Resultats de la cerca

Fundat el 1988 per Toni Sánchez Tutusaus i Agustí Serra, fou el primer club civil d’orientació esportiva de Catalunya i el primer a aixecar un mapa en color, a la zona de Malla, Osona 1989 Creà el circuit permanent del Bosc de Ribera, a Vic 1998 i a Prats de Lluçanès 2002 També dissenyà les fites de control especials per a aquests tipus de circuits Imparteix cursets de formació i promou activitats diverses en collaboració amb escoles, instituts, entitats i ajuntaments

Pionera i impulsora del ball de saló a Catalunya Professora de dansa folklòrica des del 1969, el 1976 creà l’escola Danses d’Arreu del Món a Barcelona Estudiosa del món del ball, traduí i edità llibres de text per a professionals El 1984 fundà l’Associació Espanyola de Professors de Balls de Saló, dos anys després organitzà el primer concurs de ball de saló d’Espanya i el 1991 fundà el primer club del país, el DIO Club de Barcelona

Fundat el 1915 per estudiants de l’Escola Industrial, inicialment destacà amb la secció atlètica També tenia secció de geografia, de fotografia i un butlletí social Posteriorment creà la secció de geologia i arqueologia, i la d’esports de muntanya Participà en competicions atlètiques en l’àmbit estatal Durant els anys vint realitzà nombroses excursions als Pirineus i als Picos de Europa L’any 1933 s’integrà a la Unió Excursionista de Barcelona, que posteriorment es convertí en Unió Excursionista de Catalunya

L’any 1789 fou nomenat capità de la Guàrdia Nacional, en la qual creà el cos de músics Amb la intenció de donar una formació adequada als músics militars, establí una escola per a instrumentistes de vent, que es transformà en l’Institut Nacional de Música el 1793 Dos anys més tard, l’Institut esdevingué Conservatori Nacional Sarrette en fou el director fins el 1816, any en què la dimissió que ja havia presentat en diferents ocasions li fou finalment acceptada

Començà a treballar a la marca catalana de bicicletes Peliser i posteriorment esdevingué director comercial de Casa Masferrer 1998, des d’on contribuí a la creació de la marca de bicicletes Massi Treballà amb el Club Ciclista Granollers i, a partir del 2004, al Club Ciclista Palou, que fundà i presidí Lligat a aquest club creà l’equip de competició de BTT Massi, per al qual fitxà especialistes de renom internacional, com Jean Christophe Peraud, medallista olímpic, i Margarita Fullana, campiona del món

Formà part del Club Natació Barcelona i fou campió d’Espanya júnior 1961 En categoria absoluta, es proclamà campió 1962 i subcampió 1963, 1966 estatal i assolí tres títols catalans 1960, 1961, 1962 i tres subcampionats 1963, 1964, 1966 Professionalment dedicat a l’àmbit de l’economia, es graduà 1961 en MBA a la Universitat de Geòrgia Fou professor a ESADE a Barcelona Creà l’anomenat mètode Parés per al desglossament de la rendibilitat financera És autor de diversos articles

Fundat l’any 1980, nasqué com a successor del Club Ciclista Empordanès Inicialment es dedicà al cicloturisme L’any 2000 organitzà el primer Cinturó Ciclista de l’Empordà, una cursa per etapes que recuperà l’antiga Volta a l’Empordà, inclosa en el calendari europeu de la Unió Ciclista Internacional des del 2008 El 2007 organitzà el primer Trofeu Francesc Guillamet, que formà part de la Copa Critèrium de la Federació Catalana de Ciclisme Posteriorment creà el Critèrium Internacional d’Empuriabrava

Fou president de la Unió Esportiva Lleida 1977-79, quan l’equip militava a segona divisió B Durant el seu mandat donà un gran impuls al club catalanitzà el seu nom 1978, feu remodelar la tribuna coberta i construir vestidors nous, oficines i el gimnàs del Camp d’Esports, i projectà una ciutat esportiva que, amb la seva mort sobtada en ple exercici del càrrec, no pogué veure realitzada També creà un torneig anual entre equips modestos que porta el seu nom

Fou un dels iniciadors 1947 de les prospeccions de petroli i creà la companyia Petróleos Españoles SA Fundà la Fraternitat Republicana, de Terrassa Diputat a corts per la coalició d’Esquerra Republicana de Catalunya, publicà Santpedor i lo serrat dels morts 1895, Estudio del terreno pliocénico de Tarrasa y sus relaciones contiguas 1896, una biografia de Josep Roca i Roca 1934, la part geològica de la Guia Monogràfica de Sant Llorenç del Munt 1936, Petróleo en España, posibilidad de autarquía 1947, etc

Continuador de l’establiment fundat pel seu avi Josep al carrer del Consolat el 1842 Creà i dirigí tallers per a la installació de moblatge i agençament de corporacions i de centres oficials Habilità el palau reial de Pedralbes 1926, i el rehabilità el 1948, la capitania general de Catalunya i el govern civil de la província de Barcelona el 1929 Obtingué grans premis a les Exposicions Internacionals de San Francisco de Califòrnia 1916, Filadèlfia 1926 i de Barcelona 1929