Resultats de la cerca
Es mostren 6407 resultats
la Figuera

Vista general de l’església de Sant Martí al nucli de la Figuera (Noguera)
© Fototeca.cat
Masia
Església de Sant Martí del municipi de Vilanova de l’Aguda (Noguera).
Queixàs

Façana i campanar de l’esglèsia de Sant Martí de Queixàs
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Cabanelles (Alt Empordà), al S del terme, prop de la riera de Sant Jaume, a la conca del Fluvià.
L’església parroquial de Sant Martí és esmentada ja al segle X Dins el seu terme hi havia l’antiga cella de Sant Romà de Casamor La jurisdicció del lloc fou del priorat de Lledó
la Nou de Berguedà
Església romànica de Sant Martí (la Nou de Berguedà)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Berguedà, a l’esquerra del Llobregat.
Situació i presentació Limita amb Cercs al SW i l’W, amb Vilada al SE i l’E, amb Castell de l’Areny a l’E i amb Sant Julià de Cerdanyola al N Els principals nuclis de població són el poble de la Nou de Berguedà, que n’és el cap, i el poble de Malanyeu L’accés a la Nou té lloc per una carretera local que surt de l’Eix del Llobregat C-16 Des del poble de la Nou surten dues carreteres una va cap a Sant Romà de la Clusa i l’altra, per l’E del pantà de la Baells, arriba a la carretera C-26 La carretera a Malanyeu també surt de l’Eix El territori, força accidentat, puja des de la vall del Llobregat…
Romanyà de la Selva

L’església de Sant Martí
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Poble
Poble del municipi de Santa Cristina d’Aro (Baix Empordà), enlairat a 325 m als vessants meridionals de les Gavarres, a la divisòria d’aigües entre les valls d’Aro i de Calonge.
L’església parroquial de Sant Martí, petit edifici romànic d’una nau, fou de la canonja de Girona Tenen importància els monuments megalítics pròxims el dolmen dit la cova d'en Daina i dos menhirs un d’ells dit la pedra Aguda o de les Goges
Miquel Guinart i Castellà
Periodisme
Política
Periodista i polític.
Militant de la Unió Catalanista i president de la secció de propaganda del CADCI, dirigí La Veu de Sant Martí 1925-36 i fou vuit anys vicepresident de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana Vers el 1920 ingressà al Foment Martinenc, el qual maldà per catalanitzar, i el 1930 fou un dels fundadors del Casal Martinenc, adherit a la Unió d’Esquerres Catalanes, una de les organitzacions que donà origen a Esquerra Republicana de Catalunya Elegit diputat al Parlament de Catalunya per aquest partit 1932, en presidí la Federació de Barcelona Ciutat 1934-39, i durant la Guerra…
Aubèrt

Vista de l’església de Sant Martí d’Aubèrt
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi de Viella (Vall d’Aran), situat a 912 m d’altitud, a la dreta de la Garona.
El camí cap al gran bosc de la Varicauba travessa la Garona pel pont d’Aubèrt Al nord del poble es troba l’església inicialment romànica de Sant Martí final del segle XIII, molt desfigurada Conserva l’absis semicircular coronat per un campanar d’espadanya havia estat l’església de l’antic monestir de Sant Agustí, desaparegut A la plaça del poble hi ha l’església del Roser, dels segles XII i XIII, amb un campanar octagonal del segle XVI en una paret hi ha encastada una estela romana de marbre Les mencions documentades recollides són tardanes i li donen el nom d’ Hubert el 1278 i…
Arró

Aspecte del campanar de l'església de Sant Martí d'Arró
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble (930 m alt.) del municipi de les Bordes (Vall d’Aran), damunt la riba dreta de la Garona.
Pertanyia al terçó de Lairissa L'església de Sant Martí és d'origen romànic El nom del poble apareix entre els anys 1278 i 1314 sota les formes de vila de Raor, Ror, Ro, Derror i Error El 24 de novembre de 1313 cinc cònsols i 17 caps de casa de la vila de Ror juraren fidelitat, a Castèl-Leon, a Guillem de Castellnou, procurador del rei Jaume II
l’Havana

L’Havana. Plaça de José Martí
© Fototeca.cat-Corel
Ciutat
Capital de Cuba; té l’estatus de província independent i fa les funcions de capital de la província homònima (5 731 km2; 636 889 h [est 1989]).
És situada al NW de l’illa, a la costa de l’estret que uneix la badia de l’Havana a la mar La forta evolució demogràfica començà al segle XIX, amb els colons espanyols emigrats d’altres països llatinoamericans i més tard amb el creixement desmesurat de la població turística nord-americana Fins a la revolució del 1959 no es començà a planificar el desenvolupament de la ciutat descentralització a favor d’altres ciutats i creació d’un cinyell agrícola al seu entorn L’aglomeració urbana de l’Havana comprèn els municipis de Guanabacoa, Marianao, Regla, Santa María del Rosario i Santiago de las…
Vilallonga del Camp
L’església de Sant Martí, Vilallonga del Camp
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès, en territori pla, a la dreta del riu de la Glorieta (límit septentrional) i travessat per la riera de Vilallonga o de riera de la Selva.
Situació i presentació Limita al N amb els termes d’Alcover i el Rourell ambdós pertanyents a l’Alt Camp, a l’E i al S amb el del Morell, al S amb la Pobla de Mafumet i a l’W amb el de la Selva del Camp Baix Camp Al N el terme també limita amb l’enclavament de la Barraqueta, pertanyent a Perafort, i a la part meridional amb els dels Masos, pertanyents al Morell El terme s’emplaça a la dreta del riu de la Glorieta, el qual constitueix el límit amb el Rourell, i és travessat per la riera de Vilallonga o de la Selva, afluent al Francolí per la dreta El municipi comprèn la vila de Vilallonga del…
Cambrils

Façana de ponent de l’església de Sant Martí de Cambrils
© Fototeca.cat
Poble
Poble i agrupament més important del municipi d’Odèn (Solsonès), al SW de la tossa de Cambrils (1.813 m), a l’extrem oriental de la serra d’Odèn, que el coll de Cambrils (1.260 m) uneix a la serra de Turp.
Sota el coll, prop de la caseria de Llinars, a la font Salada, neix la ribera Salada, que deixa a la dreta l’església parroquial de Sant Martí consagrada el 1051, passa pel molí de Cambrils on hi ha un salt d’aigua i pel molí de la Sal o salí de Cambrils , on preparaven la sal recollida per evaporació al llarg del riu La sal de Cambrils ha estat molt utilitzada per al bestiar El lloc ja és esmentat el 839 la senyoria pertangué als vescomtes de Cardona