Resultats de la cerca

D’un gran rigor filològic, rebutjà el concepte de progrés en l’art per tal d’investigar en les obres, a partir de llur forma, les intencions i els condicionaments que la configuren, i reconstruir així globalment enteres zones i períodes de la història de l’art En aquest sentit sobresurt, entre les seves obres, La pittura e la miniatura nella Lombardia fino alla metà del ‘400 1912, prèvia a la revisió general de l’art italià que preparava i de la qual arribà a publicar Il Medioevo 1927 i Il Trecento 1951

Ingressà a la marina 1865, on destacà pels seus dots d’organitzador i arribà a ésser cap d’estat major 1892-96, ministre de marina 1897-1916 i gran almirall 1911 Impulsà una ambiciosa política de construccions navals i aconseguí que, a l’inici de la Primera Guerra Mundial, l’armada alemanya fos la segona del món En no aprovar el govern els seus projectes d’utilitzar a fons la potència naval i intensificar la lluita submarina, dimití 1916 Com a líder nacionalista fou diputat al Reichstag 1924-28

Arribà de petit a Mallorca i es llicencià en medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona, especialitzant-se en cirurgia Entrà al PSIB a 25 anys i en fou secretari de Participació Ciutadana 1994-97 i de Benestar Social 1997-2000 Batlle de Sóller 1996-98, al juny del 1999 aconseguí un escó de senador, substituint Antoni Garcíes, que havia abandonat la cambra El 2000 renovà el càrrec i a la següent legislatura, el 2004, fou nomenat delegat del Govern espanyol a les Illes Balears, càrrec en el qual es mantingué fins el 2011

De família burgesa, estudià a la universitat imperial Membre del partit democrataliberal 1948 i diputat des del 1949, arribà a secretari general del partit Ocupà diversos ministeris entre els anys 1951 i 1964 i fou l’organitzador dels Jocs Olímpics de Tòquio 1964 President del govern 1964, 1966, 1968 i 1970, fou rellevat el 1972 per Kakuei Tanaka, davant les creixents dificultats econòmiques Conservador, fou un polític impopular, que es destacà per la seva política d’amistat amb els EUA i d’expansió econòmica Rebé el premi Nobel de la Pau el 1974

De família modesta, de jove entrà al servei de la Hudson's Bay Company, al Canadà Durant les seves primeres exploracions viatjà per la província d’Alberta i el 1785 arribà fins al llac Athabasca Més tard passà al servei de la North Western Fur Company i tingué més possibilitats d’ampliar les seves exploracions per la regió de les Rocalloses i la vall del Columbia Dugué a terme també una gran tasca cartogràfica Entre el 1816 i el 1822 fou membre de la comissió internacional de fronteres entre els EUA i el Canadà

A part alguns edificis a Edimburg 1780-95 i Londres 1824-28, es dedicà bàsicament a la creació de carreteres i de ponts, entre els quals sobresurten, del 1801, el projecte del pont sobre el Tàmesi, a Londres —juntament amb Douglas—, que no arribà a construir-se, així com el pont sobre el Menai, a Bradford 1818-26, de 176 m de llum, molt espectacular Pel seu ús del ferro fos, emprat amb peces prefabricades i iguals, fou considerat un dels enginyers més notables de la primera meitat del s XIX

Estudià teologia a la Universitat de València i es dedicà més endavant a la professió militar A Roma féu amistat amb Giorgio Baglivi, la gran figura mèdica de l’escola iatromecànica, el qual li despertà l’interès per aquesta ciència, que estudià de tornada a València Arribà a ésser una figura destacada en la renovació científica del seu ambient A més d’una obra d’interès secundari, Certamen pharmaceutico-galenicum València 1727, n'escriví una altra en dos volums, Opus neotericum medicum , editada el 1737 a València, poc temps després de la seva mort

Presentat al senat per Adrià, el succeí i imposà la disciplina Dèspota illustrat, es guanyà les classes cultes, vigilà que l’execució del dret fos humanitària i mantingué la religió tradicional Es preocupà de l’economia i a la seva mort deixà una fortuna considerable No es mogué mai d’Itàlia i reprimí les rebellions a les províncies per mitjà dels seus legats Amb ell, l’Imperi arribà a l’apogeu El 139 adoptà Marc Anni Ver, el futur Marc Aureli, que havia d’ésser l’últim dels grans emperadors de la dinastia dels antonins

Arriba fins a la fi de la guerra del Marroc el 1860 i l’Ortegada, i l’arrodoneix amb un capítol d’història cultural, dedicat sobretot a la Renaixença literària Clou l’obra una mena de diccionari biogràfic d’escriptors catalans moderns en català i castellà L’obra té molt poc esperit crític i donà cabuda a tota mena de fantasies pròpies i estranyes Juntament amb la Crònica de Pujades, editada completa en 1829-32, fou una font inesgotable de poemes i drames patriòtics Fou asprament censurada per Antoni de Bofarull

Quan Atamant anà a sacrificar els seus dos fills a Zeus, aquest els trameté un moltó alat amb velló d’or, el qual se'ls emportà vers l’Orient i els salvà del sacrifici Pel camí, Helle caigué a la mar i s’ofegà Frixos arribà a la Còlquida, on el rei Eetes li donà la seva filla Calcíope en matrimoni Agraït, Frixos sacrificà el moltó a Zeus i oferí al rei el velló d’or, la recerca del qual fou, més tard, el motiu de l’expedició dels argonautes