Resultats de la cerca

Germà de Vicent Organista de la Collegiata d’Alacant a partir del 1848, es traslladà a Madrid el 1855, on actuà de violoncellista al Teatro Real i formà part del Cuarteto Monasterio Fou nomenat organista de Sant Nicolau d’Alacant Autor de dues sarsueles inèdites, d’un responsori de Nadal a quatre veus, de dues misses a quatre i vuit veus amb acompanyament d’orgue, d’un miserere i una missa de rèquiem per a dos cors i orquestra, villancicos , motets i obres per a piano

Vida i obra Presentà dues composicions al certamen poètic valencià del 1486 en «honor de la Sacratíssima Concepció», Los daurats grius de Febo no volaven i Ans de crear los cels, lums ni planetes , de valor desigual i en un característic to teològic Dos anys més tard tornà a participar al certamen, en honor de sant Cristòfor, amb la poesia Templeguarnit de real disciplina En la sentència d’aquest darrer Jaume Gassull li atribueix fama de «gran trobador» Bibliografia Riquer, M de 1993 1 Vegeu bibliografia

Interior, fitxà pel Centre d’Esports Sabadell 1970-72 procedent de l’Alzira 1969-70 Disputà 55 partits de Lliga a primera divisió amb l’equip vallesà i marcà 9 gols Posteriorment jugà al Granada CF 1972-77 i 1980-82, al Deportivo Alavés 1977-80 i al CF Gandia 1982-83, on finalitzà la seva carrera com a jugador També fou entrenador al CD Dénia 1997-99 i a la UE Tavernes 2000-01 Formà part de la selecció espanyola en els Jocs Olímpics de Mont-real 1976

Extrem esquerre, es formà a la Penya Saprissa, passà pel Club Esportiu Europa i ingressà al Reial Club Deportiu Espanyol acabada la Guerra Civil fins la temporada 1941-42 A la Lliga disputà 50 partits i marcà 11 gols Fou l’autor del gol de la victòria de l’Espanyol en la final de Copa del 1940 contra el Real Madrid Guanyà el darrer Campionat de Catalunya 1940 Després jugà al Granada 1942-52 Fou alineat quatre vegades amb la selecció catalana i marcà 2 gols

Començà a jugar com a professional al Club Natació Helios de Saragossa 1959-61 Posteriorment fitxà pel Real Madrid 1961-63 i retornà dues temporades a l’Helios Fitxà pel Picadero Barcelona 1965-73 i el Círcol Catòlic de Badalona 1973-74, on es retirà Disputà, com a pivot, 69 partits amb la selecció espanyola Participà en els Jocs Olímpics de Mèxic 1968, els Campionats d’Europa 1961, 1969 i els Jocs Mediterranis de Nàpols 1963, en els quals guanyà la medalla d’argent

Format a l’Atlètic Terrassa, hi jugà tota la seva carrera esportiva en la posició de mig centre Aconseguí tres Lligues 1983, 1984, 1985, dues Copes del Rei 1984, 1985 i una Copa d’Europa 1985 Cent cinquanta vegades internacional, participà en els Jocs Olímpics de Munic 1972, Mont-real 1976, Moscou 1980, en què guanyà la medalla d’argent, i Los Angeles 1984 Fou el primer jugador olímpic del club egarenc i, durant molts anys, el capità de l’equip i de la selecció estatal

Inicià la seva carrera professional amb la Unió Esportiva Figueres la temporada 2003-04 Posteriorment ingressà al Futbol Club Barcelona, amb el qual es proclamà campió de la Lliga 2005 Al gener del 2006 fou cedit al Racing de Santander Ha jugat també al Real Betis Balompié 2007-10 i al Club Atlético Osasuna des del 2010 Actuant de lateral o de mig per la banda dreta, ha jugat en diverses ocasions amb la selecció catalana, amb la qual debutà el 29 de desembre de 2004

Davanter que debutà a primera divisió amb la Real Sociedad Jugà al Futbol Club Barcelona 1982-85 i al Centre d’Esports Sabadell 1985-88 Amb el Barça gua-nyà una Lliga 1985, una Copa del Rei 1983, una Copa de la Lliga 1983 i una Supercopa d’Espanya 1983 D’altra banda, durant el seu primer any amb el Sabadell, a segona divisió, aconseguí pujar de categoria Fou internacional amb la selecció espanyola en vint ocasions i disputà el Mundial d’Espanya 1982

Compositors Durant els temps de la colonització predominà la música religiosa, que constituí una eina important en l’evangelització dels indígenes Fou una època caracteritzada per l’expansió territorial i el desenvolupament econòmic Al final del segle XVIII es té notícia de concerts i representacions operístiques a ciutats com Quebec, Mont-real o Halifax La vida musical no començà a prendre volada, però, fins al darrer quart del segle XIX Fou llavors que aparegueren els primers compositors d’importància, com ara C Lavallée o G Couture Ja al segle XX despuntaren C Champagne, E Mac…

Vida i obra Estudià a la Universitat de València, on es formà en lleis i cànons el 1756 Finalitzats els seus estudis el 1759, es graduà en dret civil el 1760 i, posteriorment, n’obtingué el doctorat Durant els seus anys universitaris, entrà en relació amb Gregori Maians, amb qui mantingué una copiosa relació epistolar des del 1758 sobre temes relacionats amb el món del llibre i de la cultura en general Acabats els estudis, anà a Madrid i s’integrà al cercle del també valencià Francesc V Pérez i Baier, preceptor dels infants reials a la cort Allí tingué el favor del bibliotecari major de la…