Resultats de la cerca

Ocupà el càrrec d’organista de la capella de Sant Jordi de Windsor des del 1531 fins a la seva mort Publicà diversos llibres de caràcter teològic i inspiració calvinista i unes concordances bíbliques que li valgueren la condemna a mort, si bé fou indultat per Enric VIII A partir del 1550 es dedicà a arranjar el repertori musical per als serveis litúrgics en llengua anglesa La seva contribució musical és recollida en el llibre The Booke of Common Praier Noted Londres, 1550, un conjunt de composicions, molt sovint basades en melodies extretes del cant pla, amb textos anglesos

Fill de pares catalans, fou educat a Barcelona Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on fou deixeble de Frederic Alfonso solfeig, Agustí Quintas i Joaquim Canals piano i Enric Morera i Antoni Nicolau harmonia i composició Director de diferents companyies dedicades al teatre musical i a la sarsuela, realitzà diferents gires arreu de l’Estat espanyol i Europa també recorregué Egipte, el Japó, la Xina i les Filipines Del catàleg de la seva obra sobresurten les sarsueles Juegos de amor 1925, La mocita del barrio 1928, Para nobleza, Aragón 1932 i Rosa de Embajadores 1934

Membre de l’Associació Excursionista d’Etnografia i Folklore, fou el primer arquer català que assolí l’Estrella FITA 1000 en arc recorbat 1966 Guanyà un Campionat d’Espanya de tir amb arc 1965 i tres Campionats de Catalunya 1965, 1966, 1968 Entre els anys seixanta i setanta guanyà nombroses tirades, com el Torneig de Barcelona, el Trofeu Miquel Boadella, el Concurs de Sant Sebastià, el Trofeu Enric Tarragó, la Fleche d’Or National de Carcassona o la Ronde du Midi Participà en el Campionat del Món 1967 i superà el rècord de Catalunya de 70 m 1967

Fou creat el 1921 amb la finalitat de regular el desenvolupament de la cultura física i l’esport, després de dues dècades de fort creixement, ja que en l’àmbit estatal no hi havia cap organisme d’aquestes característiques Fou impulsat per polítics com Enric Ràfols, Alfred Pareña i Josep Puig d’Asprer, i la seva activitat s’allargà fins el 1924 El primer projecte era desenvolupar una biblioteca esportiva, un fons documental sobre l’esport a Catalunya i un pla basat a importar sistemes pedagògics europeus mitjançant beques a alumnes catalans Volia ser una institució…

Contenia articles sobre la cria de cavalls i tractava les diferents modalitats de curses i concursos La seva publicació sofrí interrupcions i se’n coneixen fins tres èpoques El 1929 reaparegué com a programa dels concursos de primavera, i el 1932 encetà una tercera època que reprengué la publicació d’articles tècnics sobre la cria de cavalls i la informació sobre les curses de l’hipòdrom de Can Tunis, vinculat a la societat Barcelona Turf Signaven els articles Enric Sostres, Prestige, Parigot, Crak, Fion , S Freixa Barba, F Patiño Molina i La Magdalena , entre d’altres Cessà a la…

Fundat l’any 1972, nasqué per iniciativa d’uns estudiants que descobriren aquest esport a Lleida Tot i això, el seu predecessor a Agramunt fou l’Acadèmia Agrícola i Mercantil, equip femení que jugà entre el 1952 i el 1956 El 1974 es crearen els primers equips de base, que obtingueren notables èxits en l’àmbit català L’equip sènior guanyà el campionat provincial en tres ocasions i el 1982, després de tres anys sense equip sènior, el club es revitalitzà gràcies a Enric Escola Habitualment jugà en categories territorials i disposa d’equips masculins i femenins en categories inferiors

S’inicià a la Peña Cultural Barcelonesa i fou un dels primers gimnastes de l’Estat a realitzar molins al cavall amb arcs, aparell del qual era un especialista Competí en l’àmbit català i estatal i participà en un torneig Catalunya-Carcassona A partir del 1948 exercí d’entrenador, tant de gimnàstica artística com ornamental Entrenà els campions d’Espanya Jordi Elies, Enric Montserrat i els germans Vallvé al Centre Gimnàstic Barcelonès 1948-58 i al Gimnàs Garcia Alsina 1958-60 Posteriorment passà al Gimnàs Hèrcules i al Gimnàs Guinardó Rebé la medalla Forjadors de la Història…

Membre del Club Nàutic Arenys de Mar CNAM, començà navegant en classe 420 Al juliol del 1967 guanyà, amb Joan Vidal, el Gran Premi del Club Nàutic Cala Salions amb l’embarcació Embat Posteriorment competí en classe flying-dutchman amb l’embarcació Corso Aconseguí posicions meritòries en regates com la Copa Primavera, el Trofeu Nadal o el Campionat d’Espanya Fou segon en el Trofeu Nadal i tercer en la Copa Primavera del 1970 El 1974 guanyà la primera regata del Trofeu Martini Ross en classe 470, acompanyat d’Enric Grífols Seguí vinculat amb el CNAM després de deixar la competició

Soci del Centre Excursionista de Catalunya i membre del CADE des del 1975 Durant els anys setanta realitzà escalades de dificultat, com la primera ascensió hivernal per la via Toni-Gallifa de la cara sud de la Maladeta 1977, juntament amb Enric Ribot i Ricard Vila, amb qui el mateix any repetí la via CADE a la Paret d’Aragó a Mont-rebei Participà en expedicions a l’Hindu Kush 1977, als Andes del Perú, on amb Jordi Pons escalà la paret oest del Yerupaja sud 1978 L’any 1982 fou integrant de la primera expedició catalana a l’Everest

Se celebra a l’Assembly Hall de l’Església d’Escòcia, a Edimburg, la cerimònia d’inauguració del Parlament escocès sorgit de les eleccions del 6 de maig, una cerimònia que coincideix amb el traspàs formal de poder de Londres al govern autònom del primer ministre escocès Donald Dewar Utilitzant un protocol similar al de la constitució del Parlament gallès, l’acte és presidit per la reina Elisabet II i no hi assisteix el primer ministre britànic, Tony Blair L’Assembly Hall és la seu provisional del Parlament mentre no estigui construït el nou edifici, obra de l’arquitecte català Enric…