Resultats de la cerca

Totes aquestes cares es tallen segon arestes paralleles entre elles, les quals, per la llei de l’homogeneïtat cristallina, són una mateixa aresta, comuna a totes les cares eix de zona El conjunt de cares paralleles pot ésser observat fàcilment mitjançant un goniòmetre de reflexió, perquè en ajustar una aresta parallelament a l’eix de gir del limbe hi ha una sèrie de cares que donen reflexos situats en el mateix pla

El grup de les partícules resulta, així, heterogeni Enclou unitats lingüístiques normalment invariables adverbis, preposicions, conjuncions, interjeccions, afixos sufixos i prefixos Alguns lingüistes n'exclouen els adverbis i les interjeccions els primers, a causa del caràcter també nominal de molts d’ells les segones, perquè, de fet, equivalen a oracions Les partícules restants, més pròpiament tals, es caracteritzen per la manca de significació lèxica i d’autonomia sintàctica, i són elements merament relacionants

Vinculats activament al procés revolucionari alemany del 1918 i seguint l’exemple soviètic del 1917, intentaren de fer una arquitectura al servei del poble i no pas de l’especulació El fundador fou BTaut, seguit per HPoelzig, PBehrens, HScharoun i d’altres La durada del grup fou curta, perquè aviat es plantejà el racionalisme arquitectònic rigorós de WGropius, de FLlWright i de Mies van der Rohe, al principi també vinculats al grup

El seu llibre Revelationes constitueix una bona font de l’espiritualitat medieval Influí sobre la mística alemanya i preparà la devoció al Sagrat Cor de Jesús Cal distingir-la de l’abadessa del mateix monestir Gertrudis de Hackeborn 1232-92 Bé que no ha estat oficialment canonitzada, hom en celebra la festa perquè el papa Inocenci XI la introduí al martirologi romà el 1677 La seva festa se celebra el 15 de novembre

Jesuïta, fou anomenat l’apòstol d’Andalusia, perquè hi predicà intensament Influí sobre la vocació de Francesc de Borja i fou mestre espiritual de sant Joan de Déu i de Luis de Granada, que escriví la seva biografia Entre els seus escrits ascètics cal destacar Audi, filia, vide 1560 i Epistolario espiritual para todos los estados 1578 Fou beatificat el 1894 i canonitzat el 1970 La seva festa se celebra el 10 de maig

Vers el 975 es casà amb Arsenda d’Anjou, i vers el 990 amb Emma de Provença, que li aportà en dot el marquesat de Provença amb els comtats de Forcalquier i Aurenja Amb Ramon III de Roergue féu un tractat de repartiment pel qual es reservà, entre altres coses, una part del comtat de Nemze Nimes, que des de llavors fou anomenat comtat de Sant Gèli, perquè encloïa l’abadia d’aquest nom

Fou designat per Lluís XIV confessor de Felip V Participà en les intrigues que provocaren la caiguda de la princesa Orsini 1704 Fou substituït pel pare Robinet però, en morir aquest, tornà al càrrec de confessor 1716 Famós per les seves intrigues, fou definitivament retirat l’any 1723, perquè, segons que sembla, comunicà a Felip d’Orleans, regent de França, el propòsit de Felip V d’Espanya d’abdicar en el seu fill Lluís

Intervingué amb el seu pare en l’aixecament de la baronia d’Arenós contra Joan II S'escapà de la presó i des de Castella passà a Catalunya al servei de Pere de Portugal Presidí una ambaixada enviada per aquest al duc de Borgonya 1465 Rendida Barcelona, s’aixecà de nou perquè el monarca no li tornava la baronia, però fou sotmès pel governador de València, condemnat a mort i executat a Barcelona

Interior, fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 1970-72 procedent de l’Atlético de Madrid Disputà 19 partits de Lliga amb l’Espanyol i marcà 1 gol, que fou molt important, ja que fou en la darrera jornada de la temporada 1970-71 a Sarrià, contra el València, i malgrat perdre el partit, suposà el triomf en la Lliga perquè els altres dos aspirants Atlético de Madrid i FC Barcelona empataren al Vicente Calderón

Jugà de porter a l’equip amateur del FC Barcelona, però abandonà la pràctica del futbol perquè la federació espanyola no permetia que jugadors sordmuts participessin en competicions oficials Debutà en la boxa amateur a 17 anys Es proclamà campió d’Europa del pes superwèlter en vèncer el púgil alemany Gerard Piaskowy 1970 També guanyà el Campionat d’Espanya 1967 Marxà a París on s’entrenà en el gimnàs de José Jover