Resultats de la cerca
Es mostren 24786 resultats
heterozigot
Biologia
Dit de l’individu que conté dos factors diferents en un parell d’al·lels.
gola
Militar
Línia recta que antigament unia els extrems de dos flancs en una fortificació defensiva.
fuseller vermell
Història
Militar
Membre dels dos regiments de tropa lleugera catalana de setze a trenta-sis anys.
Sota el comandament del coronel Francesc Martí d’Ardenya, a partir del desembre del 1791, davant els esdeveniments revolucionaris de França i després del fracàs de la lleva de quintes a Catalunya Anomenats així pel color de la indumentària, els fusellers vermells reberen instrucció durant el 1792 i prengueren part a la campanya del general Ricardos al Rosselló 1793, comandats pel coronel futur capità general Joan Miquel de Vives Coneguts amb el nom de rouges , foren temuts per l’exèrcit republicà francès
frontoparietal
Anatomia animal
Dit de la sutura articular entre l’os frontal i els dos ossos parietals.
empalmar
Electrònica i informàtica
Unir (dos o més cables) a fi d’establir la connexió elèctrica entre ells.
duumvirat
Història
Règim polític en el qual el govern és encomanat a dos magistrats o duumvirs.
diamant
Disseny i arts gràfiques
Caràcter d’impremta de dos punts i mig creat per Didot, actualment en desús.
snipe
Transports
Monotip de balandre per a dos tripulants, amb orsa i aparellat de balandra bermudiana.
És un dels balandres lleugers més mariners Fou dissenyat el 1931 per l’enginyer naval nord-americà William F Crosby Les principals característiques del snipe són 4,72 m d’eslora 1,52 m de mànega 0,15 m de calat, sense l’orsa 205 kg de desplaçament i 9,80 m 2 de superfície vèlica
quelícer
Anatomia animal
Cadascun dels dos membres que formen el primer parell d’apèndixs dels artròpodes quelicerats
.
Multiarticulat, consta usualment de tres artells i acaba en pinça o quela o en ganxo, el qual comunica amb una glàndula verinosa la pinça consta d’un dit mòbil i un altre de fix, més voluminós El nombre d’artells i la forma dels quelícers és un caràcter utilitzat en la sistemàtica dels aràcnids
pugilat
Esport
Història
Lluita esportiva en la qual dos contendents miren de colpir-se amb els punys.
A l’antigor clàssica fou considerat d’un gran valor educatiu i saludable Practicat pels etruscs, fou també molt popular a Roma La tècnica comportava l’ús del caestus armadura feta de tires de cuir i trossos de plom que protegia mans i avantbraç i la subjecció a algunes regles era castigada l’occisió premeditada L’esport modern és anomenat boxa