Resultats de la cerca
Es mostren 1907 resultats
coll de Bocacerç
Depressió (2 281 m) del massís de Canigó, entre pla Guillem i el pic de Sethomes, per on passa el camí que comunica Prats de Molló (Vallespir) amb la vall de Llipodera, a Castell de Vernet (Conflent).
Argonne
Vall
Massís de França que, amb una longitud d’uns 40 km, s’estén entre la vall superior de l’Aisne i la vall de l’Aire, i forma el límit natural entre la Xampanya i la Lorena.
Té un relleu rocós cobert per una espessa capa de gres, amb grans boscs de roures Les principals poblacions són Vouziers i Clermont-en-Argonne
sa Marina
Sector costaner de migjorn de Mallorca comprès entre es Pla, el massís de Randa i les serres de Llevant fins a la punta de n’Amer, exclosa la península d’Artà i exceptuant el salobrar de Campos.
Forma una plataforma estructural vindoboniana, horitzontal al sector de Llucmajor on la plataforma pot assolir 13,5 km d’amplària i inclinada a la mar des de la serra de Llevant ses Salines de Santanyí, Santanyí, Felanitx, Manacor, on rarament assoleix 4 km Hom ha considerat que cal excloure'n les terres on s’han superposat, dominants, els sediments i les dunes del Quaternari En aquest sentit, l’horta de Campos s’interposa entre sa Marina de Llucmajor i sa Marina de Llevant Històricament, però, sa Marina era molt més àmplia un document del 1348 hi situa, a més dels municipis esmentats, els de…
coll de Revell
Collada
Depressió entre el massís del Montseny i el de les Guilleries, al límit entre els termes d’Arbúcies (Selva) i Espinelves (Osona), on neix el ramal a Sant Hilari Sacalm de la carretera de Vic a Arbúcies.
Hi ha un hostal
ploceids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes, de 10 a 40 cm, que tenen el bec curt, massís i subcònic, les potes primes i fortes, 9 o 10 rèmiges primàries i presenten un marcat dimorfisme sexual.
Comprèn 140 espècies, distribuïdes en 20 gèneres, els principals dels quals són Passer, Euplectes i Vidua Habiten arreu del món, llevat dels pols
El cicle cretaci inferior als Pirineus
Unitats litològiques del Cretaci inferior, a les unitats sudpirinenques superiors, i les seves correlacions Maber, a partir de diversos originals de Pierre Souquet A la conca pirinenca la superseqüència del Cretaci inferior s’estén des del Valanginià fins a l’Albià mitjà, això és des d’aproximadament 138 milions d’anys, començament del Valanginià, fins a una data posterior a 113 milions d’anys, començament de l’Albià, probablement als volts de 105 milions d’anys Aquest cicle té, doncs, una durada d’uns 30 milions d’anys Els seus límits inferior i superior, vénen assenyalats per importants…
Prades
La Plaça Major de Prades, porxada, amb la característica font renaixentista a primer terme
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Camp.
Situació i presentació El terme de Prades ocupa l’extrem nord de la comarca És limitat per la Febró S, Capafonts SE i E, Mont-ral E, de l’Alt Camp, per Vimbodí NE, Vallclara N, Vilanova de Prades NW i en un punt per Montblanc NE, tots quatre municipis de la Conca de Barberà, i Cornudella de Montsant W i SW, del Priorat Prades és situat al centre de les muntanyes del seu nom Les muntanyes de Prades, que han estat declarades espai d’interès natural, ocupen pràcticament tot el terme, el qual és, doncs, molt esquerp, entre els 900 i els 1000 m d’altitud El massís, que forma part de la Serralada…
Santa Maria de Bell-lloc d’Aro (Santa Cristina d’Aro)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del costat de tramuntana J A Adell Santa Maria de Bell-lloc és l’església parroquial del llogaret d’aquest mateix nom, situat als vessants meridionals de les Gavarres, uns 2 km a ponent del seu cap de municipi L’església, aïllada en un replà proper a la vall, és situada al mateix indret on hi hagué una villa o un poblat d’època romana Al seu entorn són abundants les restes d’aquest establiment, i en la restauració feta en 1960-62, al subsol aparegueren vestigis de construccions romanes Mapa 334M781 Situació 31TDG983319 Per anar-hi cal agafar, a la…
Vènet
Divisió administrativa
Regió del NE d’Itàlia.
La capital és Venècia S'estén entre la frontera austríaca, la mar Adriàtica de N a S, i entre Friül-Venècia Júlia E i Trentino-Alto Adige i Llombardia W i Emília-Romanya S Morfològicament, s’hi distingeix un sector muntanyós, que constitueix la zona meridional del sector oriental alpí, al N, i la plana, al S La zona muntanyosa, o conca superior del Piave, correspon aproximadament a les Dolomites orientals, amb cims de més de 3000 m Marmolada i massís del Cristallo, al S dels quals hi ha els relleus prealpins, amb altituds més modestes i que arriben fins al llac de Garda La plana vèneta, que…