Resultats de la cerca
Es mostren 1805 resultats
caprimúlgids
Caprimúlgids típics de cada un dels quatre àmbits mediterranis més conspicus: l´enganyapastors (Caprimulgus europaeus) de la conca mediterrània, Phalaenoptilus nuttallii de la mediterrània californiana, Caprimulgus longirostris del Xile central i Caprimulgus pectoralis de la regió capenca
© Fototeca.cat
Ornitologia
Família d’ocells nocturns, insectívors, de mida mitjana, amb la boca grossa envoltada de pèls rígids, de colors críptics i vol silenciós, a la qual pertanyen l’enganyapastors i el siboc.
podicipèdids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels colimbiformes, de 25 a 50 cm, que tenen de 17 a 21 vèrtebres cervicals i el plomatge suau i dens, amb les rèmiges rudimentàries.
Comprèn 18 espècies, repartides entre els gèneres Podiceps, Podilymbus, Aechmophorus i Centropelma , que habiten a prop de llacs, estanys i rius d’arreu del món
alat | alada
Heràldica
Dit dels objectes que tenen ales sense ésser propi de la seva natura el fet de tenir-ne, i dels ocells amb les ales d’un esmalt diferent al del cos.
coliformes
Ornitologia
Ordre d’ocells que comprèn individus de petites dimensions, amb mobilitat en el tercer i quart dits de les potes, de manera que poden estar dirigits cap endarrere o endavant, indiferentment.
Habiten a la zona tropical d’Àfrica L’únic gènere representant d’aquest ordre és el Colius
caràdrids
Ornitologia
Família de caradriformes, integrada per ocells limícoles de dimensions mitjanes, amb les potes llargues i primes; el dit posterior manca o és rudimentari, i tenen el bec curt, recte i punxegut.
Són de colors, en general, poc vistosos són bons nedadors i habiten a les costes marines i llocs pantanosos Els seus representants són estesos per tot el món
dentirostre
Ornitologia
Nom donat antigament als ocells de l’ordre dels passeriformes que tenen una dent petita a la mandíbula superior que encaixa dins un entrant a la mida en la mandíbula inferior.
Aquest grup, totalment artificial, no tingué mai categoria taxonòmica i hom hi incloïa les famílies dels còrvids, els motacílids, els lànids, etc
teixidor
Zoologia
Ornitologia
Nom donat a diversos ocells de la família dels ploceids, de l’ordre dels passeriformes, d’11 a 17 cm, que construeixen nius penjats en forma de globus o bé d’ampolla.
S'alimenten preferentment de gra, i habiten a Àfrica, al S del Sàhara i al S d’Àsia N'hi ha unes 70 espècies, entre les quals cal destacar el teixidor roig Euplectes orix , el teixidor groc Malimbus vitellinus i el teixidor de cap negre Ploceus cucullatus
estrucioniformes
Ornitologia
Ordre d’ocells que comprèn individus amb el cap petit, el cos molt llarg i sense plomes, el cos amb ales que no li permeten de volar, i potes grosses i fortes.
L’únic representant és l'estruç
becadell
becadell comú
© Fototeca.cat
Ornitologia
Nom d’alguns ocells de la família dels caràdrids pertanyents als gèneres Gallinago
(o Capella
) i Lymnocryptes
, típics d’aiguamolls, de bec i potes llargs, cos esvelt i menut i ales punxegudes.
Volen gairebé sempre fent ziga-zagues Són propis del nord i del centre d’Europa El becadell comú G gallinago , d’uns 25 cm, té el dors d’un color vermell negrós densament llistat amb bandes ocràcies, plomatge que el dissimula entremig de les herbes seques i del fang dels aiguamolls s’alimenta de cucs, que troba ficant el bec, llarg i prim, dins la terra humida habita en maresmes i terrenys pantanosos i nia al centre i al nord d’Europa és migrador parcial als Països Catalans d’octubre a abril, on abunda en alguns indrets El becadell gros Gmedia , d’uns 28 cm, té el cos més robust que l’…
casuariformes
Casuariformes Emús
(CC0)
Ornitologia
Ordre d’ocells que comprèn individus de grans dimensions, amb les ales molt reduïdes, inútils per a volar, però amb les potes llargues i robustes, molt aptes per a caminar i córrer.
Els peus són proveïts de tres dits amb ungles Les plomes són bífides presenten un raquis principal i un altre de secundari L’ordre comprèn els casuaris, de Nova Guinea, i l’emú, d’Austràlia