Resultats de la cerca
Es mostren 6407 resultats
el Pou

Aspecte exterior del mas el Pou (Sant Martí de Centelles)
© C.I.C. - Moià
Elsa Peretti
Disseny i arts gràfiques
Dissenyadora.
Treballà com a model a Barcelona i als Estats Units, on anà el 1969 A Catalunya, freqüentà el taller de Xavier Corberó Des del 1975 creà en exclusiva per a la joieria Tiffany de Nova York, per a la qual dissenyà sèries molt diverses de joies i complements amb un estil figuratiu inspirat en la natura, i des del 1979 en fou directora creativa S’establí a Catalunya la dècada de 1980 L’any 2000 creà la Fundació Nando & Elsa Peretti en memòria del seu pare, el magnat del petroli italià Nando Peretti, amb seu a Roma i una delegació creada el 2014 a Sant Martí Vell Gironès El 1987…
Lliri

Església de Sant Martí de Lliri
© Carolina Latorre Canet
Poble
Poble del municipi de Castilló de Sos (Ribagorça), als vessants occidentals del pic Gallinero (2.728 m), a la capçalera del barranc de Lliri, afluent per l’esquerra de l’Éssera.
L’església parroquial és dedicada a sant Martí Formava municipi a mitjan segle XIX
Gospí

Vista de l'església de Sant Martí de Gospí
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi de Sant Ramon (Segarra), situat al NW del cap del municipi.
L’església parroquial és dedicada a sant Martí El lloc pertangué als marquesos de Palmerola
Llorà
Vista de Llorà (Sant Martí de Llémena)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Sant Martí de Llémena (Gironès), situat a l’esquerra de la riera de Llémena, aigua amunt de Ginestar, al sector oriental del terme.
L’església parroquial és dedicada a sant Pere Era lloc reial
el Brull

Església de Sant Martí, al Brull
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació Es troba al sector SE de la comarca, al límit amb les terres septentrionals del Vallès Oriental Limita a l’W amb l’enclavament de Seva, al NW amb Balenyà, al N amb Seva, a l’E amb Viladrau, i al SW, al SE i al S amb els termes d'Aiguafreda, Montseny iTagamanent, respectivament, els dos del Vallès Oriental És un municipi força muntanyós, sobretot el sector que limita amb les terres del terme de Montseny, ja que s’integren dins el Parc Natural del Montseny Així, les terres meridionals arriben a assolir altituds importants, com a la Creu de Matagalls 1 697 m, que fa de…
Albarells

Campanar de l'església de Sant Martí d'Albarells
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi d’Argençola (Anoia), situat a uns 610 m d’altitud dalt d’un tossal, a la dreta de la riera de Santa Maria i de la carretera de Barcelona a Lleida, englobat amb Porquerisses.
L’església de Sant Martí d’Albarells, existent ja al segle XI, fou renovada el 1615 té una nau i dues capelles laterals i el campanar s’alça al costat esquerre Havia estat església parroquial, però la parroquialitat va passar a Santa Maria del Camí Veciana Al final del segle XII hi havia un molí paperer, el més antic documentat a Catalunya 1113 Correspon al lloc de Brenneros esmentat el 1031, propietat del prior i després abat de Montserrat
Sant Pere de Valldaneu

Església de Sant Pere de Valldaneu (Sant Martí de Centelles)
© Enric Faura
Antiga església
Antiga església parroquial del lloc de Valldaneu, al municipi de Sant Martí de Centelles (Osona).
L’edifici és romànic segle XII, ampliat amb capelles laterals i un campanar a partir del segle XVI Apareix ja esmentat el 1007, en un testament sagramental
Soperuny

Aspecte de l'església de Sant Martí de Soperuny
© Carolina Latorre Canet
Despoblat
Despoblat (1.227 m alt) del municipi d’Areny de Noguera (Alta Ribagorça), a la capçalera de la vall de Cornudella, al vessant oriental de la serra del Cis.
L’església parroquial Sant Martí depenia del monestir d’Alaó Fins el 1965 pertangué a l’antic municipi de Cornudella de Valira
Benós

Aspecte de l'església parroquial de Sant Martí de Benós
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi de les Bordes (Vall d’Aran), a 910 m d’altitud, en un coster, a la dreta de la Garona.
L’església parroquial de Sant Martí és romànica Vora el riu, sota el veí poble de Begòs, hi ha la central hidroelèctrica de Benós Benós, central hidroelèctrica de Apareix esmentat en diversos documents, entre els anys 1278 i 1313, amb el nom invariable de villa de Benos El 20 denovembre de 1313 dos cònsols i dinou caps de casa de la vil ade Benòs juraren fidelitat a Guillem de Castellnou, procurador del rei Jaume II