Resultats de la cerca

Presentat al senat per Adrià, el succeí i imposà la disciplina Dèspota illustrat, es guanyà les classes cultes, vigilà que l’execució del dret fos humanitària i mantingué la religió tradicional Es preocupà de l’economia i a la seva mort deixà una fortuna considerable No es mogué mai d’Itàlia i reprimí les rebellions a les províncies per mitjà dels seus legats Amb ell, l’Imperi arribà a l’apogeu El 139 adoptà Marc Anni Ver, el futur Marc Aureli, que havia d’ésser l’últim dels grans emperadors de la dinastia dels antonins

Començà a competir amb el Club Ciclista Bikeromanes el 1996, i fou campió d’Espanya 1998, 1999 i subcampió d’Europa juvenil 1999 de descens El 2001 fitxà per l’equip Global Racing i guanyà la general de la Copa del Món per equips i el Campionat d’Espanya absolut Un cop deixà la competició entrà com a dissenyador de bicicletes de la marca Mondraker alhora que muntà un estudi de disseny El 2009 tornà a la competició i arribà a guanyar la Copa Maxxis d’Europa de descens amb una bicicleta dissenyada per ell

Format al Reial Club de Tennis Barcelona-1899, s’inicià com a tennista A 17 anys es passà al pàdel, i arribà a jugar proves del Pro Tour En el seu palmarès, destaquen diversos Campionats de Catalunya i d’Espanya júnior, nou títols catalans absoluts 2003-08, 2010, 2011, 2012, un Campionat d’Europa 2003 i un subcampionat del món 2002 A més, gairebé durant tot el període 2003-12 ha estat el número 1 del rànquing català individual i per parelles Ha format part de les seleccions catalana i espanyola diverses vegades

Arribà al juvenil del Futbol Club Barcelona quan tenia quinze anys i, el 1974, debutà en el primer equip després de proclamar-se campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola 1973 Amb el Barça guanyà sis Copes d’Europa 1978-83, tres Supercopes d’Europa 1981, 1982, 1983, una Copa Intercontinental 1983, dues Copes de les Nacions de Montreux 1978, 1980, sis Lligues 1977-82 i quatre Copes del Rei 1975, 1978, 1979, 1981 Amb la selecció espanyola guanyà un Mundial 1980 i dos europeus 1981, 1983 Es retirà el 1983

Des del 1980 ocupà diversos càrrecs en la Direcció General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya, de la qual arribà a ser subdirector i director general Durant aquell període formà part del COOB’92 i fou president del consell d’administració del CAR de Sant Cugat Posteriorment fou secretari general de l’Esport de la Generalitat de Catalunya 1996-98 i president del Consorci del Circuit de Catalunya 1998-2007 Rebé l’orde olímpic d’argent del Comitè Olímpic Internacional 1994 i la medalla de plata del Reial Orde del Mèrit Esportiu 1998

Creat en homenatge al general José Moscardó, delegat nacional d’esports de l’època, estava reservat a clubs de tercera divisió i es jugava després de la Lliga Es disputà fins el 1969 i assolí un gran prestigi arribà a reunir 25000 persones en la final El Lleida i el Sabadell foren els equips que més vegades el guanyaren, amb quatre títols cadascun El 1971, quan ja havia deixat de disputar-se, s’organitzà un torneig entre els clubs campions per a determinar qui es quedava el trofeu en propietat, que s’adjudicà el Girona

Jugador del Club Tennis Barcino, fou campió de Catalunya en dobles 1981, amb F Ferrer i individual de segona categoria 1980 Amb el Barcino fou campió d’Europa per equips en tres ocasions 1983, 1984, 1985 Guanyà tres títols de la categoria ATP Challenger en individual i dos en dobles Fou jugador de l’equip espanyol de la Copa Davis Arribà a ocupar la posició 52 en el rànquing de l’ATP en individual 1987 i la 36 en dobles 1987 Ha estat entrenador de jugadors professionals, entre els quals hi ha Carles Moyà

S’inicià a set anys en un equip mixt al Club Esportiu Arenys de Munt i el 2003 arribà al primer equip femení Excepte la temporada 2012-13, que jugà a l’Sfèric de Terrassa, sempre ho feu a l’Arenys de Munt, amb el qual fou campiona d’Espanya 2004, subcampiona de la Copa de la Reina 2006 i subcampiona d’Europa 2007 També fou internacional amb la selecció catalana absoluta i amb la selecció espanyola sub-19, amb la qual es proclamà campiona d’Europa 2007

Fou el primer indret de Catalunya on s’esquià 1908 La construcció de la carretera permeté bastir l’estació, que arribà a tenir 9 pistes, amb uns 8 km esquiables, i 5 remuntadors, amb una cota màxima de 2050 m i una mínima de 1850 m Diversos problemes financers i l’escassetat de neu en determinaren el tancament a principis del segle XXI El 2010 es va reobrir com a parc de neu i en l’actualitat s’hi organitzen activitats de raquetes de neu, esquí nòrdic i trineus de gossos

Arribà al planter del Futbol Club Barcelona procedent del Nàstic de Tarragona La temporada 2009-10 entrà al Barça B i la següent debutà amb el primer equip, al qual s’incorporà definitivament la campanya 2013-14 Migcampista, ha guanyat la Lliga de Campions 2011, 2015, la Lliga 2011, 2013, 2015, 2016, 2018, 2019, 2023, la Copa del Rei 2012, 2015, 2016, 2017, 2018, 2021, la Supercopa d’Espanya 2014, 2017, 2019, la Supercopa d’Europa 2016 i el Campionat del Món de clubs 2016 Ha jugat amb la selecció catalana