Resultats de la cerca
Es mostren 2657 resultats
El llibre més gran del món comença el seu itinerari a Barcelona
S’installa a la rambla de Santa Mònica de Barcelona The World Book on Tour , un llibre de 4,30 m d’alt i 4,20 d’ample i amb un nombre illimitat de pàgines que estan obertes a la collaboració de totes les persones que vulguin participar-hi La iniciativa de fer el llibre més gran del món i amb un nombre més elevat d’autors va sortir de Berlín Durant els propers cinc anys el llibre recorrerà moltes ciutats d’arreu del món i està previst que torni a ser a Barcelona el 2004, coincidint amb el Fòrum de les Cultures
Francisco Pradilla y Ortiz

Autoretrat de Francisco Pradilla
Pintura
Pintor.
Estudià, pensionat des del 1874, a Roma, on pintà Juana la Loca Madrid, Casón del Buen Retiro, quadre d’història patètic i vibrant que li valgué, malgrat no haver-se presentat mai abans a l’Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid, la medalla d’honor del 1878 i un prestigi extraordinari Obtingué també grans premis a París 1878, Viena 1882 i 1892, Munic 1882 i Berlín 1892 El 1882 el Senat li encarregà el gran oli La rendición de Granada Fou director del Museo del Prado 1896-98 i de l’Academia Española de Bellas Artes en Roma
Albrecht Penck
Geografia
Geògraf alemany.
Professor de geografia a Viena 1885 i a Berlín 1906, on fou també director del museu oceanogràfic i president de la Societat de Geografia Gran especialista en geomorfologia, estudià el glacialisme del Quaternari a les regions alpines, on trobà, amb la collaboració de Brückner, els vestigis de quatre fases glacials les de Günz, Mindel, Riss i Würm Escriví Die Vergletscherung der Alpen ‘El glacialisme dels Alps’, 1882, Schwankungen des Meeresspiegels ‘Oscillacions del nivell marí’, 1882, Die Eiszeit in den Pyrenäen ‘L’època glacial als Pirineus’, 1884, Morphologie der Erdoberfläche…
Krzysztof Kieślowski
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic polonès.
Graduat a l’Escola de Łódź el 1969, feu el seu aprenentatge en el terreny documental i televisiu Entre els seus llargmetratges, que evidencien un sentit poètic i tràgic de la vida, destaquen Amator 1979, Przypadek 1982, Bez Konca 1984, la sèrie Dekalog 1987-8 i La double vie de Veronique 1991 La seva darrera obra fou una trilogia inspirada en la Revolució Francesa la llibertat a Trois couleurs, bleu Lleó d’Or a Venècia el 1992 la igualtat a Trois couleurs, blanc Os de Plata a Berlín el 1993 i la fraternitat a Trois couleurs, rouge 1994, nominada a l’Oscar
Thomas Balogh
Economia
Economista britànic d’origen hongarès.
Estudià a Budapest i a Berlín i el 1931 s’establí a la Gran Bretanya, on es naturalitzà Professor des del 1939 al Balliol College d’Oxford Actuà dins l’òrbita del partit laborista, juntament amb Nicholas Kaldor, i fou assessor econòmic del govern de Harold Wilson Expert en problemes de desenvolupament, fou conseller econòmic de governs de països del Tercer Món i membre de diversos organismes internacionals Entre les seves obres cal remarcar Economic Policy in Underdeveloped Areas and the Price Mechanism 1962, Planning for Prosperity 1963, Labour and Inflation 1970 i The…
Ernst Wiechert
Literatura alemanya
Escriptor alemany.
Professor a Berlín, estigué empresonat durant uns quants mesos 1938 en el camp de concentració de Buchenwald —la seva obra Der Totenwald ‘El bosc dels morts’, 1946 recull aquesta cruel experiència— Es decantà després cap a una vida al marge de la civilització moderna, i els seus escrits palesaren una autèntica veneració per la natura, considerada com un refugi, i una nova visió mística de la vida De la seva obra cal destacar les novelles Die Flucht ‘La fugida’, 1916, Die Majorin ‘La sergenta’, 1934, Das einfache Leben ‘La vida senzilla’, 1939, Die Jerominkinder ‘Els infants…
monumentalisme
Arquitectura
Tendència arquitectònica que intenta de crear edificis que impressionin no tant per les mides colossalistes com per la proporció dels elements que utilitza.
Pròpia de moments d’estructura política dictatorial, en són exemples les construccions nazis d’Albert Speer —el camp Zeppelin, a Nuremberg 1937, la Nova Cancelleria, a Berlín 1938, el pavelló alemany de l’Exposició Internacional de París 1937— i múltiples obres soviètiques a partir del 1931 —projecte del Palau dels Soviets, de BMIofan 1931-33, i la Casa dels Soviets, a Leningrad, de NTrockij 1936-41 A la península Ibèrica, aquesta tendència dominà l’arquitectura oficial de l’època franquista Cal destacar-ne el Valle de los Caídos, de PMuguruza 1940-58, i el Ministeri de l’Aire,…
Pilar Miró Romero
Cinematografia
Realitzadora cinematogràfica castellana.
Després de treballar en televisió, dirigí el llargmetratge La petición 1976, el qual seguiren El crimen de Cuenca 1976, film polèmic arran de la seva interdicció, Gary Cooper que estás en los cielos 1980, premiat al Festival Internacional de Cinema de Moscou el 1981, Hablemos esta noche 1982, Werther 1986, Beltenebros 1991, Os de Plata al Festival de Berlín, El pájaro de la felicidad 1993, El perro del hortelano 1995, premi Goya i Tu nombre envenena mis sueños 1996 En 1982-85 fou directora general de cinematografia espanyola i en 1986-89, directora general de l’organisme públic…
Pep Costa
Teatre
Actor.
Estudià a l’Escola Massana i a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual Des d’aleshores ha treballat com a actor en nombrosos espectacles com Mein Kampf , de GTabori dirigit per CPortacelli, 1999 La ratlla dels cinquanta , de JCasas dirigit per AChic, 2001 La finestra tancada , d’AVila dirigit per CPortacelli, i Trueta , escrita i dirigida per ÀAymar 2009, entre d’altres Ha dirigit Danny i Roberta , de JPShanley 1987 Beirut , d’ABowne 1993 Sexe, drogues, rock&roll , d’EBogosian 1997 Parlar per parlar 2000, Adéu a Berlín , de CIsherwood 2001, o Las otras , de MAmetlla 2006, entre…
Joseph Luns
Política
Polític i diplomàtic neerlandès.
Llicenciat en dret, estudià a les universitats de Leiden i Amsterdam, a la London School of Economics i a la Universitat de Berlín Fou delegat permanent de l’ONU 1949-52 i ministre d’afers estrangers en 1938-40, 1943-44, 1952-56 en aquesta ocasió, com a coministre i 1956-71 El 1957 fou un dels signants del Tractat de Roma, punt d’arrencada de la Comunitat Econòmica Europea Fou secretari general de l’OTAN entre el 1971 i el 1984 El 1967 rebé el premi Carlemany per la seva contribució a la política europea