Resultats de la cerca
Es mostren 1511 resultats
la Cirera
Veïnat
Veïnat del municipi de Lladurs (Solsonès), al SW de la nova església de Lladurs, a l’extrem septentrional dels amples plans de Cirera, on hi ha l’hostal de Cirera
.
L’església de Sant Miquel del Pla de Cirera ja és esmentada el 1102
Castissent
Veïnat
Veïnat del municipi de Tremp (Pallars Jussà), aturonat a 721 m sobre la Noguera Ribagorçana, aigua avall del Pont de Montanyana, a l’antic terme de Fígols de la Conca.
De la seva església parroquial Sant Joan, que pertanyia al monestir de Lavaix, depenien les de Montservós i Prullans
les Casesnoves de la Riera
Veïnat
Veïnat del municipi de Castellví de la Marca (Alt Penedès), a l’esquerra de la riera de Marmellar, prop del nucli antic de Castellví; hi ha l’església parroquial moderna.
el Serradet
Veïnat
Veïnat del municipi de Sora (Osona), al sector de llevant del terme, prop de la carretera de Sant Quirze de Besora, a la parròquia del qual pertany des del 1867.
Es formà al començament del s XIX
Albereda
Veïnat
Veïnat del municipi de Querol (Alt Camp), situat a uns 700 m alt., al capdamunt d’una vall, a l’esquerra del torrent d’Esblada, sota el puig de Formigosa.
Sant Jaume de Treià

Vista parcial de les ruines de l’església de Sant Jaume de Treià
© Fototeca.cat
Veïnat
Veïnat del municipi d’Argentona (Maresme), en part disseminat, a l’esquerra de la riera d’Argentona, al límit amb el terme de Mataró, al qual pertangué fins el 1840.
És esmentat ja el 1972 S'hi alcen les restes d’una església construïda al segle IX, a l’indret d’una d’anterior, paleocristiana, amb afegits i reformes del segle XVII ençà, que antigament es trobava sota l’advocació de sant Cugat i modernament sota la de sant Jaume
Bosquerós
Veïnat
Veïnat del municipi de Campmany (Alt Empordà), prop del cim de la serra de Bosquerós (215 m alt.), que separa les aigües del Llobregat d’Empordà de les del Ricardell.
L’any 1842 hi havia tres cases que es dedicaven a la fabricació de taps de suro
Pals
Pals
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, a la costa, a la plana d’inundació del Ter i el Daró, al sector de plana empordanesa entre les muntanyes de Begur, al S, i el Montgrí, al N.
Situació i presentació Limita al N amb els municipis de Torroella de Montgrí i Fontanilles, a l’W amb Palau-sator i Torrent, i al S amb Regencós i Begur L’origen del topònim prové precisament del llatí palus , llacuna, terreny pantanós, estany, que descriu el seu marc geogràfic Aquestes terres formen un tram de costa baixa i sorrenca, la platja de Pals, on abundaven maresmes i aiguamolls que foren en part dessecats i aprofitats per al conreu de l’arròs al segle XIX també fou dessecat i convertit en terra de conreu l’estany de Pals, que era situat entre la vila de Pals i els llocs de Sant…
Viladrau
Viladrau
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació Es troba en plena zona de contacte entre el Montseny i les Guilleries Limita al N amb Sant Sadurní d’Osormort, a l’E amb Espinelves i Arbúcies Selva —ambdós, com Viladrau, es troben adscrits administrativament a la província de Girona—, al S amb el municipi de Montseny Vallès Oriental, a l’W amb els de Seva i Taradell i al NW amb Sant Julià de Vilatorta El terme s’estén pels vessants septentrionals de Matagalls 1694 m i del coll de Sant Marçal 1 107 m, on coincideixen els límits administratius de les comarques d’Osona, la Selva i el Vallès Oriental a l’anomenada Taula…
Falles de València

Falla
© C.I.C - Moià
Folklore
Celebració popular tradicional de moltes poblacions del País Valencià consistent en la crema de figures construïdes a propòsit durant la nit de la festa de Sant Josep (19 de març).
Les figures són bàsicament figures corpòries de caràcter caricaturesc ninots , les quals, acompanyades d’altres de secundàries, hom installa planta a carrers de València i d’altres poblacions valencianes en aquesta data i que hom crema durant la nit Tant els ninots com les escenes amb què s’articulen tenen gairebé sempre una intenció satírica de l'actualitat més immediata, de crítica de costums i també política L’àrea geogràfica de les falles arriba, pel nord, fins a Benicarló, i pel sud, fins a Dénia La tradició dels focs de Sant Joan, a Alacant i als pobles de les comarques del voltant,…