Resultats de la cerca
Es mostren 7016 resultats
Alfred Sisley
Inundació a Port-Marly , d' Alfred Sisley
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor francès.
En la seva primera etapa sofrí la influència de CCorot i GCourbet Passeig dels castanyers a La Celle Saint-Cloud Musée d’Orsay Després treballà al bosc de Fontainebleau amb JBBazille, CMonet i ARenoir, que l’influí fortament i el portà vers l’impressionisme Fou el pintor dels paisatges de l’Illa de França, amb un impressionisme a mig camí entre el de Monet i Renoir, ple d’elegància i mesura La plaça d’Argenteuil 1872 i Inundació a Port-Marly 1876, ambdós al Musée d’Orsay Participà en les exposicions impressionistes dels anys 1874, 1876, 1877 i 1882, fou l’únic impressionista que…
Guillem Timoner i Obrador
Ciclisme
Ciclista de carretera i pista.
Desenvolupà part de la seva trajectòria esportiva a Catalunya Competí com a professional entre el 1945 i el 1968 Formà part dels equips Alycon de França, Lube, Faema, Ignis i Teka S’especialitzà en la varietat darrere moto Fou campió del món de mig fons sis vegades 1955, 1959, 1960, 1962, 1964, 1965 i dos cops subcampió 1956, 1958 En la mateixa especialitat, assolí catorze títols estatals, el darrer, el 1984 Pel que fa al ciclisme de pista, es proclamà diverses vegades campió d’Espanya de velocitat, a l’americana i en persecució Rebé les medalles d’Or de la Ciutat de Palma 1964 i…
,
còpula
Música
Al segle XII, resolució conclusiva consistent en la unió -sentit originari del terme llatí copula -, de les dues veus en un interval perfecte, ja sigui l’8a o l’uníson (ex.1).
Exemple 1 - Alleluia Justus ut palma Exemple 2 - Pascha Nostrum © Fototecacat/ Jesús Alises Al segle XIII, designà un estil a mig camí entre l’estil rítmicament no mesurat de l’ organum melismàtic i l’estil rítmicament mesurat del discant Fou característic d’aquest estil, descrit per primera vegada per J de Garlandia, que la veu superior o duplum obeís la rítmica modal mentre que la veu inferior o tenor es mantenia en estil bordó ex 2 Les seccions de còpula acostumaren a presentar dues parts substancialment simètriques l’ antecedens i el consequens ex 2 Al final del segle XIII…
Joan Sans Alsina
Futbol
Futbolista.
A 15 anys debutà amb el primer equip del Club Futbol Calella aleshores Calella Sport Club En la temporada 1937-38 jugà amb el Reial Club Deportiu Espanyol i un cop acabada la Guerra Civil retornà al Calella Fitxà pel Centre d’Esports Sabadell 1940-43 i el Futbol Club Barcelona 1943-48 Mig centre, amb el Barça disputà 103 partits i marcà un gol Guanyà dues Lligues 1945, 1948 i una Copa d’Or Argentina 1945 Una greu lesió provocà que deixés el Barça i fitxés pel Gimnàstic de Tarragona, que aleshores era a primera divisió Disputà dues campanyes amb l’equip tarragoní 1948-50, però…
Cristòfol Martí Batalla
Futbol
Futbolista i entrenador.
Els seus primers equips foren l’Esport Club Granollers i el Centre d’Esports Sabadell Després jugà amb el Futbol Club Barcelona 1922-25 i retornà al Sabadell, amb el qual actuà fins a mitjan campanya 1927-28 Passà de nou al Barça fins a la campanya 1932-33 Jugava de mig i en les seves dues etapes en el Barça disputà 252 partits, i marcà 46 gols Guanyà una Lliga 1929 i tres Copes 1924, 1925, 1928, i cinc Campionats de Catalunya Després milità dues temporades en el Reial Club Deportiu Espanyol 1933-35, amb 20 partits de Lliga disputats i 2 gols marcats Fou tres vegades…
Erik Alda Sánchez
Natació
Nedador.
S’inicià al Club Natació Manresa i destacà tant en distàncies curtes com en proves de mig fons i fons El 1992 passà a les files del Club Natació Catalunya Fou campió de Catalunya en 200 m papallona 1991-94, 50 m papallona 1994 i 100 mesquena 1994 Entre el 1991 i el 1996 tingué un paper destacat al Campionat d’Espanya, sobretot en les modalitats de 200 m papallona i 1500 m lliure Establí el rècord de Catalunya de 400 m lliure en piscina llarga, 800 m lliure en piscina curta i 1500 m lliure en piscina curta i llarga 1992 També baté el rècord de Catalunya de 4 × 100 m estils en…
Surri

Vista del nucli de Surri, Vall de Cardós
© Xavier Varela
Poble
Poble (1.007 m alt.) del municipi de Vall de Cardós (Pallars Sobirà), al peu de la serra d’Aurati, a mig km de la vila de Ribera.
De la seva església parroquial Santa Coloma depèn l’església de Sant Joan, arruïnada
Agulló
Llogaret
Llogaret del municipi d’Àger (Noguera), al mig de la vall d’Àger, prop de la partió d’aigües entre la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana.
La seva població, tot i que és menys de la meitat de la del 1900, supera la que havia tingut fins al començament del s XIX de 2 a 5 focs Des del 1267 fou una possessió del monestir d’Àger
malla
Numismàtica i sigil·lografia
Meitat d’altres unitats monetàries d’argent o de billó, com ara la malla de blanca coronada (mitja blanca) o bé la malla d’argent (mig ral).
digàstric | digàstrica
Anatomia
Dit dels músculs que són carnosos a tots dos extrems i tenen un tendó al mig, de manera que són dividits en dos ventres, dues porcions musculars.