Resultats de la cerca

Emigrà a Amèrica, a Cuba, on s’establí a Santiago El 1882 ja era soci gerent de la casa Serradell y Cía El 1895 la companyia es convertí en Vidal, Serra y Cía, de la qual fou, amb el seu germà Carles, soci comanditari Ben integrat a la vida i activitats dels catalans residents en aquest país, formà part de la Junta de Beneficència, on, el 1892, fou vocal El 1895 retornà a Barcelona, on reprengué la seva activitat comercial formà part de la societat Martí i Llopart, com a soci comanditari, i més tard 1902 de la casa Teixidó i Rodes S en C Parallelament continuà com a comanditari de l’antiga…

El 28 de març de 1934 es fongué amb el Comissariat de la Casa Obrera, i prengué a càrrec seu les obres de la Casa Bloc Publicà un Estudi sobre la crisi de la indústria tèxtil 1936

Fou net seu, i quart duc, Juan de la Cerda y de Silva , tercer marquès de Cogolludo i quart comte del Puerto de Santa María, que fou pare del cinquè duc, Juan Luis de la Cerda y Manuel de Portugal mort el 1594, cavaller del Toisó d’Or, ambaixador a Portugal Aquest tingué per net el setè duc, Antonio de la Cerda y Álvarez de Toledo , segon marquès de La Laguna de Camero Viejo, el qual es casà amb l’hereva Ana María Enríquez de Ribera, cinquena duquessa d’Alcalá de los Gazules, setena marquesa de Tarifa i desena comtessa de Los Morales, i foren pares del vuitè duc, Juan Francisco…

Tenia cura a casa seva, a València, d’una sinagoga clandestina descoberta per la inquisició el 1500 Processada juntament amb el seu fill Miquel, rabí, per judaïtzants, foren cremats vius, i al solar de llur casa, destruïda, fou erigida una església

Solia celebrar-se en diades determinades, i en particular quan corria la veu d’algun perill Era convocada per mitjà d’una crida del batlle normalment a suggeriment dels jurats, del procurador senyorial o del governador, com en el cas de Mallorca Cada cap de casa tenia l’obligació de posseir les armes corresponents defensives Una vegada presa la relació, aquesta era tramesa al lloctinent o virrei cada cap de casa havia de declarar, després d’un jurament previ, quants homes propis hi havia a casa seva, per tal de saber el nombre total d’homes útils Les mostres es feien amb so de tabals i amb…

Fou un dels fundadors del GATCPAC i bibliotecari de la primera junta directiva La seva obra més representativa és la casa de veïns de la Diagonal, cantonada amb el carrer d’EGranados, a Barcelona, construïda entre el 1934 i el 1937 en collaboració amb Germà Rodríguez-Arias Unes altres obres seves, també a Barcelona, són la Delegació del Patronat Nacional de Turisme, a la Gran Via de les Corts Catalanes, entre els carrers de Claris i de Llúria 1930, la casa del carrer d’Iradier, entre el passeig de la Bonanova i el carrer de l’Esperança 1935, i el projecte d’una casa unifamiliar a Gavà 1932…

Passà per herència dels Tagliavia d’Aragona als Pignatelli, prínceps de Noia, que des d’aleshores s’han dit Pignatelli d’Aragona La baronia d’Àvola havia estat concedida el 1361 a Orland, fill natural de Frederic II, de Sicília Joan d’Aragó, sisè baró, des del 1453, es casà amb Beatriu de Cruïlles, hereva de la baronia de Terranova llur fill Gaspar d’Aragó, fou setè baró 1471 i baró de Terranova, el qual es casà amb Clara d’Aragó, tia seva llur fill i hereu 1483 Carles d’Aragó, fou el primer marquès d’Àvola i la filla d’aquest, Antònia d’Aragó, marquesa d’Àvola i de…

Mapa dels castells i els edificis militars del Maresme anteriors al 1300 LI Ramos Alella La casa d’Alella Arenys de Mar Torre dels Encantats Arenys de Munt Castell de la Creu Cabrera de Mar Castell de Burriac o de Sant Vicenç La casa de Cabrera Canet de Mar Domus de Canet o castell de Santa Florentina Dosrius Castell de Dosrius Malgrat de Mar Torre de Malgrat Mataró La vila de Mataró Castell de Mata o de Mataró Torre del Mar La torre de Cogoll Montgat Castell de Montgat Palafolls Castell de Palafolls Pineda de Mar Castell de Montpalau Casa forta de Menola Torre de Sant Jaume Premià de Dalt…

La llei orgànica del poder judicial integrà la jurisdicció de menors dins la jurisdicció ordinària, creant a cada província un —o més— jutjats de menors, les decisions dels quals són apellables a l’audiència provincial El primer tribunal tutelar de menors fou el de Tarragona 1920 s’establiren després el de Barcelona 1921, el de València 1923, el de Palma 1925, els de Lleida i Girona 1927, el d’Alacant 1930 i, el 1940, el de Castelló de la Plana Aquest, però, havia existit ja a l’edat mitjana, com la institució valenciana de l’anomenat pare d’òrfens , creada per Pere III de Catalunya-Aragó el…

Titulat el 1882 Arquitecte de les famílies més riques de Barcelona, féu el palau Juncadella a la rambla de Catalunya 33 1891, la casa Roger Vidal al carrer d’Ausiàs Marc 61 1891, la de Sebastià Pascual al passeig de Gràcia-Casp 1892, la torre Arnús 1904 al Tibidabo, al cim del qual bastí el Temple Expiatori del Sagrat Cor començat el 1902 i acabat pel seu fill Josep Maria Sagnier i Vidal i la casa Garriga Nogués, al carrer de la Diputació 250, que des del 1987 és seu de la Fundació Enciclopèdia Catalana Féu també el collegi de Jesús Maria al passeig de Sant Gervasi 1892, el del carrer de…