Resultats de la cerca

Deixeble de l’Acadèmia Baixas, s’acredità inicialment com a aquarellista 1947-48 Després es decantà cap a la pintura a l’oli, en la qual aconseguí de destacar com a paisatgista Influït per Rafael Benet i Ramon Rogent, pertangué al grup de la Sala Parés , on exposà per primer cop l’any 1964, i el 1971 individualment El 1981 li fou atorgat el premi de dibuix Ynglada-Guillot Exposà a l’Estat espanyol, a França i a l’Amèrica Llatina

Fundat el 1928, els primers anys jugà al camp de la Barcanova, a la França Xica Acabada la Guerra Civil fou refundat el 1943 Inaugurà una escola de futbol el 1983 i dos anys després creà les seccions de futbol sala i de tennis de taula Aquestes seccions acabaren desapareixent, però posteriorment creà la secció de pesca Disposa d’un equip de futbol que juga en divisions territorials catalanes i equips en categories inferiors Fa ús del camp de futbol municipal Agapito Fernández

Germà de Miquel Santonja i Cantó Iniciat a la seva ciutat, anà després a Madrid a estudiar amb Emili Sala Els seus contactes amb ell i amb el seu company Adolf Durà li facilitaren feines com portades i illustracions per a Blanco y Negro i Nuevo Mundo Cal esmentar, entre la seva no gaire extensa producció, els quadres El darrer bes, El primer amor —que figurà a l’exposició alacantina del 1894—, Sense tabac, El retorn del ramat i Estic bé així

Fou pintor de la Real Casa y Fábrica de Los Cinco Gremios de Madrid Des del 1783 participà als concursos de la sala de flors de l’Acadèmia de Sant Carles i en guanyà diversos Fou un dels principals pintors de flors valencians del seu temps Treballà per a la fàbrica de ceràmica del Buen Retiro 1800-02 Hi ha obres seves al Museu de València, a l’Academia de San Fernando de Madrid, al palau de Riofrío i a altres colleccions

Ensenyà a Liborna, Clarmont d’Albèrnia, Limós i, sobretot, Perpinyà En 1941-42 formà un grup de teatre a l’escola normal de Perpinyà que representà pels pobles El vell gelós i La cova de Salamanca , de Cervantes, en català, i Amor de Pardal , de JS Pons Exposà a la Sala Aragó en diverses ocasions i fou docent a la facultat de Belles Arts de la Universitat de Perpinyà Deixeble i amic d' Aristides Maillol , publicà el llibre Conservations de Maillol 1956

Membre de la Sala d’Armes Montjuïc, fou becada a la Residència Blume i al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès Destacà ja en categories inferiors en la modalitat d’espasa, i fou finalista en una Copa del Món júnior 2000 En categoria absoluta, es proclamà dues vegades campiona de Catalunya individual 2002, 2004 i guanyà la Lliga Catalana d’esgrima 2003 També fou campiona universitària de Catalunya d’espasa 2003, 2004 És àrbitre estatal d’espasa

Fundat al principi de la dècada de 1870 i de tradició higienista, fou un dels primers que obriren a Barcelona S’hi impartien classes amb aparells especials, entre els quals hi havia escales ortopèdiques o tambors rebaixadors d’abdomen Era molt modern per l’època i tenia una sala d’armes Alguns dels seus directors foren Lluís Vall, Emili Corominas, Antoni Rovira o Ignacio Melé En fou alumne Amadeu Llaverias, que fundà el Gimnàs Colón Tenia la seu al carrer d’en Rull

Era cobert i disposava d’una pista de 56 m de llargada per 10 m d’amplada Tenia una capacitat de 615 butaques i hi havia 24 llotges L’edifici, polivalent, també disposà d’un cinema sota la pista i d’un altre a la terrassa, restaurant i sala de ball A més de reunions socials, també s’hi disputaren vetllades de boxa i competicions d’halterofília S’hi jugà sempre a cesta punta Tancà després d’un lustre d’existència

Al final dels anys setanta s’establí a Catalunya Fou campió d’Espanya de decatló 1977 i salt d’alçada, cinc vegades a l’aire lliure 1977, 1978, 1980, 1982, 1984 i quatre en pista coberta 1978, 1979, 1982, 1988 Va superar tres vegades el rècord estatal Disputà els Jocs Olímpics de Moscou 1980 Després de la seva retirada fou entrenador, entre d’altres, d’A Corgos, C Sala i C Paredes, i responsable de salts de la Federació Catalana d’Atletisme

Fundat al final del 1942 com a secció esportiva de Cultura y Arte Rimas, entitat que promovia activitats literàries i artístiques de Terrassa Poc després s’integrà com a equip filial del Club Deportiu Terrassa Tingué rellevància sobretot entre les dècades de 1940 i 1960, quan competia habitualment en la màxima categoria Té equips en categories inferiors i escola d’hoquei D’altra banda, també té un equip d’hoquei sala i un equip de frontennis, que competeixen en els Campionats d’Espanya