Resultats de la cerca

Començà practicant el trial amb bicicleta Debutà en competició de trial el 1997 amb l’equip Gas Gas, posteriorment fitxà per Sherco 2001-02 i 2007, Montesa 2003-05 i Beta 2006, abans de retornar a Gas Gas 2007-09, equip en què es retirà Disputà diversos Campionats del Món, tant a l’aire lliure com en pista coberta, i assolí cinc victòries en grans premis i vint-i-cinc podis Fou subcampió del món en pista coberta 2001 i tercer a l’aire lliure 2003 També fou subcampió d’Espanya 2001, 2003 a l’aire lliure Guanyà cinc vegades el Trial de les Nacions en pista coberta 2000-05 i quatre vegades a l’…

Es formà al futbol de base del FC Barcelona, amb el qual es proclamà campió d’Espanya juvenil 1976 La temporada 1979-80 fou cedit al Valladolid i entre el 1980 i el 1983 jugà amb el Barcelona Atlètic a segona divisió Actuava de defensa central i disputà algun partit amistós amb el primer equip del Barça Després d’una cessió a l’Osasuna 1983-85, fitxà per la Unió Esportiva Figueres 1985-93, coincidint amb els millors anys de la història del club empor-danès Com a entrenador ha dirigit el Figueres, el Roses, el Girona i el Barcelona B Entre el 2005 i el 2009 fou seleccionador de Catalunya i…

Format al CN l’Hospitalet, debutà en la màxima categoria estatal amb el CN Barcelona 1982-90 Guanyà dues Lligues 1982, 1983, una Copa del Rei 1989 i participà en quatre Recopes d’Europa El 1990 fitxà pel CE Mediterrani, amb el qual guanyà una Copa del Rei 1993 i participà en un LEN Trophy 1993 i en quatre Recopes d’Europa 1994-97 Amb la selecció estatal, es proclamà campió del món junior a Barcelona 1983 Entre el 1985 i el 1988 fou noranta-nou vegades internacional absolut Participà en el Campionat d’Europa 1985, 1987 i del Món 1986 La Federació Espanyola de Natació li concedí la medalla…

Es formà al Futbol Club Barcelona i l’any 1965 fitxà pel Reial Club de Polo de Barcelona Es retirà l’any 1984 havent guanyat el Campionat de Catalunya en nou ocasions 1972, 1974, 1975, 1977, 1978, 1979, 1981, 1983, 1984, la Copa del Rei en vuit ocasions 1970, 1974, 1976, 1979-83, la Lliga en sis ocasions 1970, 1977, 1978, 1980, 1981, 1982 i obtingué un subcampionat de la Copa d’Europa 1979 Participà amb la selecció espanyola en els Jocs Olímpics de Mont-real 1976, de Moscou 1980, en els quals aconseguiren la medalla d’argent, i també als Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 És fill de Ricard…

Es formà al Club Deportiu Terrassa, on debutà a la màxima divisió la temporada 1995-96, i l’any 2003 fitxà pel Reial Club de Polo de Barcelona Ha obtingut vuit Campionats de Catalunya 1997-2002, 2004, 2006, sis Copes de la Reina 1998, 2000, 2001, 2003, 2004, 2005, cinc títols de campiona de la divisió d’honor femenina 2000-03, 2006, una Recopa d’Europa B 2005 i una Copa d’Europa B 2007 Representà la selecció espanyola en els Jocs Olímpics de Sydney 2000, d’Atenes 2004 i de Pequín 2008 Fou escollida millor jugadora del Mundial disputat a Madrid 2006 Rebé les medalles de bronze al Mèrit…

Davanter format a les categories inferiors del Club Patí Reus, debutà amb el primer equip a segona divisió la temporada 1971-72 L’any 1974 fitxà pel Reus Deportiu, on jugà deu temporades en dues etapes També jugà al Club Natació Reus Ploms, també en dues etapes, i al Club Patí Noia Es retirà el 1990 vestint la samarreta del Reus Deportiu, després d’haver jugat als tres equips de la ciutat Aconseguí la Copa del Rei amb el Reus Deportiu 1983 Fou internacional júnior a l’europeu de Darmstadt 1975, en què guanyà la medalla de plata i rebé el guardó de màxim golejador Participà en alguns partits…

Davanter centre, començà al Club Esportiu Europa i la temporada 1951-52 passà a l’equip amateur del Futbol Club Barcelona, amb el qual es proclamà campió d’Espanya Després de dues temporades a l’Espanya Industrial –arribà a disputar un partit amistós amb el FC Barcelona–, jugà tres temporades a primera divisió amb el Valladolid 1954-57 Tot seguit fitxà pel Saragossa 1957-64, on es convertí en el màxim realitzador de la seva història a la Lliga, amb 88 gols La campanya 1963-64 jugà amb la Unió Esportiva Lleida i es retirà a l’Europa en la temporada 1965-66 És el segon màxim golejador català a…

Membre del Club Natació Horta fins l’any 2000, ja com a júnior començà a entrenar-se al CAR de Sant Cugat i passà al Club Natació l’Hospitalet Després d’un parell d’anys amb Víctor Maya, començà a entrenar-se a les ordres de Joan Fortuny El 2008 fitxà pel Club Natació Sant Andreu, on també nedava el seu germà Àlex A partir del 2010 decidí alternar la piscina amb les aigües obertes, modalitat en què es proclamà campiona d’Espanya 2011, i guanyà el descens de la Ría de Navia i la Travessia de l’Estany de Banyoles, entre altres proves En piscina, fins el 2012 havia guanyat vint-i-quatre…

Nascut en un barri marginal de Jacksonville, a 20 anys ja era el millor velocista dels EUA, i en els Jocs Olímpics de Tòquio del 1964 guanyà dues medalles d’or –en els 100 m llisos amb un temps de 10,5 segons que representà un rècord del món, encara sobre pista de cendra i en la prova dels 4 × 100 m lliures amb l’equip nord-americà– Després dels Jocs fitxà per l’equip de futbol americà Dallas Cowboys, on jugà com a receptor entre el 1965 i el 1974 i es convertí en una celebritat als EUA El 1972 es proclamà campió de la Superbowl Un cop retirat, tingué problemes amb l’alcohol i les drogues…

Rematador i collocador, s’inicià al Liceu Francès Al principi de la dècada de 1960 marxà al Ciudad de Madrid, i posteriorment fitxà pel Picadero, equip on jugà durant més de vuit anys En aquests equips coincidí amb els seus dos germans, Diego i Jorge El 1963, ja al Picadero, es proclamà campió de la Copa del Generalísimo, campió d’Espanya i de Catalunya El 1965 aconseguí el doblet en guanyar la Copa del Generalísimo i la primera edició de la Lliga, títol que repetí la temporada següent 1966 Amb la selecció espanyola fou convocat per participar en el Torneig de les Quatre Nacions 1964 També…