Resultats de la cerca
Es mostren 4533 resultats
Managua
Ciutat
Capital de Nicaragua i del departament homònim.
Situada a la vora SE del llac de Managua, és el primer centre comercial i industrial del país Té indústries químiques, tèxtils, de sabó, de transformació de la fusta i alimentàries, destilleries i una refineria de petroli Té comunicacions ferroviàries, per carretera la panamericana i aèries Centres d’ensenyament superior Universidad Centroamericana, fundada el 1961, i Universidad Politécnica de Nicaragua, el 1977 És arquebisbat catòlic Fou declarada capital el 1855 Situada dins l’eix volcànic centreamericà, ha sofert diversos terratrèmols els darrers, el 1931 i el 1972 que l’han…
Remolins
Barri
Barri de la ciutat de Tortosa (Baix Ebre), al N del nucli antic.
S'hi localitza l’església parroquial de Sant Jaume, fundada ja al s XI També hi havia hagut l’església de Sant Nicolau i el call jueu s’hi han trobat importants restes romanes i un motlle de plater àrab La seva fesomia urbana conserva el perfil medieval i llocs com el carrer de Gentildones o la plaça del Platger Enderrocada la muralla al començament del s XX, queda encara ben patent la separació del call en un ample espai no edificat, avui en part plaça i en part església
Quetta
Ciutat
Capital de la província del Balutxistan, Pakistan.
Important centre comercial i de comunicacions situat a l’extrem septentrional de la vall de Shal, a 1675 m d’altitud, en un emplaçament estratègic que domina els passos de Bolān i Khojak, prop de la frontera amb l’Afganistan Manté relacions comercials amb l’Afganistan occidental, l’Iran oriental i part de l’Àsia Central Té indústria tèxtil del cotó, refineria de sofre, materials de construcció, central termoelèctrica i conserves de fruites Centre d’ensenyament superior Universitat de Balutxistan, fundada el 1970 És també centre d’estiueig
col·legiata de Guissona
Façana de la col·legiata de Guissona
© Fototeca.cat
Canònica
Antiga canònica augustiniana (Santa Maria de Guissona) radicada a l’església arxiprestal de Guissona (Segarra).
Fundada a la segona meitat del segle XI, l’església fou consagrada el 1099 per sant Ot era filial de la canònica d’Urgell el prior era sempre canonge de la Seu Secularitzada el 1255 i definitivament el 1272 tenia aleshores sis canonges, esdevingué collegiata secular a la fi del segle XV, que perdurà fins a mitjan segle XIX El 1423 el bisbe Ferrer d’Urgell havia intentat d’establir-hi la capitalitat de la diòcesi, però tingué vida efímera L’església fou molt refeta al segle XVIII, però conserva alguns elements antics
Göttingen
Ciutat
Ciutat del land de la Baixa Saxònia, Alemanya.
Situada al peu de la Selva de Göttingen i a l’oest d’aquesta, és emplaçada a la vora del curs superior del Leine i és travessada pel Leinekanal La universitat Georg-August-Universität zu Göttingen, fundada el 1737, fou en un altre temps la més freqüentada d’Alemanya La ciutat, situada a la part central de la important via comercial Hamburg-Basilea, ha tingut un cert desenvolupament comercial i industrial Té manufactures d’instruments òptics, científics i de precisió, amb plantes transferides de la RD Alemanya Fou capital del principat del mateix nom
suspensió de pagaments
Economia
Dret
Dret mercantil
Situació d’insolvència transitòria d’un comerciant, legalment inscrit en el registre corresponent.
Es diferencia de la fallida fallit pel caràcter transitori Els supòsits són la solvència del comerciant, la impossibilitat de satisfer els pagaments el dia del venciment i la petició de la suspensió fundada en els supòsits anteriors Comporta certes modificacions en els drets dels interessats, anàlogues a les de la fallida, bé que sense efectes sobre la situació personal del deutor, sinó tan sols sobre el seu patrimoni, que resta afectat i controlat en totes les seves operacions per la intervenció judicial a través d’interventors que representen els creditors
ming
Història
Membre de la dinastia xinesa que regnà del 1368 al 1644.
La dinastia fou fundada per Zhu Yuan-zhang, d’origen humil, que dirigí la rebellió contra la dinastia dels mongols, escollí Nanquín com a capital, establí un fort poder central, a la manera del sistema administratiu dels tangs, i féu florir de nou la cultura xinesa Entre els mings, que constituïren un extens imperi i impulsaren sobretot les obres públiques i l’art, cal esmentar l’emperador Zhu-Di 1403-31, el qual traslladà la capital a Pequín i estengué la influència xinesa La dinastia fou destronada per la dinastia manxú dels qing
manxú
Lingüística i sociolingüística
Llengua de la subfamília altaica manxú-tungús, parlada en llocs dispersos de Manxúria.
Parlada ja al s III aC, és la menys evolucionada de les llengües tungús, i té un elevat percentatge lexical xinès Al vocalisme hi ha harmonia vocàlica, i la majoria dels mots són disíllabs La sintaxi és fundada sobre el principi que cada element secundari precedeix l’element principal L’alfabet deriva de l’escriptura mogol adaptada el 1599 El 1632 fou creat un sistema de signes diacrítics per a transcriure els sons del manxú l’escriptura mogol no era suficient El 1647 hi fou imprès el primer llibre
iconologia
Art
Ciència auxiliar de la història de l’art que dóna un sentit interpretatiu a l’estudi d’una obra d’art.
Originada, al primer terç del s XX, en l’escola fundada per Aby Warburg a Hamburg i traslladada el 1934 a Londres, l’anàlisi iconològica porta a definir els significats intrínsecs dels temes estudiats per la iconografia Aquests significats depenen de l’època, de l’entorn social i de les tradicions que qualifiquen inconscientment l’artista i que es reflecteixen en la seva obra, la qual és, per a la iconologia, un testimoni-document d’una època i una societat determinades Entre els seguidors d’Aby Warburg destaquen FSaxl, EPanofsky, EWind i EHGombrich
Consol Pastor i Martínez
Arxivística i biblioteconomia
Bibliotecària.
Fou estudiant de la primera promoció de l’Escola Superior de Bibliotecàries fundada per la Mancomunitat el 1915 Acabà els estudis el 1918 amb el número 1 de la promoció i aquell mateix any passà a dirigir la biblioteca pública de Valls, la primera de la futura xarxa de Biblioteques Populars de Catalunya Al cap d’un any tornà a Barcelona en haver guanyat una plaça de professora auxiliar a l’Escola, lloc que exercí fins el 1928 Tot seguit passà a ser la bibliotecària de l’Escola fins a la seva jubilació, el 1957