Resultats de la cerca

Passà pels tallers de Xavier Nogués i Francesc Labarta Exposà en collectives des del 1929 i es presentà individualment el 1936 Syra Exposà després a París i a Londres i, a la postguerra, de nou a Barcelona sales Caralt, Vinçon, La Pinacoteca, etc Participà en el segon Salón de los Once, de Madrid 1943 Lligat a Sitges, conreà la decoració, la illustració Un día del emperador Tiberio en Capri de González-Ruano, 1945 i el quadre de cavallet, molt especialment en el tema de les flors, que interpreta amb pinzellada centrífuga, hàbil i colorista

Estudià al seminari de Girona, on s’ordenà de sacerdot el 1892 Fou professor del seminari de Girona fins el 1896, que es llicencià en dret civil a Barcelona Obtingué per oposició una canongia de Tarragona i el 1908 fou nomenat professor de dret civil de la universitat pontifícia de Tarragona, d’on fou nomenat vicari general de l’arxidiòcesi el 1914 Fou bisbe de Canàries del 1922 al 1936, que fou traslladat a Sogorb, on fou pres al principi de la guerra civil i mort el dia 9 d’agost

Actuà amb el nom de Tino Folgar Debutà a l’Orfeó Gracienc amb La Bohème 1922, i actuà sovint a Itàlia i a Holanda, on en 1925-26 assolí un èxit notable El 1929 enregistrà un Rigoletto sencer, però des d’aleshores interpretà sobretot sarsuela i comèdies musicals a l’Estat espanyol i a l’Amèrica del Sud Assolí una gran popularitat amb La canción del día 1932, un dels primers films sonors del cinema espanyol Establert els anys cinquanta a Buenos Aires, hi fundà i dirigí una acadèmia de cant

Tipògraf, impulsà la revista anarquista Espartaco de Barcelona 1906 Des del 1907, fou dirigent de Solidaritat Obrera Contrari al lerrouxisme, en 1908-09 desencadenà un conflicte entre els sindicats i la impremta La Neotipia, editora d' El Progreso , de Lerroux Fou detingut el primer dia de la Setmana Tràgica Encapçalà després el grup “14 de Maig”, que des del 1910 publicà Tierra y Libertad El 1919 la seva impremta fou assaltada i ell empresonat 1919-21 Des del 1932 fou administrador de Solidaridad Obrera És autor d' Alejandro Lerroux tal cual es 1907

Ha dirigit les colleccions literàries “Clàssiques Catalanes” i “Clàssiques i Contemporànies” La Sal, Edicions de les Dones Ha publicat els assaigs Revistes de dones 1846-1935 amb M Selva, 1984 i Un dia qualsevol història de la vida quotidiana de les dones 1989, l’obra de biografies Guia de dones de Barcelona premi 8 de març-MA Capmany 1993, els llibres de viatges Viatgers catalans al Carib Cuba 1997 i 7 passejades per l’Havana 1999, i l’assaig-antologia Cuba en la literatura catalana amb À Broch, 2002

Professor de ball i arquitecte tècnic La seva obra poètica es recull a Vora la ciutat dels àngels 1988, premi Ribas i Carreras 1987, Arrel de boig 1993, premi Ventura Gassol 1992 i És de nit quan comença el dia 2000, entre altres llibres Ha publicat dos reculls de narracions Aubam-ba-buluba balam-bam-bú Llibre de ball 1995, premi Documenta 1994, Camaleotròpiques 1999 i un Diccionari del ball 1999 també una sèrie infantil sobre el personatge d’en Tonet i la novella El lleó i el far 2007

Vida i obra L’any 1768 esdevingué rector de Palaldà, al Vallespir, i amb la revolució francesa s’exilià al Principat des d’on s’oposà a les reformes que derivaren de la revolució Estigué vinculat a l’anomenat grup de Tuïr Tenia una important biblioteca Recreà el penediment de sant Pere en un soliloqui intitulat Sant Pere deplora son pecat , un monòleg solemne en dotze cants, inèdit També és autor d’una nadala titulada Nadal per lo dia dels Reis Bibliografia Vila, P 1997 3 Vegeu bibliografia

Fou mestre de primer ensenyament i cronista de Sueca Collaborà a “El Sueco” i escriví, amb el pseudònim de Jaime Bazán Gaudiel , un Homenatge literari en honor de Josep Bernat i Baldoví 1881 Publicà algun poema La Verge de Sales , 1883 i fou autor de les comèdies Una fulla de llorer 1888, Un dia en lo Perelló i Tres hèroes de Camalet En castellà escriví poesia, teatre La mejor villa i Historia de Sueca, desde los primitivos tiempos hasta el presente 1905-07, que havia estat premiada als Jocs Florals de Lo Rat Penat 1887

Fill del pintor Hermenegild Vallvé Virgili, s’inicià de molt jove en el món de la fotografia Amb tretze anys, aconseguí el carnet de premsa de la Ilustración Española Juntament amb Gaspar, Claret, Vidal, Ferma i Florit, entre d’altres, establí les bases del fotoperiodisme esportiu de la dècada dels anys vint Treballà en les principals publicacions esportives de la dècada de 1920, com Gràfic-Sport , La Hormiga de Oro , La Vanguardia , Diario de Barcelona , Diario de Tarragona , La Cruz , El Día Gráfico , Illustració Catalana , Marca , ABC i Blanco i Negro

L’església parroquial és situada al nucli antic del poble de Castell d’Aro Fou consagrada pel bisbe de Girona, Berenguer Guifré, l’any 1068 Fou agregada a la parroquial de Santa Cristina d’Aro i, com a tal, apareix en les Rationes decimarum de l’any 1279 L’any 1280 és esmentada a part com a “ capella castri de Arado” L’any 1691 apareix com a parròquia independent, però formant un sol districte amb la de Santa Maria de Fenals L’edifici de l’any 1068 fou substituït durant els segles XVI i XVII per una nova construcció que fou reformada al segle XVIII, tal com indica la data del 1784 que hi ha…