Resultats de la cerca
Es mostren 45036 resultats
Santa Caterina de Barcelona

Convent de Santa Caterina segons un gravat de l’artista francès J. Blanchard
© Fototeca.cat
Convent
Convent de frares dominicans de Barcelona, situat a un extrem de l’avinguda de la Catedral, a l’indret del mercat de Santa Caterina i que ha donat nom al barri de Santa Caterina.
Fou el convent dominicà més important dels Països Catalans Fou edificat vers el 1243 s’hi traslladaren els frares establerts el 1221 amb Miquel Fabra prop del call jueu La personalitat de Ramon de Penyafort, frare d’aquest convent, i l’ajuda de Jaume I permeteren la construcció d’una gran basílica, l’anomenada catedral dels frares , la més important de Barcelona després de la seu i de Santa Maria del Mar Era un edifici gòtic, amb moltes capelles radials, una gran rosassa i una portalada ricament esculpida, i un campanar acabat com el de Sant Feliu de Girona Al seu costat fou construït el gran…
Vernet
Vista parcial de Vernet
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Conflent, al sector septentrional del massís del Canigó, que comprèn la part mitjana de la vall de Cadí (entre els termes de Castell de Vernet i de Cornellà de Conflent) i la major part de la vall del riu de Sant Vicenç (on hi ha el despoblat i l’església de Sant Vicenç de Campllong), dominada per la pica del Canigó (2784 m alt).
Una bona part del sector més alt del terme dessota, però, dels 2 000 m és coberta pel bosc, especialment a la vall de Sant Vicenç La minsa superfície agrícola 54 ha es reparteix en 35 ha d’arbres fruiters 30 de pomeres, 2 de presseguers, 3 de pereres i alguns cirerers i albercoquers, 1 ha d’hortalisses, 1 ha de vinya i 18 ha de pastures i farratge Hi ha un cens ramader de 21 caps de bestiar boví i 2 caps d’oví Dins el terme hi ha antigues mines de ferro, abandonades, i a l’W, vora el terme de Saorra, una mina d’espat fluor El turisme és, però, la font de riquesa més important, atret per la…
ablatiu
Gramàtica
Cas de la declinació de l’indoeuropeu que ha perdurat en algunes de les llengües que en procedeixen, el nom del qual és aplicat també a casos semblants de llengües d’altres troncs.
L’ablatiu indoeuropeu expressava el punt de partida i l’allunyament i només presentava morfemes propis en la flexió singular dels temes en -o/-e la desinència -d i l’allargament de la vocal temàtica En els altres temes, la desinència d’ablatiu es confonia, en singular, amb la de genitiu en plural, coincidia sempre amb la de datiu, i en dual, amb les de datiu i instrumental-sociatiu L’ablatiu llatí és resultat del sincretisme de tres casos indoeuropeus l’ablatiu d’aquesta llengua, l’instrumental-sociatiu i el locatiu Els temes de la segona declinació llatina conservaren la forma -od…
Wittelsbach

els Wittelsbach, reis de Suècia
Llinatge reial alemany que ha donat dinasties als regnes de Baviera, Dinamarca, Hongria, Suècia, Noruega, Bohèmia i Grècia i emperadors del Sacre Imperi.
Té per genearca el marcgravi Leopold mort el 907, probablement pertanyent al llinatge bavarès dels Huosi , que era cosí i general de l’emperador Arnulf I Fou pare dels ducs de Baviera Arnulf II mort el 937 i Bertold I mort el 947 Aquest darrer fou besavi del comte Otó I de Scheyern mort el 1072, el qual fou avi del comte Otó IV de Scheyern mort el 1156, dit també Otó de Wittelsbach Els Wittelsbach , perquè feu construir el castell de Wittelsbach, prop d’Aichach Alta Baviera, on passà a residir Tot i així, cap dels seus successors no emprà mai més el nom de Wittelsbach, bé que per a designar…
tub de buit
Tecnologia
Tub de vidre on s’ha practicat el buit, que conté una planxa absorbidora d’energia solar en què hi ha soldats un tub d’anada i un de tornada pels quals circula el termòfor.
