Resultats de la cerca
Es mostren 5256 resultats
Maria d’Àustria
Història
Emperadriu romanogermànica, reina d’Hongria i Bohèmia i arxiduquessa d’Àustria.
Filla de Felip III de Castella i de Margarida d’Àustria El seu germà Felip IV pactà el seu matrimoni amb l’arxiduc Ferran, rei d’Hongria i de Bohèmia i més tard emperador Ferran III es casà amb ell per poders el 1629 i en persona, a Viena, el 1631 Anteriorment, a causa de la diferència de religió, no reeixí un projecte de matrimoni amb Carles I d’Anglaterra
Joan de Llupià i de Pagès
Història
Baró de Llupià i de Castellnou, senyor de Vilarmilà.
Fill gran de Carles de Llupià i de Llupià El 1586 es casà amb Jerònima Joli i Cants, que li aportà la baronia de Pià El 1580 els nyerros l’assetjaren, ensems amb el seu germà Gaspar, a Catllar de Conflent, però fou alliberat per Miquel de Vilanova, baró de Molig, i el cònsol de Perpinyà Bernat Reard tots plegats derrotaren els nyerros prop del pont de Prada
Bartomeu Llongueras i Galí
Arquitectura
Arquitecte.
Fill de Joan Llongueras i Badia Titulat el 1940 Entre les seves obres es destaquen la capella de la Pietat, d’Arbúcies 1953, i la Residència Sol Ponent, a Sant Andreu de la Barca 1974 El seu germà Joan Llongueras i Galí Terrassa 1913, pintor, es formà a Barcelona Exposà al Saló de Maig, i ha fet nombroses decoracions pictòriques, com la de l’antiga Escola del Mar
Yūsuf I de Granada
Història
Rei de Granada, setè de la dinastia nassarita (1332-54).
Assolí el poder en ésser assassinat el seu germà Muḥammad IV Enfrontat a Alfons XI de Castella-Lleó, ajudat pels benimerins del Marroc, derrotà l’estol castellà a Tarifa 1340, però fou vençut a El Salado 1340 per una coalició de castellans i portuguesos, en la qual també participaren forces de la corona catalanoaragonesa Durant el seu regnat hom construí una bona part de l’Alhambra de Granada
Gustave van de Woestijne
Pintura
Pintor flamenc.
Es formà a l’acadèmia de Gant Germà de l’escriptor Karel van de Woestijne, s’establí amb ell 1898 a Laethem-St-Martin, on formà part del “primer grup” que porta el nom d’aquella localitat/> Allà evolucionà cap a un simbolisme simple, sovint d’inspiració religiosa i camperola, i sempre amb un dibuix nítid Fou director de l’acadèmia de Malines, fins que passà a residir a Brusselles
Nicolau Montanyans i Berard
Història
Inquisidor de Mallorca (1541-65).
El 1506 era ja rector de Manacor, i el 1510 canonge de la seu de Mallorca És interessant la correspondència que rebé del lullista Nicolau de Pacs des de Valladolid, segons la qual intentà de fundar a la ciutat de Mallorca un collegi de jesuïtes, i dels juristes Pere i Nicolau Malferit Escriví diverses obres, perdudes, segons les cartes del cardenal Jaume del Pozzo al seu germà Jaume
Miquel IV
Història
Emperador d’Orient (1034-41).
Pujà al tron per voler de Zoe, l’emperadriu vídua de Romà III, que l’esposà el mateix dia que morí violentament l’emperador Home incapaç per a l’exercici de la política, deixà tots els afers de govern a mans del seu germà Joan, un eunuc El 1040 sufocà una revolta dels búlgars, però tornà greument malalt de l’expedició i morí al cap de poc temps en un convent
enuresi
Patologia humana
Emissió involuntària d’orina, generalment nocturna.
És freqüent a la infància, però sol desaparèixer espontàniament a la pubertat La seva persistència té relació amb alteracions de la personalitat resultants de situacions de tensió emocional, aprenentatge de les normes socials, desavinences dels pares, naixement d’un germà en aquest cas és una regressió, inconscient i transitòria, a l’estat d’infant, etc També pot ésser deguda a lesions de la columna vertebral, a la regió lumbosacra
Alois Löser
Cristianisme
Ecumenista francès, d’origen alemany.
Ingressà a la comunitat cristiana ecumènica de Taizé l’any 1974 i es nacionalitzà francès el 1984 Quatre anys més tard succeí el germà Roger Schutz com a prior de la comunitat Ha donat suport especialment als cristians dels països de l’Europa central i oriental i ha coordinat durant diversos anys l’organització de trobades internacionals multitudinàries de joves a la localitat francesa de Taizé i a diverses ciutats europees
ultrareialista
Història
Dit de cadascun dels membres de la facció política sorgida entorn de Carles Maria Isidre de Borbó els anys 1820-30.
Formada principalment per militars descontents, partidaris d’un absolutisme a ultrança, propugnaven la substitució de Ferran VII —massa tolerant, en llur opinió, i culpable de no haver restablert la Inquisició— pel seu germà Carles Maria Isidre Uns grups ultrareialistes intentaren un alçament a Castella, dirigits per Georges Bessières poc després se succeïren les sedicions al Principat, que culminaren en la guerra dels Malcontents i, més tard, en les guerres carlines