Resultats de la cerca

Creada a iniciativa de la Societat Andorrana de Residents a Barcelona, el 8 de setembre de 1930 s’inaugurà la primera Biblioteca Nacional a la Casa de la Vall El primer bibliotecari fou Bonaventura Armengol Als fons originals —2500 volums procedents de la Biblioteca de la Casa de la Vall, de donacions d’entitats com l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, La Illustració Catalana, el Sindicat de Metges de Catalunya, el Club Excursionista de Mogrony i el Centre Excursionista de Catalunya, i de particulars F Elies, M Faura Sanç, J Serra i Vilaró i Manel Galilea— s’hi afegiren noves…

Filla de Frederic II de Sicília i d’Elionor de Nàpols, es casà 1318 amb Enric II de Xipre i fou coronada reina de Xipre a Nicòsia, i de Jerusalem a Famagusta Vídua 1324, es casà novament 1331 amb Lleó V, rei d’Armènia

Era una antiga alqueria islàmica l’actual casa en conserva restes arquitectòniques un enteixinat i inscripcions del s XII La façana és barroca i té unes portes recobertes de planxa de bronze clavetejades que pertangueren fins al s XIX a la casa de la inquisició de Ciutat de Mallorca Entre el mobiliari destaca una cadira de braços, medieval probablement del s XIV, de fusta, amb relleus Als jardins d’Alfàbia declarats “jardins artístics” el 1954, es troben diferents estils des de l’àrab i l’italià, el jardí que s’estén a l’esquerra de l’edifici en conjunt, del s XVII, amb afegits posteriors i…

Es graduà a l’ETSAM l’any 1982, on és professor de projectes des del 1986 Ha exercit la docència en diverses universitats europees Zuric, Dublín, Nàpols, Copenhaguen i nord-americanes Cornell, Pennsilvània, Filadèlfia Amb la realització de la casa Turégano 1988, a Pozuelo, Madrid, assentà els principis de la seva obra La recreació essencialista dels models de l’arquitectura ibèrica i mediterrània és present en obres de gran intensitat poètica en les quals apareix de manera recurrent el tema del pati És el cas de la casa Gaspar, a Zahora, Cadis 1988, o la casa García-Marcos, a Valdemoro,…

El seu quadrinet fou anomenat també Rodrigo I González Giron , mort a la batalla d’Alarcón 1195 El quadrinet d’aquest, Gonzalo IV Girón el Dolent , es casà amb María Téllez de Meneses, que vinculà el seu cognom als descendents Llur besneta Teresa Téllez-Girón , hereva del llinatge, es casà amb Martín Vázquez de Acuña, primer comte de Valencia de Don Juan Llur fill gran fou l’hereu de la mare, i es digué Alfonso III Téllez-Girón és casà amb María Pacheco, hereva d’aquest llinatge, i tingueren dos fills Pedro Girón y Pacheco, que formà la línia dels ducs d’Osuna, i el gran, que es…

Aiguaviva tingué un establiment de l’orde del Temple, de poc o gens interès des del punt de vista casteller, ja que des del seu origen fou una mansió agrícola Encara avui subsisteix amb el mateix servei al mas conegut per la Casa del Temple o el Temple Sofrí notables reformes als segles XVI i XVII De la fàbrica primitiva es conserva la porta principal, sobre la qual hi ha esculpit un escut partit en dos quarters i a sota una inscripció gòtica, illegible de fa anys Bé que l’orde del Temple tingué inicialment una funció exclusivament militar, cal considerar la casa d’Aiguaviva una colònia…

Filla de Gonzalo Mora y Fernández, quart marquès de Casa Riera, es casà el 1960 amb el rei Balduí I de Bèlgica i no tingué descendència En morir Balduí 1993, tot i que la corona passà a Albert, germà d’aquest, conservà el títol de reina

Filla del rei Sanç I i de Toda Aznárez Fou casada primer 924 amb el rei Ordoni II de Lleó i Galícia però, vídua el mateix any, es casà amb el comte d’Àlaba, Álvaro Herramélliz Finalment, es casà 932 amb el comte Fernán González de Castella

Estudià arquitectura 1883 i ciències exactes a Barcelona doctorat a Madrid el 1888 Arquitecte municipal de Mataró l’any 1889, hi projectà el mercat cobert i la xarxa de clavegueres Establert a Barcelona, decorà la joieria Macià al carrer de Ferran 1893 i dirigí la construcció de la casa Martí —Els Quatre Gats— 1895, que té les característiques del seu estil inicial l’anostrament original de formes del gòtic nòrdic sense oblidar la tradició pairal, amb predomini de les arts aplicades Dibuixà la creu de ferro —amb escultura de Llimona— del Rosari Monumental de Montserrat 1896, dirigí la casa…

El castell de Fluvià era una domus o casa forta aloera coneguda ja des d’antic com a casa de Palau, de Sant Cebrià o de Sant Corneli Les primeres notícies que en tenim són de l’any 1154, quan els habitants de l’esmentada domus eren la família dels Palau, els quals es podrien considerar una nissaga important, ja que a més de posseir aquesta casa forta, tenien dret de farga Aquesta domus pertanyia a la jurisdicció del castell de Montclús, bé que d’ella depenia la quadra de Campins Aquest fet provocà diverses discòrdies entre el vescomte Bernat III de Cabrera, senyor de Montclús, i Pere de Palau…