barcelona 1881 i fou metge de l’armada Establert des del 1892 a Barcelona, es dedicà a l’electroteràpia i a la radiologia, especialment al tractament de les malalties inflamatòries Fou membre de l’Acadèmia de Medicina 1913 i de l’Acadèmia de Ciències i Arts 1920 de Barcelona, director d’"El Criterio Católico en las Ciencias Médicas” i president de la Societat Mèdica dels Sants Cosme i Damià

Fou general de brigada i participà en la campanya del Marroc S'esforçà per aconseguir la creació d’un museu provincial a Alacant, ciutat en la qual presidí la Creu Roja, fou vicepresident de la Cambra Agrícola i Societat d’Amics del País, organitzà una exposició agrícola i industrial 1904, creà el Foment de les Arts i fou alcalde 1923 El 1922 fou mantenidor dels jocs florals de Lo Rat Penat a València

Es formà a l’École des Beaux-Arts de París amb Léon Bonnat, de qui aprengué la tècnica del retrat ha estat qualificat de Rigau modern Hom li ha retret que el seu art fou volgudament arrelat a la terra nadiua tipus humans, paisatges, escenes quotidianes Té obres als museus de Nova York i de Filadèlfia Era conservador del museu i del teatre municipal i director de l’Escola Municipal de Dibuix de Perpinyà

Colleccionista i historiador de l’art Viatjà per Europa i també pels Països Catalans i aplegà una important collecció d’obres d’art que llegà al Musée du Louvre Publicà Un printemps aux îles Baleares 1859, Histoire des faïences hispano-moresques à reflets métalliques 1861, L’Espagne 1874, illustrada per Gustave Doré, Fortuny, sa vie, son oeuvre, sa correspondance 1875, Les arts décoratifs de l’Espagne 1879, Les origines de la porcelaine en Europe 1883