Resultats de la cerca

El palau i la collegiata foren començats per TArdemans Isabel de Parma donà un aire italià al conjunt, en el qual treballaren A Procaccini i JB Sacchetti Els jardins, d’inspiració francesa a la manera de Le Nôtre, foren projectats per RCarlier i EBoutelou

Els seus treballs es basen, sobretot, en l’estudi de l’occità Histoire de la littérature occitane 1953, Òbra poëtica occitana 1984, etc Cal destacar, també, el seu estudi sobre l’ètica de la civilització literària dels trobadors Le Joy d’Amor des Troubadoours 1965

S'inicià com a crític cinematogràfic en Le Nouvel Observateur i posteriorment escriví novelles en què reflectí i analitzà els problemes de la seva època Mon village à l’heure allemande 1945, premi Goncourt, Ma moitié d’orange 1972, Voir les passants 1975, etc

És autor del ballet Le voile des fées 1914, del poema coral sobre text de Ferdinand Lot amb el títol de La nymphe 1923, i de Les bruixes del Cadí , peça per a violí i piano Deixà inèdita una gran part de la seva obra

Deixebla de Jean Aumer, perfeccionà el seu art a Itàlia Assolí un gran èxit amb el ballet Le diable boiteux 1836, de Casimir Gide La seva especialitat eren les danses populars, com la cracoviana Actuà fins el 1851 arreu d’Europa i als EUA

Estudiós de les parles alverneses Ha publicat Argots franco-provençaux 1917, Essais de géographie linguistique et des argots 1929 i Histoire de la langue française 1938 Fundà les revistes “Le Français Moderne” 1933 i “Onomastica” 1947, anomenada “Revue Internationale d’Onomastique” a partir del 1949

Escriví nombroses novelles i narracions, en les quals intentà de reflectir la psicologia femenina Roberta , 1896 L’amore di Loredana , 1908 La divina fanciulla, 1920 i la de la infància Farfui 1909, L’occhio del fanciullo 1914, Le cose più grandi di lui 1922, etc

És autor dels llibres Musiques d’aujourd’hui 1923, La musique dans le ballet moderne 1943, La Symphonie 1949, Histoire de la musique 1950, Claude Debussy 1957 i Gabriel Fauré 1960 Ha collaborat en nombroses publicacions musicals, especialment a Mercure Musical i Revue Musicale

Vescomte de Vogüé, fou diplomàtic a Peterburg, i escriví Le roman russe 1886, obra que féu conèixer els escriptors russos del s XIX a França i que significà l’inici d’un moviment que reaccionà contra el naturalisme Conreà també la novella i l’assaig

Fou un destacat estudiós dels Pirineus i collaborà en la relació de nombroses excursions, de les quals redactà les parts topogràfica i geològica És particularment interessant la seva obra Le Capcir 1887, ja que es tracta del primer estudi naturalístic d’aquesta comarca pirinenca