Resultats de la cerca

Doctorat en dret a la Universitat de València Partidari dels Borbons, lluità com a capità de les milícies del regne sota les ordres del comanador de Montesa i fou recompensat amb el càrrec de regidor perpetu de Morella És autor de sis comèdies, de les quals només es publicà  El amor peregrino  València 1698 També escriví poesies, algunes en català, i la  Relación difusa recopilada con varios metros de las fiestas sexcenales que la vila de Morella y sus individuos dedican a su patrona María Santíssima de Vallivaña  València 1739, relació de festes en honor de la Mare de Déu de…

Fill i successor de Frederic Enric I de Nassau-Orange , acceptà la pau de Münster 1648 amb la monarquia hispànica, però aviat pretengué de continuar la guerra contra aquesta Intentà de declarar la guerra a Anglaterra, on Carles I , el seu sogre, havia estat destronat per Cromwell El 1650 els Estats d’Holanda se li oposaren i apellà als Estats Generals, que li concediren plens poders detingué els seus sis principals opositors i hom arribà a un acord Aquell mateix any signà una aliança ofensiva amb França, però morí sobtadament al cap d’unes quantes setmanes

A Londres treballà com a pianista en un club nocturn Posteriorment residí a Grècia, Egipte i Argentina És autor de sis llibres de poemes i de novelles d’un barroquisme exaltat, amb influències de Joyce i de Henry Miller The Black Book 1938, acusat d’escandalós al seu país, Cefalú 1947 i Alexandria Quartet , que comprèn Justine 1957, Balthazar 1958, Mountolive 1958 i Clea 1960 Tunc 1968, Nunquam 1970, Sicilian Carroussel 1977 i l' Avignon Quintet 1974-84, compost per Monsieur, Livia, Constance, Sebastian i Quinx , obra múltiple ambientada a la Provença, on barreja elements…

L’expressió ’música de conjunt’ s’empra com a sinònim de música de cambra Conjunt vocal i conjunt instrumental fan referència, respectivament, a un cor i a una orquestra de proporcions relativament reduïdes També, dins de la música dramàtica, s’anomenen passatges de conjunt els moments en què diferents solistes es reuneixen per a cantar simultàniament En la música popular del segle XX rock , pop, etc, el terme ha estat molt utilitzat per a referir-se a qualsevol de les agrupacions instrumentals o mixtes reduïdes -especialment les de tres a sis músics- característiques d’aquesta…

El 1801 entrà a la congregació de l’Oratori És autor del dietari Barcelona cautiva , en sis volums 1815-21, on narra, des d’un punt de vista antifrancès, l’ocupació de Barcelona per les forces napoleòniques i aporta un bon nombre de documents en restà inèdita la part corresponent als fets posteriors a l’abril del 1811 Publicà altres llibres sobre episodis de la guerra del Francès i deixà manuscrites algunes obres històriques També compongué diàlegs i contes escrits amb l’artifici d’utilitzar només monosíllabs, en català, i unes Octavas bilingües castellanas o catalanas según se…

Membre dels clubs Sala del Tiro Nacional i del Centro Cultural de los Ejércitos y de la Armada, es proclamà sis cops campió d’Espanya individual en espasa 1930, en floret 1935 i en sabre 1925, 1931, 1933, 1935 Fou internacional amb la selecció espanyola en els Jocs Olímpics de París 1924, en què participà en la prova de sabre per equips Com a directiu fou membre de la junta directiva de la Federació d’Esgrima de Catalunya També formà part de la junta de govern de la Federació Nacional d’Esgrima, que representà el Comitè Olímpic Espanyol

Membre del Club Natació Catalunya, fou campiona de Catalunya en 4×200 m lliure 1986, 4×100 m lliure 1987 i 200 m i 400 m estils individual 1988 En l’àmbit estatal, assolí vuit títols a l’estiu i sis a l’hivern A l’estiu, en relleus 4×100 m lliure 1984, 1987, 4×200 m lliure 1986, 1987, 1988 i 4×100 m estils 1987, i en les proves individuals dels 200 m i 400 m estils 1988 I a l’hivern, en 4×100 m lliure 1985, 1987, 4×200 m lliure 1985, 1987, 4×100 m estils 1987 i 400 m estils individual Té la medalla al mèrit esportiu de la federació catalana 1988

Es formà al Club Natació Atlètic, el 1989 passà al Club Natació Barcelona, i, el 1998, al Club Natació Sabadell Fou sis vegades campió de Catalunya de gran fons com a guanyador de la Travessia del Port de Barcelona 1990, 1992, 1994-97 En l’àmbit estatal, es proclamà campió d’estiu en 400 m i 1500 m lliure 1991 i en relleus 4 × 200 m lliure 1998, i d’hivern en relleus 4 × 200 m lliure 1999 Fou vint-i-cinc cops internacional en diferents categories Té la medalla de bronze de serveis distingits de la federació espanyola 1992

i amb vint-i-una boles més, quinze de vermelles amb un valor d’un punt cadascuna i sis de colors diferents amb valors de dos a set punts, que consisteix a introduir alternativament a les troneres una o més boles vermelles i una bola d’un altre color La bola de color introduïda torna a la taula mentre quedin boles vermelles per jugar Quan ja no hi ha boles vermelles a la taula, cal introduir les boles de color per ordre ascendent segons el seu valor El jugador que aconsegueix més punts guanya la partida

Membre del Reial Club Nàutic de Tarragona Fou sis cops campió d’Espanya, cinc en vuit amb timoner 1935, 1944-47 i una altra en quatre amb timoner 1947 Fou també subcampió estatal en vuit amb timoner 1949 i en quatre amb timoner 1945, 1946 Ja retirat de la competició, fou vicepresident del Reial Club Nàutic Tarragona 1950 i secretari en diferents juntes directives És autor del llibre El remo Historia, técnica y apología 1944 i coautor, amb Manel Miró i Pedro Solano, del Club Nàutic de Tarragona Cent anys de vida esportiva i social 1878-1978 1982