Resultats de la cerca

Passà als Ávalos per mort del seu fill i segon marquès i el matrimoni de la seva filla Antonella d’Aquino 1452 amb Íñigo d’Ávalos, comte de Monteodorisio Fou confirmat el 1532 a llur fill Alfonso d’Ávalos e Aquino, gran camarlenc del regne i germà del primer marquès del Vasto La grandesa d’Espanya fou reconeguda el 1760 a Diego d’Ávalos Passà als Sanchiz, marquesos de Valderas

Actiu a Girona, es féu càrrec de la construcció de la gran escalinata de la seu 1690-94 i del segon cos de la façana el 1691, any en què passava a dirigir el conjunt d’obres de la seu el 1698 emprengué el tercer cos de la façana Fora de Girona acabà el campanar de Vilanova i la Geltrú 1693-1706, planejat per fra Josep de la Concepció

Després de diversos viatges d’exploració al servei de la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals, realitzà el més ambiciós de tots els viatges neerlandesos per a l’exploració de l’hemisferi sud 1642-43, en el qual descobrí Tasmània anomenada així en honor seu des del 1853, Nova Zelanda, Tonga i les Fiji El 1644 féu un segon viatge, en el qual arribà al golf de Carpentària Austràlia

Segon fill d’Alfons Frederic d’Aragó i de Marulla de Verona, recaigué en ell l’herència del seu germà primogènit Pere Durant el seu vicariat sufocà la rebellió d’Ermengol de Novelles, al qual reconquerí per les armes el castell de Siderocàstron Participà en la lluita contra els abusos del lloctinent del nou vicari general, Pere de Pou, el qual s’apoderà del comtat de Salona 1361-62

Assistí als concilis segon de Toledo, de l’any 527, de Lleida i de València, del 546 De les seves obres es conserva un sermó a llaor de sant Vicenç màrtir, una carta al seu diaca, també Just de nom, i un comentari al Càntic dels Càntics , obra extensa de caràcter allegòric, que dedicà al metropolità Sergi de Tarragona La seva festa se celebra el 28 de maig

La seva mare era Ermengarda possiblement de la família dels comtes d’Alvèrnia Tolosa passà el 887 a Odó de Rodés Fundà els monestirs de Cluny 910 i Socilanges 916 Es casà amb Ingilberga, filla del rei Bosó I de Provença La seva germana Adelinda es casà amb Acfred I de Carcassona i Rasès Fou enterrat al monestir de Sant Julià de Briude, del qual és considerat segon fundador

Quan l’esterilització UHT es fa per contacte directe de l’aliment amb vapor d’aigua s’anomena uperització En el cas de la llet, és escalfada per injecció de vapor a 140-150 °C durant 1 segon i refredada immediatament al buit Aquest tractament manté satisfactòriament els caràcters sensorials i nutritius de la llet La sigla UHT  prové de l’anglès ultra-high temperature o ultra-heat-treated

Fou campió 1960, subcampió 1958, 1961 i tercer classificat 1956, 1962 en la prova dels 100 m del Campionat de Catalunya També fou quatre cops campió de Catalunya en els 4×100 m 1956, 1060, 1961, 1964, amb l’equip del Futbol Club Barcelona L’any 1958 millorà els rècords catalans dels 100 m i 200 m i se situà en el segon lloc del rànquing espanyol de l’any en 100 m

Competí representant el Club Esportiu Atenea Fou segon en els Campionats d’Europa en les categories de menys de 70 kg i parelles 2002 El 2010 obtingué la tercera posició en els Campionats del Món en la categoria de menys de 70 kg, es proclamà campió de Catalunya de la mateixa categoria i guanyà l’Obert de Catalunya de menys de 75 kg Formà part de la selecció catalana

Central format en el BM Granollers, amb el qual debutà en la màxima categoriaFou repescat per Manuel Montoya 1992-97 i guanyà la Copa Asobal 1994 i la Copa EHF 1995, 1996 amb l’equip vallesà Finalitzà la trajectòria com a jugador al Club Balonmano la Roca 1997-2000 Quan es retirà, exercí de segon tècnic de Montoya al Granollers 2002-06, club on dirigeix equips de base des del 2010