Resultats de la cerca

Conseller al parlament de París 1584, treballà activament per aconseguir el tron de França per a Enric de Navarra, que esdevingué Enric IV En recompensa, fou nomenat president del parlament de Provença 1599, guarda-segells 1615 i bisbe de Lisieux 1616 Com a filòsof i moralista, escriví Traité de la constance, la Sainte Philosophie, la Philosophie morale des stoïques i traduí Epictet, Demòstenes i Ciceró

Fou deixeble de José Aparicio a l’Academia de San Fernando de Madrid Estudià a Roma 1824-27 De retorn a Madrid, on s’establí, fou nomenat acadèmic de San Fernando 1828 Conreà preferentment retrats i temes històrics i mitològics, tractats amb un cert gust romàntic El Museo de Murcia i el Museo Romántico de Madrid guarden una gran part de la seva obra

Nomenat l’any 1500 capità de la flota portuguesa de l’Índia, desembarcà al Brasil prop de Porto Seguro, des d’on es dirigí al cap de Bona Esperança costejà i explorà la costa d’Àfrica Oriental i arribà a Calcuta, on tingué un xoc amb els comerciants musulmans Finalment passà a Cotxim i a Cananor i hi embarcà espècies cap a Portugal, on retornà el 1501

Fou coronel de voluntaris reialistes Nomenat ministre de la guerra 1824, dirigí una repressió política antiliberal tan dura que li valgué la destitució 1825 a la fi del període més violent de la dècada absoluta de Ferran VII Capità general de les Balears 1828-33, intervingué en una conspiració carlina 1834 Confinat a Mallorca per desafecte a Isabel II, fou assassinat per un grup de progressistes emmascarats

A la mort d’Ibn Tūmart, de qui era deixeble, fou nomenat califa 1130 Conquerí el Marroc als almoràvits i féu de Marràqueix la seva capital El 1146 envià un exèrcit a la península Ibèrica i, després de llargues lluites, desféu els regnes de taifes el 1157 Llavors Al-Andalus esdevingué una simple dependència de l’imperi almohade, representat a Sevilla per un valí

Llicenciat en filosofia i lletres 1892 Essent arxiver de la paeria de Lleida 1895, en catalogà la valuosa collecció de privilegis reials La Societat Econòmica d’Amics del País li premià el treball Lérida y la Guerra de la Independencia 1899 Aquell mateix any fou nomenat cronista oficial de la ciutat La seva obra d’investigació històrica més destacada és La Pahería de Lérida 1911

Cavaller doctor en drets, catedràtic de la Universitat de València, advocat fiscal i patrimonial del rei i oïdor criminal i després civil de l’audiència de València Nomenat regent del Consell d’Aragó, morí abans d’ocupar el càrrec Escriví diversos tractats sobre els furs valencians i publicà Repertori general de totes les matèries dels furs de València fins a les corts de l’any 1604 1608

Fou lector de la seu de Tortosa Destacat promotor de la reforma del seu orde, el 1440 fou vicari del mestre general per a tots els convents reformats Fou també provincial 1441-50 El 1455 es traslladà a Roma i fou nomenat mestre del Sacre Palau per Nicolau V Escriví, entre altres obres, Epistola per modum tractatus ad Alphonsum, Aragoniae regem, de conceptione Beatae Virginis

Ordenat de prevere 1875 i doctorat en filosofia, teologia i dret canònic, ensenyà a Roma i a París Nomenat bisbe titular 1898, fou delegat apostòlic del Perú, Bolívia i l’Equador Com a cardenal secretari d’estat 1914-30 conclogué els pactes del Laterà 1929 És considerat l’artífex del Codi de dret canònic —el prologà i en publicà sis volums de fonts 1923-32—

Metge de professió, es distingí entre els rebels al domini de Gènova, de la qual depenia Còrsega des del 1559 Collaborà estretament amb Teodor de Neuhof, nomenat rei dels corsos Després d’haver intentat en va un arranjament amb els genovesos, dirigí la lluita contra ells i obtingué, el 1753, el poder absolut per a la nació corsa Fou assassinat, amb la complicitat dels genovesos