Resultats de la cerca

Les perforacions començaren amb el vaixell Glomar Challenger el 1968, i des d’aleshores fins al 1983 s’obtingué i publicà informació dels principals fons oceànics, amb la participació de científics de diversos països Entre les consecucions del programa DSDP cal destacar la confirmació de la hipòtesi d’expansió dels fons oceànics, el coneixement de la naturalesa i edat de l’escorça oceànica i dels marges continentals, i avenços tecnològics en el camp de la perforació i extracció de testimonis de roca

Preocupat per la dificultat que representava la reproducció de texts i dibuixos, treballà durant molts anys en l’obtenció d’un sistema per a conseguir còpies en sec fàcilment En lloc dels procediments fotogràfics o químics fins aleshores emprats en proposà un d’electroestàtic la xerografia , esdevingut després d’ús universal El 1940 obtingué la primera patent, que desenvolupà més tard, fins que el 1947 fou comercialitzada per la Haloid Co, que després esdevingué Xerox Corporation Carlson es féu multimilionari amb aquest procediment

Formà part de les companyies de María Guerrero —a deu anys—, Catalina Bárcena, Ernesto Vilches i Margarida Xirgu Formà companyia pròpia amb Antonio Vico 1932, amb qui es casà el 1933 Membre del Teatre Nacional de Barcelona 1968 Excellí en papers d’alta comèdia en castellà En català féu Senyora àvia vol marit 1962, de Pous i Pagès, i Una altra Fedra, si us plau , de Salvador Espriu 1978 Obtingué dues vegades el Premio Nacional de Interpretación 1959 i 1971

Passà al servei de França durant la guerra dels Segadors Com a mariscal de camp eixí de Barcelona al davant de les forces franceses que abandonaven la ciutat 1652 Lluità en les campanyes europees de Lluís XIV al Franc Comtat 1668 i a Holanda 1672, on fou governador d’Arnhem i, després, de Maastricht, ciutat que defensà destrament En la invasió de Catalunya del 1684 obtingué la victòria del Pont Major, prop de Girona Els últims anys lluità novament a Flandes

Fou membre de la junta directiva de Joventut Valencianista 1908-10 i des del 1914 i collaborà a Pàtria Nova de València i, més tard, a La Correspondencia de Valencia Obtingué una plaça d’advocat de l’estat, a Madrid, on residí uns quants anys El 1938 publicà Valencia roja , i el 1939, La hora de la economía Després de la guerra civil de 1936-39 fou delegat de belles arts al País Valencià El 1951 publicà Urbanismo , de tema valencià

Doctor en teologia i en ambdós drets, el 1780 obtingué una càtedra de filosofia a la Universitat Literària de Mallorca, i deu anys més tard la càtedra de teologia després, en fou rector i procanceller Fou canonge i visitador del bisbat de Jaén Predicà diverses oracions fúnebres , entre les quals es féu famosa la del bisbe Bernat Nadal 1818 Escriví un Diccionario histórico-político del estado eclesiástico y regular de Mallorca, perdut, i una Pràctica cristiana per obrar ab perfecció 1807

Fill i sucessor de Balduí IV d’Hainaut i d’Alícia de Namur, esdevingué 1191 comte de Flandes pel seu casament amb la comtessa Margarida I, hereva del seu germà Felip I, malgrat l’oposició de Felip II August de França que l’obligà a renunciar a l’Artois i al Vermandois per l’acord de Péronne 1192 Reconegut hereu pel seu oncle Enric, comte de Namur, obtingué de l’emperador l’erecció 1188 en favor seu del marquesat de Namur

Guanyà quatre medalles d’or 5 km el 1972, 10 km el 1972 i 4 × 15 km el 1972 i el 1976 i dues d’argent i dues de bronze en quatre Jocs Olímpics consecutius del 1968 al 1980 Obtingué cinc títols mundials, dos el 1970 i tres el 1974 Es retirà despres dels Jocs Olímpics d’Hivern del 1980 celebrats a Lake Placid EUA, on assolí la medalla d’argent en la cursa de relleus de 4 × 5 km

Fundà i dirigí “La Bordadora” 1888, periòdic dedicat a l’art de l’agulla publicà també una Guía consultiva del pintor decorador 1894 Exercí càrrecs directius al Centre d’Arts Decoratives 1894 i al Foment del Treball Nacional el 1894 i el 1896 fundador del Foment de les Arts Decoratives el 1903, en fou president en el període 1907-09 Els darrers anys del s XIX collaborà en exposicions d’arts decoratives i decoració d’habitacions, i hi obtingué diversos premis

Desenvolupà la seva activitat en el regnat de Lluís XIV, amb unes realitzacions tan interessants com l’església de Sant Lluís 1670-77, a l’asil de la Salpêtrière París l’Hospital dels Invàlids i la seva església, dita dels Soldats 1670-76, llevat la cúpula actual, obra de J Hardouin-Mansard, i el pla del castell de Richmond 1682 Edificà en un estil rigorós, on les estructures predominen sobre la decoració, i obtingué així un efecte no exempt de magnificiència