Resultats de la cerca

La forma de la cara és determinada per la relació entre l’amplada i la llargada índex facial, per la forma d’inserció dels cabells en el front i pel contorn de la cara mateixa, contorn que varia segons la conformació i el desenvolupament de la mandíbula, del mentó, dels arcs zigomàtics i del front Rudolf Pöch establí una sèrie de deu tipus facials als quals hom pot referir totes les variacions individuals La forma de la cara té un valor racial notable

Traslladat d’infant a Alacant, fou deixeble de Llorenç Casanova, de qui fou alumne preferit Obtingué el primer premi al certamen d’Alacant del 1894 Amplià estudis a l’escola de San Fernando de Madrid i viatjà per Holanda, per Bèlgica i per França, on féu una notable sèrie de paisatges postimpressionistes Tanmateix s’especialitzà en flors i natures mortes, sense, però, oblidar la figura i el retrat Exhibí obres a mostres de Puerto Rico, Buenos Aires, Nova York, Mallorca i Barcelona

Hi assistiren 27 organitzacions africanes, 27 de llatinoamericanes i 28 d’asiàtiques, 14 de les quals eren al poder La conferència aprovà una sèrie de resolucions que condemnaven i combatien el colonialisme, el neocolonialisme i l’imperialisme Hom refermà també el principi de la lluita armada en tots aquells indrets sotmesos a una de les tres forces esmentades Els partits comunistes prosoviètics i fins i tot proxinesos foren severament criticats Al final fou creat un organisme permanent de solidaritat tricontinental

És la història d’un infant abandonat al mig d’Àfrica per mort dels seus pares i criat per un gorilla femella En successives continuacions es narren diferents aventures, juntament amb la seva companya Jane i la mona Cheetah Però la sèrie assolí l’èxit total quan fou portada al cinema, sobretot per la creació personal d’algun actor determinat, com, per exemple, Buster Crabbe, Lex Barker i especialment Johnny Weissmuller del 1933 al 1946 En historieta illustrada fou popularitzat per Burne Hoghart

És del començ del segle XI, segurament dels primers anys de l’abadiat d’Oliba El format és de gran infoli A més dels llibres bíblics conté uns 210 pròlegs, sumaris i altres texts introductoris, que en fan una mena d’enciclopèdia de la Sagrada Escriptura El renom li ve, però, de la sèrie impressionant de miniatures i dibuixos que conté i que en fan una de les bíblies més illustrades de l’edat mitjana Actualment es conserva a la Biblioteca Apostòlica Vaticana

Cursà la carrera d’advocat a València i estudis artístics a l’escola de Llotja, de Barcelona, i amb el pintor Antoni Ferran, a València Realitzà una sèrie de sis quadres de la vida de sant Elies, per al convent dels carmelitans de Barcelona, destruït el 1835, i un retaule de la Soledat, del monestir de Santa Clara de Manresa Autor de Curso completo de diseño y pintura en sus tres principales ramos de óleo, temple y fresco Barcelona, 1837

Estudià dibuix i fotografia amb el seu oncle, Samuel Suñé i Farando Fou redactor d' El Correo Catalán , on publicà una sèrie d’articles titulats Estampas populares publicats en dos volums, 1943 i 1944 en els quals introduïa frases en català en una època en què aquesta llengua era totalment bandejada de la premsa Publicà també Albert Llanas, el Quevedo catalán 1946 i Nueva crónica de Barcelona 1945-46, aplec de dades històriques sobre els carrers de Barcelona, que restà interrompuda

Es formà a l’Acadèmia Brera de Milà Conreà inicialment una pintura expressionista que evolucionà cap el superrealisme i, definitivament —vers el 1968— al seu estil actual, que es basa en una figuració descomposta on predominen els elements calligràfics Hi ha una sèrie de motius que apropen la seva obra al pop-art , tals com l’ús de colors plans i nets o bé el recurs a la fotografia Formà part del grup del marxant Maeght Ha realitzat alguns films

Publicà diverses obres que reflecteixen els principals esdeveniments de l’època destaquen sobretot les seves Mémoires o Souvenirs historiques sur Napoléon 1831-35, Mémoires sur la Restauration 1836, la Histoire des salons de Paris sous Louis XVI 1837 i Catherine II L’obra Souvenirs d’une ambassade et d’un séjour en Espagne et Portugal 1837 té interès per a les relacions francoespanyoles És autora també d’una sèrie de novelles, com L’Amirante de Castille 1832, en general d’escàs valor

Establert a Múrcia, acusà la influència de Ribera, Espinosa, Orrente i Mayno És autor de la sèrie Vida de la Mare de Déu 1651 Museo del Prado, Madrid, dels frescs de la capella del Roser del convent de Santo Domingo, a Múrcia 1663-66, de l' Anunciació als pastors museu de Brunsvic, del Sopar d’Emmaús Museo de Santa Cruz, Toledo, de l' Adoració dels pastors Universitat de Barcelona i de la Mare de Déu amb l’infant coll particular, Sevilla