Resultats de la cerca

Soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC i membre del CADE Centre Acadèmic d’Escalada des del 1961, el qual presidí 1968-72 Realitzà ascensions al Pedraforca, els Pirineus, les Calanques França i l’Atles 1966, algunes de les quals foren pioneres L’any 1970 dirigí l’expedició científica a la Patagònia austral, en la qual s’intentà l’escalada al Cerro Torre L’any 1976 visità els Andes del Perú El 1977 participà en una expedició del CEC a l’Hindu Kush que intentà fer el Koh-e-Bandaka i que ascendí l’M7 6 284 m per la via Països Catalans, una ruta de 1 000 m de 45º de pendent Coordinà dues…

Soci del Centre Excursionista de Terrassa i membre del Servei General d’Informació de Muntanya des de l’any 1982 Treballa com a guia del Club Alpí Holandès des del 1998 Ha participat en expedicions al Mont Ararat 1989, on feu el descens en BTT des dels 4400 m als Andes de Bolívia, amb l’ascensió en solitari al Huayna Potosí 1992, i escalades a les Torres del Paine 1995, a més d’intents en alguns cims de l’Himàlaia Entre els viatges destaquen la segona travessa mundial de l’Himàlaia en bicicleta tot terreny 1987 Combina les professions de guia d’alta muntanya amb la de fotògraf…

Promotor dels esports de muntanya a la comarca del Maresme, fou un dels membres fundadors de la Unió Excursionista de Catalunya de Mataró 1935 Fou nomenat secretari de la secció de muntanya, fou membre de la junta directiva des d’aleshores i presidí l’entitat entre el 1962 i el 1964 A més d’ascensions i travesses als Pirineus i als Alps, a partir del final dels anys seixanta participà en expedicions al’Atles, a Kenya, als Andes del Perú, a Grenlàndia i a l’Himàlaia Aficionat a la fotografia, recollí nombrós material fotogràfic i guanyà diversos premis de fotografia de muntanya…

Formà part de la primera generació d’alpinistes catalans a l’Himàlaia El seu primer vuit mil fou l’Annapurna Oriental Obrí diverses vies d’escalada amb el Centre Acadèmic d’Escalada i explorà diversos massissos d’Europa El 1971 coronà el Kilimanjaro i obrí una nova ruta al mont Kenya Participà en l’exploració de les illes Upernavik Grenlàndia, 1973 i coronà alguns cims de l’Hindu Kush i dels Andes peruans També participà en l’expedició catalana a l’Everest 1982, 1993 L’any 1984 coronà el Cho Oyu i el 1992 el Denali Rebé la medalla d’or 1974 i de plata 1970 de la Federació…

Vinculada al Club Muntanyenc Barcelonès i al Centre Excursionista de Catalunya, començà en espeleologia Pionera de l’escalada femenina a l’Estat espanyol, durant els anys seixanta dugué a terme nombroses escalades, algunes de les quals foren primeres femenines, com la Peña Sola, als Mallos de Agüero, o el Puro, als Mallos de Riglos Osca Feu escalades de gran dificultat a Montserrat, la serra de Cadí, la Riba, Ordesa i Oliana, formant cordada habitualment amb Josep Manuel Anglada, amb qui estava casada, Joan Cerdà, Jordi Pons o Francesc Guillamon Fou de les primeres alpinistes que participaren…

S’inicià en les curses d’esquí de muntanya el 1993 i fou campió d’Espanya per equips 2002, 2003, 2005 Formà part de l’equip de la Federació Espanyola d’Esports de Muntanya i Escalada FEDME entre el 1995 i el 2006, i ha participat en els Campionats del Món 2008 i d’Europa 2007, 2009, i en proves com la Pierra Menta o la Patrouille des Glaciers Des del 2008, és membre de la selecció catalana de curses de muntanya, equip amb el qual ha guanyat en tres ocasions la Copa del Món 2008, 2009, 2010 i l’or en duatló i en la prova combinada als Skygames 2006 Com a alpinista, cal destacar-ne l’expedició…

Estudià arquitectura a Barcelona També feu estudis de pintura en aquesta ciutat Arran de la guerra civil, el 1939 s’exilià a França i un any després marxà a Colòmbia Hi obrí, amb un soci, una oficina, on preparava i produïa programes de ràdio i televisió Es dedicà a diverses disciplines com l’antropologia, la història, la ciència i la tecnologia avançada Fou un dels fundadors de la facultat de filosofia de la Universidad Nacional i fou catedràtic a la facultat d’arquitectura Fou nomenat director de l’Instituto Colombiano de Antropología Posteriorment, fou professor a la Universidad Javeriana…

Fundat el 1905 amb l’objectiu d’estudiar la comarca del Bages El primer president fou Josep Esteve L’interès científic i arqueològic inicial derivà amb el pas dels anys a un interès excursionista El 1922 organitzà l’Aplec Excursionista de Catalunya al monestir de Sant Benet de Bages El 1924 es fundà la secció d’esports de muntanya El 1925 es fusionà, sota la presidència de Josep Arola, amb el Centre de Cultura de Manresa, el Grup Avenç de l’Excursionisme, el Grup Montcau i el Grup Montserrat La secció d’escalada fou molt activa, amb ascensions a Montserrat, Sant Llorenç del Munt i Pedraforca …

Cresqué a les Dolomites, on el seu pare l’inicià en l’alpinisme, activitat en què desenvolupà un estil propi basat en l’ús d’un equipament mínim Estudià enginyeria i completà el seu primer cim de més de 8000 m el 1970 amb l’ascens al Nānga Parbat, en el qual morí el seu germà Gunther i ell perdé alguns dits dels peus i parts dels de les mans per congelació Ha obert nombrosos itineraris al Mont Blanc, les Dolomites i els Andes, però es destaca per les ascensions a l’Himàlaia, on el 1986 fou el primer alpinista en completar els catorze cims de més de vuit mil metres de la Terra,…

És una plana molt àmplia, compresa entre el massís de les Guaianes i els Andes, en la qual hom distingeix diferents subregions Los Llanos alts occidentals, els centrals, els baixos, els de Monagas i Las Mesas El clima hi és tropical, i n'és característic el vent fresc guarinés , que de la serralada de Mérida arriba a Ciudad Bolívar Comprèn la conca alta i mitjana de l’Orinoco La vegetació és de sabana herbàcia, i a Los Llanos alts hi ha selva És molt poc poblada, amb una densitat de població d’1 h/km 2 Les ciutats més importants són Ciudad Bolívar i Calabozo La ramaderia és l’activitat més…