Resultats de la cerca
Es mostren 395915 resultats
la Penadesa
Caseria
Caseria del municipi de Castalla (Alcoià), al N de la ciutat, a l’encreuament de les carreteres d’Alcoi a Biar i de Castalla a Onil.
Peña de Francia
Cim
Pic culminant de la Sierra de Francia, a la província de Salamanca, al Sistema Central de la península Ibèrica (1 723 m).
aqüeducte de La Peña Cortada
Dibuix de l’aqüeducte de la Peña Cortada (que portava les aigües del riu de Toixa o de Xelva, afluent del Túria, i regava l’àmplia vall de l’horta de Xelva), aparegut en l'obra de Cabanilles (1795-1797)
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Aqüeducte, probablement romà, del municipi de Xelva (Serrans), a 5 km a l’E de la vila.
Sierra de la Peña
Serra
Serralada d’Aragó, a la província d’Osca, que corre d’W a E entre el riu Aragó (que la flanqueja també pel cantó N) i el Gállego.
A la Peña de Oroel té 1 769 m
riu de la Pena
Riu
Afluent per l’esquerra del Matarranya, que neix al vessant occidental del tossal dels Tres Reis, al sector occidental dels ports de Tortosa, dins el terme de Beseit (Matarranya); després de rebre, per la dreta, el riu del racó de Patorrat i el barranc de Formenta, en un sector on és termenal entre els municipis de Beseit i de Vall-de-roures, és embassat al pantà de la Pena; aquest té una capacitat d’uns 20 milions de metres cúbics, i la seva construcció, començada l’any 1919, fou enllestida el 1930.
la Pena
Antiga granja del monestir de Poblet, dins el municipi de Vimbodí (Conca de Barberà), actualment casa forestal (xalet de la Pena), situada a 882 m alt. al bosc de Poblet, als vessants N de les muntanyes de Prades, al capdamunt de la vall de la Pena
.
La capella de la granja era dedicada a santa Magdalena
castell de Pena
Castell
Antic castell del terme d’Ogassa (Ripollès), situat al puig de serra de Sant Amanç
, entre Saltor i Bruguera.
Existia ja el 1024 i era propietat d'Oriol, senyor d’Ogassa El seu fill Bernat Oriol el 1092 el llegà al monestir de Sant Joan de les Abadesses, bo i deixant-ne la castlania als seus successors, i molt de temps fou objecte de litigis entre els abats de Sant Joan i els castlans, fins que el monestir de Sant Joan, per compres del 1264 i 1267, n'adquirí tot el domini Fou abandonat al s XIV El pla de Pena i la font de Pena recorden el seu emplaçament
Pena
Castell
Santuari
Antic castell (castell de Pena) i actual santuari (la Mare de Déu de Pena) dins el municipi de les Cases de Pena (Rosselló), situat a 173 m alt, en un contrafort septentrional de la serra de Pena, alineació calcària de direcció oest-est, que limita pel sud la vall de l’Aglí entre Estagell i Espirà de l’Aglí, que culmina prop del santuari de Salt de la Donzella (348 m alt).
El santuari, antiga capella del castell, és una església d’una nau amb absis desafectada el 1789, fou restaurada el 1843 La imatge venerada en una capella lateral, dita la Mare de Déu Espanyola , no és l’antiga imatge, desapareguda amb la Revolució Francesa
Pemba
Illa
Illa coral·lina de l’oceà Índic, que, juntament amb la de Zanzíbar, forma part de la regió autònoma insular de Zanzíbar, Tanzània.
És situada a uns 40 km de la costa de la part continental de l’estat És dividida en dues regions Nord 574 km 2 , 163 000 h est 1994 i capital a Wete 9 034 h el 1978 i Sud 332 km 2 , 151 000 h est 1994 i capital a Chake Chake 47 759 h 1978 Presenta un relleu ondulat que no ultrapassa els 100 m d’altitud i té una costa molt retallada El clima és càlid i humit, amb una temperatura mitjana anual de 26°C i unes precipitacions de prop dels 1 500 mm anuals Juntament amb Zanzíbar és un dels primers productors mundials del clau d’espècia Produeix també una gran quantitat de cocos
Pematangsiantar
Ciutat
Ciutat de la Sumatra Septentrional, Indonèsia, a 80 km de Medan.
És el mercat d’on surten el tabac, el te i l’oli de palma procedents d’unes extenses plantacions agrícoles És centre de l’obra d’evangelització realitzada entre els bataks batak