Resultats de la cerca
Es mostren 37344 resultats
Segona República Francesa
Història
Període de la història de França que va des del 25 de febrer de 1848 fins al 21 de novembre de 1852.
Proclamada després de l’abdicació de Lluís Felip, la república nasqué dividida entre liberals Lamartine i socialistes Louis Blanc La insurrecció popular de París juny del 1848, provocada per la dissolució dels Tallers Nacionals , fou rigorosament reprimida pel general Cavaignac i, amb el triomf del partit d’ordre, s’inicià una reacció conservadora Lluís Napoleó, elegit president, donà un cop d’estat 2 de desembre de 1851 que acabà pràcticament amb la república, bé que encara trigà un any a proclamar-se emperador
Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979
Dret català
Llei orgànica promulgada el 18 de setembre de 1979 i vigent fins el 2006 que atorgava a Catalunya un règim d’autonomia.
La Constitució del 1978 fou el marc legal en què s’inscriví l’Estatut, el qual recollia l’àmplia reivindicació a l’autogovern Al juliol del 1978, els parlamentaris catalans aprovaren una comissió —comissió dels vint— encarregada de redactar l’Estatut i, constituïda en ponència el 2 d’agost, començà el mes següent a redactar l’Estatut, anomenat popularment Estatut de Sau pel lloc on es reuniren El projecte d’estatut fou aprovat en sessió solemne per tots els diputats i senadors elegits a les circumscripcions electorals de Catalunya a la seu del Parlament de Catalunya el dia 29 de desembre de…
Pere II d’Albarrasí
Història
Tercer senyor d’Albarrasí (1196/97-1246) i governador d’Aragó, des de l’Ebre fins a Castella, durant la minoritat de Jaume I.
Participà en les bandositats d’aquest regnat La protecció que donà, a Albarrasí, a Roderic de Liçana, contra el qual procedia Jaume I, impulsà aquest a assetjar infructuosament la ciutat 1220 Participà, per contra, en la conquesta del País Valencià i juntament amb Eiximèn d’Urrea conquerí Silla Fou succeït pel seu fill Àlvar I 1246-60
Lo Catalanista
Setmanari
Setmanari catalanista, publicat a Sabadell, en català, des del 4 de setembre de 1887 fins a l’1 de desembre de 1895.
Els seus collaboradors procedien de la Unió Catalanista i s’integraren més tard a la Lliga de Catalunya Àngel Guimerà, Claudi Omar, Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch, Prat de la Riba, Francesc Matheu, Apelles Mestres, Jacint Verdaguer Hi alternaven amb escriptors sabadellencs, com Pau Colomer, Pere Muntanyola, Antoni de Paula Capmany, el qual en fou director, i Manuel Folguera i Duran
diòcesi d’Ègara
Demarcació eclesiàstica segregada vers el 450 del territori diocesà de Barcelona pel bisbe Nundinari i que durà fins a la invasió àrab.
Comprenia probablement l’antic municipi romà d’Ègara El primer bisbe fou Ireneu, clergue de Barcelona, la designació del qual com a primer bisbe d’aquesta seu vers el 464 fou denegada en un concili a Roma el 465, cosa que comportà el retorn d’Ireneu a Ègara Sembla que un altre bisbe d’aquesta ciutat, Nebridi 516-27, passà també a Barcelona, on és testimoniat el 540 Durant el període visigòtic hom coneix els noms d’uns altres sis bisbes d’Ègara sobretot per llur assistència als concilis del regne i de la província El concili de la Tarraconense del 614 fou celebrat a la seu d’Ègara Després de…
Trencavell
Dinastia llenguadociana que regnà als vescomtats de Carcassona, Rasès, Besiers, Agde, Nimes i Albi des de mitjan s. XI fins al 1247.
La denominació procedeix del sobrenom Trencavell donat al vescomte Ramon Bernat I de Nimes i Albí mort vers el 1074 Aquest apellatiu esdevingué també nom propi, tant masculí com femení Trencavella
Pallavicini
Família italiana d’origen feudal que, fins al s XVI, posseí l’estat de Pallavicino (nom amb el qual també és coneguda).
L’estirp fou Obert I mort el 1148, que el 1143 dividí les seves propietats i originà, dues branques familiars, la llombarda i la genovesa
La Noche
Portada del primer número de La Noche
© Fototeca.cat
Periodisme
Diari en castellà fundat a Barcelona el 1924 per la mateixa empresa d’El Día Gráfico i que aparegué fins el 1938.
Propietat de Joan Pich i Pon i dirigit per Màrius Aguilar, Josep Amich Amichatis i Francesc Aguirre, fou de tendència lerrouxista Publicà interessants articles de Rafael Moragas Durant la guerra civil fou editat pels treballadors en règim de cooperativa
Ordines Romani
Col·lecció dels cinquanta ordines litúrgics romans i romanofrancs més antics entre els fins ara identificats, editada críticament per Michel Andrieu (1886-1956).
El més antic sembla ésser l’ORVI, datable dels anys 650-700, que conté les cerimònies del baptisme, i el més modern, l’ORL, que explica totes les cerimònies de l’any litúrgic i que cal datar de mitjan segle X La majoria pertany a la segona meitat del segle VIII, quan els ritus litúrgics de Roma foren implantats al regne franc Amb molts d’aquests ordines , entre els anys 950-963, al monestir de Sankt Albanus de Magúncia, fou compilat el Pontifical Romanogermànic, del qual depenen tots els pontificals i rituals romans posteriors
Banco de Bilbao
Economia
Entitat bancària constituïda a Bilbao l’any 1857 i que tingué, fins el 1874, funcions de banc comercial i de banc emissor.
Promoguda per la junta de comerç de Bilbao, amb la finalitat de donar suport a les empreses basques siderometallúrgia, transport marítim i ferroviari, la primera sucursal fou la de París 1902 El 1963 creà el Banco Industrial de Bilbao, el 1970 absorbí quatre bancs vinculats el Castellano, l’Asturiano de Industria y Comercio, el de la Coruña i el d’Irún, i el 1979 absorbí el Banco de Huesca, amb seu a Barcelona La crisi bancària li donà l’oportunitat d’adquirir alguns bancs afectats, entre els quals tres del grup RUMASA, un del País Valencià —Banc de Promoció de Negocis— i un del Principat —…