Resultats de la cerca

Fill de Tancred d’Hauteville i de la seva segona muller Fredesinna, i germà de Robert Guiscard Arribat a Itàlia ~1048, prengué part en les lluites de Calàbria Cridat pels sarraïns de Siracusa per combatre els d’Agrigent, ocupà Messina 1060 i, amb Robert, conquerí Palerm 1072 El papa Urbà II el féu comte de Sicília i Calàbria i legat pontifici, amb poder per a nomenar bisbes Establí, de fet, el regne normand i restaurà el cristianisme i la llatinitat a Sicília, respectant els diversos costums, llengües i religions dels seus habitants

Capità general de l’Església contra Francesco Sforza Ajudà Alfons i Frederic d’Aragó a recuperar Nàpols, i obtingué, per això, la senyoria de Bitonto Combaté a Àfrica contra el rei Bofario i el vencé Fou cap de l’exèrcit del rei Martí 1408 per a conquerir Sardenya Sufocà la rebellió de Siracusa 1448 i defensà Epir i Càrnia contra els turcs a favor de Carles, príncep de Càrnia, gendre seu Fou virrei de Nàpols i Sicília 1430-32, gran almirall del regne i conseller d’Alfons I de Nàpols

Lluità en l’exèrcit filipista durant la guerra de Successió es destacà a la batalla d’Almansa 1707 i al setge de Barcelona 1713-14 i assolí el grau de mariscal de camp Sufocà una revolta a Cuba 1721 i lluità a Itàlia durant la conquesta del regne de Nàpols pel futur Carles III d’Espanya 1734 Fou governador de Ceuta 1735-41 i, durant l’absència del marquès de La Mina, capità general interí de Catalunya 1746 En 1753-58 fou membre del Consejo Supremo de la Guerra Era marquès consort de Campo Fuerte

Fou conseller reial, camarlenc i governador general i lloctinent general del Regne de València 1458-69 Es casà amb Isabel de Mur, germana de Brianda de Mur muller del virrei de Sardenya Nicolau Carròs Fidel al rei en esclatar la guerra de la generalitat de Catalunya contra ell, lluità contra l’aixecament de l’infant Jaume d’Aragó, baró d’Arenós, partidari del príncep de Viana El 1461 portà pres a Xàtiva Juan de Beaumont y Curten , capità general del príncep Carles de Viana, amb qui compartí la presó

Germà del dèspota Miquel I Àngel Comnè, el succeí en el despotat El 1217 vencé l’emperador llatí Pere I de Constantinoble, i el 1224 s’apoderà de Tessalònica i dels dominis d’aquest regne llatí Es féu coronar emperador bizantí de Tessalònica, en rivalitat amb l’emperador de Nicea, conquerí diverses ciutats i volgué apoderar-se de Constantinoble, però fou derrotat per Joan II Asen de Bulgària 1230 i eixorbat El 1246 Tessalònica fou presa per Joan III Ducas Vatatzes, de Nicea, el qual posteriorment féu matar Teodor, que continuava instigant contra seu

Al començament del seu regnat aquests deixaren l’arianisme i es convertiren al catolicisme En el seu temps, el primer de maig del 561, per iniciativa seva es reuní el concili de Braga, al qual assistiren el bisbe d’aquesta ciutat i els de Viseu, Coïmbra, Idanha, Lamego, Porto, Lugo, Padron, Ourense, Tui, Astorga i Breto, diòcesis que devien integrar llavors el regne sueu Aquest comprenia, doncs, l’actual Galícia, la part occidental de Lleó i la meitat nord de Portugal Potser fou fill i successor de Carriaric El succeí Mir

Vuitè comte d’Orpesa 1621, Marqués de Jarandilla i de Villar i comte consort d’Alcaudete En 1645-50 fou lloctinent de València durant el seu mandat hom celebrà la darrera cort general del Regne de València 1645 el 1647 hagué de fer cara a la terrible epidèmia de pesta que delmà el país El 1650 envià reforços a les tropes de Felip IV de Castella que assetjaven Tortosa, fet que contribuí a llur victòria Nomenat virrei de Sardenya 1650-51, pràcticament no exercí el càrrec, perquè fou nomenat ambaixador a Roma 1651

Acompanyà l’infant Alfons a la conquesta del regne de Jaume II de Mallorca 1285 Capità general i lloctinent de Jaume II de Catalunya-Aragó a Calàbria, guanyà la batalla de Montalto 1291, que li va donar el domini de tota la regió No acceptà el tractat d’Anagni 1295 i, malgrat les prohibicions de Jaume II, continuà al servei de Frederic II de Sicília fins a la seva mort, per malaltia, al setge de Messina Desclot, i molts historiadors després d’ell, l’han confós amb Blasco d’Alàscia

Durant l’exercici del càrrec s’accentuà l’antagonisme entre la població pirinenca i els moriscos que conreaven les fèrtils planes de la vora de l’Ebre els moriscos de Pina, vassalls del virrei, foren exterminats per gent armada d’origen aragonès pirinenc i també català Sostingué una dura política contra els bandolers del regne És autor d’alguns escrits de tema espiritual, Concordia de las leyes divinas y humanas y desengaño de la inicua ley de venganza 1593, i és conegut amb el nom d' El Santo

Les seves ambicions sobre el regne de València el feren entrar dins un joc d’aliances i contraaliances amb els altres interessats en València, Berenguer Ramon II de Barcelona, el Cid, Alfons VI de Castella Malgrat entrar a la ciutat amb el Cid 1088, no reeixí mai a incorporar-la als seus dominis La pressió dels almoràvits li feu cercar ajut entre els cristians aliança amb el Cid, 1092, però Pere I d’Aragó li prengué Osca 1096 i Alfons I el derrotà i el feu matar a Valtierra