Resultats de la cerca
Es mostren 2022 resultats
serradella
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, pubescent, de 20 a 60 cm d’alçada, de fulles imparipinnades, de flors rosades o blanques, en petits ramells, i de fruits en llegum lomentaci, constret i reticulat.
Es fa en llocs sorrencs, al N de la península Ibèrica, a l’Aquitània i a les Açores, i també és plantada com a farratgera
sansevièria
Sansevièria ( Sansevieria trifasciata )
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les liliàcies, acaules i rizomatoses, o de vegades arborescents, de fulles gruixudes, ensiformes i sovint torçades, de flors blanques o rosades, disposades en raïm, i de fruits bacciformes.
Consta d’unes 50 espècies, de l’Àfrica i l’Àsia tropicals, algunes de les quals forneixen fibres tèxtils i altres són emprades en jardineria, com és ara Strifasciata , molt decorativa
rèvola
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les cariofil·làcies, de tiges dretes, quadrangulars, altes de 30 a 60 cm, de fulles sèssils, lanceolades i acuminades, de flors blanques, disposades en cimes laxes, i de fruits en càpsula.
És comuna en vorades de bosc, llocs herbosos, etc, a l’Europa humida
pulmonària
Botànica
Farmàcia
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les boraginàcies, rizomatoses, pubescents, de fulles lanceolades, sovint marbrades de blanc; de flors vermelles, blaves o violades, en forma d’embut, arranjades en cimes, i de fruits nuculars.
Es fan en boscs i llocs humits És emprada en medicina popular com a emollient, en forma d’infusió, per a tractar algunes afeccions lleus del sistema respiratori
trincola
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les cariofil·làcies, amb la rabassa llenyosa, de 20 a 90 cm d’alçària, de fulles linears planes o triquetres, de flors blanques, arranjades en panícula, i de fruits capsulars arrodonits.
És endèmica de la península Ibèrica, on creix en sòls guixencs
tricoccals
Botànica
Ordre de dicotiledònies monoclamídies, que comprèn plantes llenyoses o herbàcies, d’hàbit molt variat, de fulles freqüentment simples; de flors unisexuals, actinomorfes, d’ovari súper i tricarpel·lar; de fruits secs, molt sovint trícocs, i de llavors carunculades.
És integrat bàsicament per les famílies de les buxàcies, de les callitricàcies i de les euforbiàcies
terebintals
Botànica
Ordre de dicotiledònies dialipètales integrat per plantes normalment llenyoses, típicament secretores de resines o essències, amb fulles simples o compostes, estipulades i habitualment alternes, amb flors en general hermafrodites, pentàmeres, heteroclamídies i diplostèmones, i amb fruits varis.
Comprèn les següents famílies principals aceràcies, anacardiàcies, burseràcies, cneoràcies, coriariàcies, hipocastanàcies, meliàcies, meliantàcies, poligalàcies, rutàcies, sapindàcies, simarubàcies i voquisiàcies
aladern
Aladern fructificat
© MC
Botànica
Arbre de la família de les ramnàcies, sovint en estat arbustiu, dioic, de fulles ovades, finament dentades, esparses i tot l’any verdes, de flors menudes agrupades en raïms i de fruits com pèsols, negres o vermells.
Comú al país de l’alzinar
cavanillèsia
Botànica
Arbre del Brasil, de la família de les malvàcies, d’uns 20 m d’alçària, amb fulles enteres palmatinèrvies, flors pentàmeres i fruits quinquealats, caracteritzat pel tronc en forma de bot que emmagatzema aigua i substàncies nutritives.
matallops
Botànica
Planta herbàcia vivaç, de la família de les ranunculàcies, d’aproximadament 1 m d’alçària, de fulles palmatisectes, de flors d’un color blau o blau violaci, arranjades en raïm o en panícula, i de fruits fol·liculars.
Creix en prats, a la vora de deus, al peu de penyes, etc, als Pirineus És l'acònit per antonomàsia L’arrel conté aconitina, alcaloide molt tòxic