Resultats de la cerca

Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles i passà després a Roma, on fou influït per Marià Fortuny Pintà retrats, quadres d’història, paisatges, sobretot de l’horta de València, i obres de costums És representat al Museu d’Art Modern de Barcelona i al Museu de Belles Arts de València

Es formà a Barcelona, a Llotja i al Cercle Artístic de Sant Lluc, a més del contacte que tingué amb diversos artistes Pla Narbona Treballà com a grafista i illustrador L’any 1960 s’establí als Països Baixos, on exercí la docència i assolí l’estil pictòric de la seva maduresa que es basa en un cert objectualisme de caire evocatiu

Es formà a l’Acadèmia Brera de Milà Conreà inicialment una pintura expressionista que evolucionà cap el superrealisme i, definitivament —vers el 1968— al seu estil actual, que es basa en una figuració descomposta on predominen els elements calligràfics Hi ha una sèrie de motius que apropen la seva obra al pop-art , tals com l’ús de colors plans i nets o bé el recurs a la fotografia Formà part del grup del marxant Maeght Ha realitzat alguns films

Autor de marines i de paisatges, el Museu de Belles Arts de València i el Museo de Arte Moderno de Madrid conserven obres seves

Es formà a Llotja Ha conreat especialment l’aquarella Dedicat a la restauració, amplià estudis a França pensionat per l’ajuntament de Barcelona i, per la Junta de Museus, a Itàlia Director dels tallers de restauració de l’Exposició Internacional de Barcelona 1929, cap del mateix servei als Museus de Barcelona, restaurador del Patrimonio Nacional i professor de la seva especialitat a l’escola de Belles Arts de Sant Jordi Ha restaurat les obres d’El Greco d’El Cau Ferrat, una bona part dels murals de Sert a la catedral de Vic i els frescs de Goya a San Antonio de la Florida

Es formà a l’escola de Sant Carles de València, on fou premiat els anys 1792, 1795 i 1798 Acadèmic de mèrit el 1804, fou tinent de director de pintura el 1821 Morí poc després d’ésser nomenat director general de l’acadèmia Hom li'n coneix un Sant Vicent Ferrer València, Palau Arquebisbal i Agar i Ismael Madrid, Academia de San Fernando

Autodidacte, exposà per primer cop el 1933 a Alacant Participà a les biennals hispanoamericanes dels anys 1951, 1952, 1954 i 1955 Sobresortí com a paisatgista, i es caracteritzà per un cert lirisme evocatiu

Deixeble de Francesc Garcia i Marco i de Joan Peiró Dedicat preferentment a l’aquarella i al quadret a l’oli de petit format, obtingué medalles d’or a les exposicions internacionals de Lió 1898, Arcashon 1901, regional valenciana 1909 i internacional de Panamà 1916 Exercí també la docència, a Manises i a València Conreà el retrat Museu de Belles Arts de València, Museu de Ceràmica de València, Ateneo de Madrid, la pintura d’història i el paisatge, i sobresortí per la lluminositat i la riquesa del color, que hom ha comparat amb el dels impressionistes

Format a Sant Carles, on fou deixeble de Rafael Montesinos Paisatgista, viatjà per Europa Decorà a Madrid palauets —com el dels ducs de Santoña—, cafès i salons És ben representat al Museo de Arte Moderno de Madrid

Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles, de València, on fou alumne de Francesc Llàcer Amplià estudis a l’Academia de San Fernando de Madrid, amb F de Madrazo Tornà a València el 1862 Participà en les exposicions nacionals de belles arts de Madrid del 1862 i del 1864 Es dedicà sobretot a la pintura religiosa, d’un especial misticisme, on intentà de fondre les maneres de Murillo amb la ingenuïtat de la pintura medieval Excellent copista de Joan de Joanes i autor també de pintura d’ambient històric