Resultats de la cerca
Es mostren 41622 resultats
moment magnètic intrínsec
Física
Magnitud quàntica, sense cap anàleg clàssic, que hom atribueix a les partícules elementals i als nuclis atòmics i que mesura els efectes magnètics que no poden ésser atribuïts a moviments espacials de les càrregues.
Té molta relació amb el spin de les partícules, fins al punt que el neutró, que no té càrrega elèctrica, però sí spin, té també moment magnètic intrínsec En el cas del nucli atòmic, hom parla de moment magnètic nuclear
prestació social substitutòria
Dret penal
Realització d’activitats d’utilitat pública que no requereixin l’ús d’armes ni suposin dependència orgànica d’institucions militars, que tenen l’obligació de realitzar aquells que siguin declarats objectors de consciència i exempts de prestar el servei militar.
El Codi Penal del 1995 dedica, com una novetat important, una secció als delictes contra el deure de compliment de la prestació social substitutòria Incorren en delicte contra el deure del seu compliment els objectors que, sense causa justa, quan siguin cridats al compliment del servei que se'ls assigni, no es presentin en el termini d’un mes quan incorporats al servei, no hi acudeixin per més de vint dies consecutius i quan, incorporats per al compliment de la prestació, es neguin a complir-la Una vegada hagi complert la condemna, el penat restarà exempt del compliment de la…
restricció mental
Filosofia
Acte consistent a fer mentalment limitacions a allò que hom diu creient que això l’autoritza a eludir-ne el compliment o li permet de no dir la veritat sense, però, mentir.
Defensada absolutament per la casuística extrema —que BPascal criticà a les Provinciales i Innocenci XI condemnà expressament—, la restricció mental consistent a respondre ambiguament a una pregunta indiscreta, per tal d’evadir-se'n, pot ésser moralment justificada La possible justificació d’algunes restriccions mentals no fa, tanmateix, sinó agreujar la qüestió de què és pròpiament una mentida i fins a quin punt hom està obligat a dir sempre la veritat
sandhi
Fonètica i fonologia
Terme (‘combinació’) amb què hom designa el fenomen fonològic pel qual els extrems dels mots, més que no pas l’interior, es modifiquen per influència d’altres mots veïns en el text.
Així s’esdevé, en català, per ensordiment o sonorització d’oclusives i fricatives a final de mot segons que el so inicial del següent sigui sord o sonor, respectivament gat petit gát petít, però gat gros gád grós Fora d’aquests casos de fonètica sintàctica, s’anomena fals sandhi la deglutinació o afèresi no etimològica, com ara el dialectal vellana per comptes d' avellana per una mala interpretació del sintagma l’avellana
cable de parells trenats
Electrònica i informàtica
Tipus de cable, apantallat o no, compost de dos o més parells trenats de cables elementals revestits de plàstic, i protegit per una coberta també de plàstic, d’ús corrent en xarxes d’àrea local i terminals telefònics digitals.
Cada parell trenat té un nombre diferent d’entrellaçaments per polzada per a reduir la diafonia originada per la mateixa juxtaposició dels cables elementals Els cables no apantallats UTP, que poden atènyer una capacitat nominal de transmissió de 155 Mbps, són molt més flexibles i fàcils d’installar que els coaxials, i tendeixen a desplaçar-los com a estàndard de fet per a les xarxes d’àrea local, però no són adequats per a ambients on hi ha interferències fortes Als cables apantallats, cada parell trenat va recobert d’una malla contínua de coure STP o bé una malla…
inestellable
Dit d’un material que no es pot estellar.
vacil·lar
Una cosa no material ésser inestable, poc ferma, etc.
tractament mèdic
Medicina
Tractament que hom practica especialment per mitjans no quirúrgics.