Resultats de la cerca
Es mostren 32638 resultats
mitja volea
Esport
Cop que el jugador dóna a la pilota després d’haver tocat a terra, però quan tot just comença el seu bot.
vetllada
Reunió, tertúlia, festa, etc, que hom celebra en una casa particular després de sopar per conversar o entretenir-se d’alguna manera.
ventilador de pressió
Ventilador que administra aire al pacient fins a una pressió intrapulmonar predeterminada i després s’atura fins a la propera inspiració (respirador).
colònia romana
Vista del temple capitolì de la colònia d'Empòrion (segle I aC- II dC)
Museu d’Arqueologia de Catalunya
Història
Grup de ciutadans o aliats que, sota l’autoritat del senat i, després, de l’emperador, creaven una ciutat en territori conquerit.
Durant la República, les colònies foren de diverses classes de ciutadans romans, originàriament establerts en algun lloc d’Itàlia, que foren les primeres llatines, d’origen o bé de gent amb dret llatí agràries, amb finalitats socials o econòmiques, com les de les reformes dels Gracs i militars, per tal d’establir-hi soldats veterans llicenciats Aquestes darreres, començades en temps de Sulla i més àmpliament en temps de Juli Cèsar, foren les generals durant l’època imperial A vegades, però, els emperadors donaren el dret de colònia, amb dret romà o llatí, a ciutats d’origen indígena, i així…
Venècia Tridentina
Geografia històrica
Nom donat després de la Primera Guerra Mundial a la regió de la Itàlia septentrional corresponent a l’actual Trentino-Alto Adige
.
Constituïa una de les Tres Venècies El nom de Venècia Tridentina havia estat proposat pel lingüista GIAscoli l’any 1863
Valls
Poble
Poble del municipi de Guixers (Solsonès), situat a la vall de l’aigua de Valls, després de passar l’estret de Vallpregona.
Vora l’antiga església parroquial Santa Maria, a la dreta de l’aigua de Valls, a la Casanova de Valls , hi ha la casa del comú de Guixers
regió de València
Regió litoral del País Valencià, una de les menys extenses, però la més poblada dels Països Catalans després de la de Barcelona.
És formada pel sector central de la plana litoral, constituïda per les conques baixes del Palància, el Túria i el Xúquer Són terrenys quaternaris entre la Serralada Ibèrica i el golf de València, d’agricultura de regadiu en bona part hortalisses, taronges, arròs, etc Les indústries del metall vehicles, siderúrgia, etc, de la fusta i mobles, la més desenvolupada dels Països Catalans, alimentària, tèxtil, de materials per a la construcció, de la construcció i química incloses les joguines han atret una massa de població 1 677 651 h, 620,1 h/km 2 , el 1981 La creixença ha estat màxima en els…
Wied
Riu
Riu d’Alemanya, afluent del Rin per la dreta, al qual desemboca prop de Neuwied, després de travessar el Westerwald (140 km).
calor latent
Meteorologia
Calor absorbit o desprès per la unitat de massa d’una substància quan aquesta canvia de fase, a pressió i temperatura constants.
En meteorologia, la calor latent es refereix sempre als canvis de fase de l’aigua, única substància que pot realitzar aquestes transformacions en el rang de temperatures atmosfèriques El seu paper és cabdal en el balanç d’energia del sistema Terra-atmosfera el flux de calor latent per evaporació a la superfície terrestre és més de tres vegades superior a la suma dels fluxos de calor per conducció i convecció A escala global, la calor latent absorbida en l’evaporació a les zones equatorial i tropical i transportada a latituds més altes per la circulació atmosfèrica com passa a les cèllules d'…
fi
Punt darrer d’una cosa en l’espai o en el temps, lloc o moment precís després del qual ja no continua.