Resultats de la cerca

Successor d’Ataülf i Sigeric En canvi de proveïments de blat romà, tornà Galla Placídia a Roma i combaté com a auxiliar de l’Imperi a la península Ibèrica contra els sueus, els alans de la Lusitània i els vàndals silingis de la Bètica 416-418 Signà un pacte d’amistat foedus amb Roma, en virtut del qual posà el seu exèrcit al servei de l’Imperi, en canvi del reconeixement de la possessió de les terres ocupades a Aquitània, amb capital a Tolosa

Fill pòstum de Jofre d’Anglaterra i de Constança, duquessa de Bretanya Sota la protecció de Felip II August de França reivindicà els seus drets a la corona anglesa davant el seu oncle Joan Sense Terra Ambdós reis signaren la pau de Goulet 1200, però les hostilitats recomençaren dos anys després Artur, que havia rebut del rei francès la investidura d’Aquitània, Anjou i Maine, n'emprengué la conquesta, però fou sorprès i fet presoner a Mirabeau per Joan Sense Terra, el qual l’assassinà poc després

Des de temps antic alguns passatges són coneguts amb aquest nom la Porta d’Aquitània , a Tolosa, entre les Cevenes i els Pirineus, que comunica la Mediterrània amb l’Atlàntic les Portes de la Càspia o de Sirdāra , a l’altiplà de l’Iran les Portes de Cilícia , a les muntanyes d’Amanos, prop del golf d’Iskenderun Àsia anterior, ruta per on penetraren a Síria, entre d’altres, els croats les Portes de Ferro, entre els Alps transsilvànics i els Balcans, per on passa el Danubi, etc

Era cunyat de l’emperador Carles el Calb Conseller de Lluís d’Aquitània, el 878 rebé a Arle el papa Joan VIII i l’acompanyà al concili de Troyes Les esposalles de la seva filla amb Carloman se celebraren en presència del papa i de Lluís el Tartamut també hi assistí el comte Guifré el Pelós Mort el rei 879, Bosó es revoltà contra els seus hereus Lluís i Carloman i es proclamà rei de Provença Els comtes catalans reconegueren, però, Carloman Bosó fou atacat i expulsat del seu regne

Antiga ciutat ibèrica dita Elimberrum, capital dels ausci , un dels grups del poble aquità Sota els romans els quals la sotmeteren el 56 aC, prengué el nom d' Augusta Ausciorum Cristianitzada al segle III, fou devastada pels sarraïns diverses vegades El seu bisbat, fundat al segle VI, esdevingué arquebisbat al segle IX i els titulars foren primats d’Aquitània fins l’any 1789 A la fi del segle VIII substituí Èlusa com a capital de la regió que posteriorment s’anomenà Armanyac Cap al 1716 esdevingué la seu d’una generalitat

El 845 hi fou signat el tractat de Saint-Benoît-sur-Loire entre Carles el Calb i Pipí II, pel qual aquest recobrava l’Aquitània, mutilada però del Poitou, Saintonge i Angoumois cedits a Rainulf I d’Alvèrnia Del seu escriptori eixiren cròniques, precioses per a la història dels segles X-XII L’església, començada el 1070 i acabada al segle XIII, és un dels més bells exemplars romànics Destruït per un incendi el 1562, ha estat gairebé reconstruït 1936 i d’ençà del 1947 hi ha installada una comunitat benedictina

Fill d’ Enric II d’Anglaterra i d’ Elionor d’Aquitània , en morir el seu germà gran Guillem 1156 esdevingué hereu de les possessions del seu pare a Anglaterra, Normandia i Anjou Amb permís papal, fou casat a cinc anys amb Margarida, filla de Lluís VII de França 1160 El 1173 inicià una rebellió contra el seu pare el qual havia intentat d’integrar-lo a la corona i l’havia fet coronar el 1170 per l’arquebisbe de York, i el 1183 intentà de prendre el Poitou al seu germà Ricard

Fill de Lluís VI de França i d’Adelaida de Savoia, continuà la política, començada pel seu pare, d’enfortiment de l’autoritat reial i de concessió de cartes comunals El 1142 envaí la Xampanya, per imposar un dels seus protegits com a bisbe de Bourges, la qual cosa provocà la interdicció papal d’Innocenci II Com a expiació, el 1147 partí cap a la segona croada Féu anullar pel concili de Beaugency 1152 el seu matrimoni amb Elionor d'Aquitània , la qual es casà amb Enric II d'Anglaterra

La capital és Bordeus

Producció de ganivets Centre d’interès turístic, conserva restes antigues i un castell, del s XVIII