La seva funció és produir energia tèrmica a partir de la radiació solar Es caracteritza principalment per la major eficiència en transformar l’energia solar en energia útil, gràcies a la reducció de pèrdues per convecció que aconsegueix el buit
ortòleg | ortòloga
Biologia
Dit de la seqüència molecular d’ADN o de proteïna que procedeix d’una seqüència ancestral a partir de la qual ha divergit en paral·lel al procés d’especiació que ha afectat el seu llinatge.
Els gens ortòlegs acostumen a conservar la mateixa funció Les seqüències ortòlogues proporcionen una informació molt útil per als estudis taxonòmics i filogenètics, atès que el seu patró de divergència permet traçar les relacions filogenètiques entre organismes
Sant Pere d’Albaida
Sant Pere d’Albaida
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida situat a banda i banda del riu d’Albaida, entre les confluències amb el riu de Micena i amb el barranc dels Pilarets, en el centre de la vall, amb un relleu suaument ondulat; per això, la major part de la terra es conrea com a secà, dedicat quasi per complet a la vinya per a raïm de taula; també hi ha oliveres i cereals.
El regadiu es limita a una petita horta vora el riu, amb un règim eventual de 15 ha d’hortalisses No hi ha activitat ramadera ni industrial La població ha conegut una forta estabilitat, a l’igual de la comarca, al llarg del s XIX, fins que a partir del 1920 ha baixat fortament, com els petits pobles agraris de la comarca, en contrast amb els pobles industrials El poble 35 h agl 2006, santperencs o sentperencs 172 m alt és 1 km a l’esquerra del riu, sobre un petit turó i amb una carretera local que l’uneix a la de València a Alacant per Alcoi Tenia al principi del s XVI 13 cases i pertangué a…
història de l’alfabetització
Historiografia catalana
L’alfabetisme és un tema que des del final del segle XIX i durant el segle XX ha despertat un extraordinari interès, sobretot per tractar-se d’una variable dependent, és a dir, d’un excel·lent indicador per a valorar altres fenòmens històrics com ara l’educació, el procés de modernització i la fenomenologia social (estructura socioprofessional, actituds polítiques i religioses, disciplinament, fertilitat, etc.).
Aquesta dependència ha afavorit un ús excessivament quantitatiu de l’alfabetització i ha promocionat una falsa dicotomia respecte al fenomen de l’analfabetisme En aquesta història en blanc i negre, s’ignoren les situacions intermèdies que, encara que molt abundants, tan sols s’intueixen a partir dels pocs estudis qualitatius o específics que s’han dut a terme La fórmula quantitativa de la història de l’alfabetització té dues modalitats d’estudi clarament diferenciades per les fonts disponibles D’una banda, l’alfabetització censal, que utilitza dades estadístiques, on s’interroga la població…
argot
Lingüística i sociolingüística
Terme que designava originàriament la parla dels lladres professionals francesos, i que ha vingut a significar tota mena de parla especialitzada, distinta de les maneres comunes a tots els usuaris d’una llengua: és un argot, per exemple, tot vocabulari tècnic.
Entès així, el terme és forçosament vague, car de fet no hi ha maneres de parlar comunes a tots tothom parla de maneres diferents segons l’edat, el sexe, les formes de vida, etc En un tercer sentit, és usual de reservar el terme per a designar les formacions lèxiques o fraseològiques que es posen de moda, generalment en certs sectors de les poblacions urbanes Així, pertanyia a l’argot del 1930 el mot vampiressa en el sentit de “dona atractiva”, al del 1940 la locució quantitats industrials en el sentit de “molt”, i al del 1950 positiu en el sentit de “favorable” Aquests exemples…
Museu de Belles Arts de Castelló
Museu
Museu inaugurat l’any 1980 en un edifici del s XVIII adquirit per la diputació amb aquesta finalitat, en el qual hom ha reunit les col·leccions procedents dels antics Museu Provincial de Belles Arts i Museu de la Diputació de Castelló.
El primer d’aquests museus, de titularitat estatal, fou creat el 1845 amb obres d’art procedents dels béns eclesiàstics desamortitzats El Museu de la Diputació data del 1930, quan es reuniren les principals obres d’art que la diputació tenia disperses, a les quals hom agregà diversos dipòsits Durant la guerra civil de 1936-39 hom uní els dos museus, que, després de diversos trasllats, han arribat a l’actual installació La secció d’arqueologia té la interessant collecció de més de 800 monedes almohades De les colleccions de ceràmica destaca la d’Alcora Completa el museu un important conjunt de…