Resultats de la cerca
Es mostren 3403 resultats
Josep Fullana i Mas
Cristianisme
Eclesiàstic.
Religiós mínim, fou qualificador del Sant Ofici i provincial del seu orde a Mallorca i catedràtic de teologia moral a la Universitat de Mallorca Nomenat procurador general de l’orde, residí a Roma, on actuà com a teòleg consultor de Pius VI i censor de llibres Posteriorment anà a Madrid com a examinador del Tribunal de la Rota i qualificador de la inquisició Es destacà com a panegirista i predicador Publicà nombroses obres de caràcter religiós en castellà i en llatí
Joan Fiol
Cristianisme
Religiós observant.
El 1651 acabà una traducció catalana de la gramàtica llatina d’Andreu Sempere, seguida d’una taula alfabètica de verbs, que ha restat manuscrita
Joan Crespí

Joan Crespí
© Fototeca.cat
Història
Dirigent agermanat.
Paraire d’ofici, havia estat síndic del seu gremi Implicat en una conspiració, fou empresonat amb uns altres menestrals Alliberat, però, a conseqüència d’una revolta popular el 8 de febrer de 1521, fou designat instador del poble Havia d’ésser assessorat per un consell de vint-i-sis persones, anomenades electes del poble , una per a cada gremi En contacte amb el dirigent agermanat valencià Guillem Sorolla, introduí a Mallorca l’organització valenciana el consell assessor fou substituït per la Junta dels Tretze De posició acomodada, representà la fracció moderada dels revoltats En…
Marià Cortès
Botànica
Botànic.
El 1802 professà a la cartoixa de Valldemossa, de la farmàcia de la qual tingué cura i al capdavant de la qual romangué malgrat l’exclaustració Escriví Diccionario de los vegetales de Mallorca 1820, en el qual figuren, al costat del nom linneà, el nom castellà i el català
William Edwards Cook
Pintura
Pintor nord-americà.
Deixeble de Bouguereau a París Anà a Mallorca el 1913 i el 1914, i s’hi establí el 1931 La seva pintura és bàsicament cézanniana Formà part del Grup dels Set 1948 i influí considerablement sobre l’art mallorquí posterior
Llucià Colomines
Literatura catalana
Escriptor.
Estudià a Perpinyà i passà després a València i Xàtiva Esdevingut cec, es traslladà a Mallorca Escriví quatre llibres de gramàtica en vers, un d’intitulat De casu et fortuna , i epigrames a les seves obres Pere Miquel Carbonell el considerà com un dels humanistes importants del seu temps i n'escriví una breu biografia És conegut pel seu nom llatinitzat, Lucianus Colominius
Miquel Colom i Mateu
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Poeta i lul·lista.
Del Tercer Orde Regular de Sant Francesc a partir del 1918, fou ordenat sacerdot el 1925 Del 1922 al 1925 collaborà amb Antoni M Alcover i Francesc de B Moll en la preparació del Diccionari , però aviat hagué de dedicar-se a l’ensenyament Publicà diversos llibres de poesia Veu de l’edat 1975, A Lia 1975, en castellà, A posta de sol 1980, Poemes de senectut 1982, Talaiots Trenta-sis sonets 1982, Requestalles 1983, Darrers batecs 1985, Encara no 1986, Quan ell voldrà 1987, Les rebutjades 1987, Bunyolí 1991 i Darrera voluntat 1990, entre d’altres Especialitzat en la llengua de Ramon Llull,…
,
Guillem Colom i Casasnovas
Geologia
Història
Geòleg, membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.
Especialitzat en geologia balear, publicà Estudios sobre la sedimentación profunda de las Baleares 1947, Más allá de la prehistoria 1950, Los foraminíferos del burdigaliense de Mallorca 1952 i Biogeografía de las Baleares 1957
Climent VIII
Tomba de Climent VIII a la sala capitular de la catedral de Mallorca
© Fototeca.cat
Cristianisme
Nom que prengué Gil Sanxis Munyós i Carbon, dit Doncel, en ésser elegit papa (1423-29), considerat antipapa.
De família noble aragonesa, estudià lleis a Avinyó, on residí almenys fins el 1396 al servei de Climent VII i de Benet XIII Obtingué una canongia a Terol, la de xantre de Girona i una altra a València el 1400, on es traslladà i hi obtingué l’ardiaconat el 1408 Treballà per la solució del cisma com a delegat de Benet XIII i, després, de l’arquebisbe de València Hug de Llupià Tres dels cardenals de Benet XIII l’elegiren papa a Peníscola pel juny del 1423 Domènec Bonafè, Eiximèn Dahe i Julià de Loba però se li oposà tenaçment el francès Jean Carrier, que al cap de poc temps es féu elegir també…
Tito Cittadini i Podestà
Pintura
Pintor argentí actiu a Mallorca i principalment a Pollença, on és considerat un dels valors més destacats de l’anomenada escola pollencina
.
Residí a París 1910, i el 1913 s’establí a Mallorca seguint Anglada i Camarasa, que influí molt en la seva primera època, d’un esteticisme oriental després tendí cap a una realitat més pregona i més acostada al gust fauve Rebé nombrosos premis i exposà 1923 a l’Institut Carnegie de Pittsburgh