Resultats de la cerca
Es mostren 343 resultats
Costanzo di Girolamo
Literatura catalana
Romanista i catalanista italià.
Es doctorà a la universitat de Nàpols amb una tesi sobre la llengua poètica d’Ausiàs Marc 1970 Fou professor a les universitats de Nàpols 1970-72, McGill, de Mont-real 1972-74, John Hopkins, de Baltimore 1974-79, a la de Calàbria, a Cosenza 1977-89, fins a retornar a la de Nàpols 1989-2018, i fou becari del Harvard University Center for Italian Renaissance Studies de Villa I Tatti, a Florència 1977-79 Especialista en teoria i crítica literària, publicà nombrosos llibres, alguns dels quals han estat traduïts a diverses llengües, com ara I trovatori 1989 Els trobadors 1994, o l’…
Josep Miquel Sobrer i Barea
Literatura catalana
Filòleg i historiador de la literatura.
Es llicencià a la UB 1966, l’any 1968 es tralladà als Estats Units i es doctorà a la Universitat d’Oregon amb una tesi sobre la Crònica de Ramon Muntaner 1972 Fou professor a les universitats d’Oregon, Puget Sound, Michigan i, des del 1981, a la d’Indiana, d’on fou catedràtic 1992 De la seva primera etapa medievalista cal esmentar L’èpica de la realitatl’escriptura de Desclot i Muntaner 1978, La doble soledat d’Ausiàs March 1987 i La poesia dramàtica de Josep Maria de Sagarra 2011 Posteriorment s’especialitzà en la literatura catalana dels segles XIX iXX, sobre la qual tingué…
Jeroni Sentpere
Literatura
Poeta i novelista.
Mercader establert a València i germà d’Andreu Sentpere Convocà i fou un dels tres jutges del certamen en llaor de la Immaculada València 1532 celebrat a la parròquia de Santa caterina en la publicació corresponent figura el seu libel i diverses poesies en català Entre el 1550 i el 1552 els jurats de València li encarregaren la composició dels actes sacramentals que es representaven la vigília del Corpus Publicà Libro de la caballería celestial del pie de la rosa fragante Anvers 1554, que és una novella de cavalleries espiritual i la dedicà al mestre de Montesa Pere Lluís Galceran de Borja i …
,
Perot de Vilanova i Perves
Cronologia
Història
Cronista.
Vida i obra Estudià a Lleida, on es graduà de batxiller en drets 1555 fou professor de la universitat lleidatana i al castell de Flix, i es doctorà en drets a Barcelona el 1562 Participà amb el seu germà Gaspar en la cort de Barcelona del 1564 Escriví unes Memòries per a sempre , inèdites, molt interessants Hi parla de temes personals estudis, possessions i de notícies de la Barcelona de l’època de Felip II Dona una visió personal de les corts de 1563-64, a les quals assistí com a representant del braç militar, i on hi haguera friccions entre la monarquia i els representants de les…
,
Kathleen McNerney
Literatura catalana
Catalanista i hispanista nord-americana.
Formada a la Universitat de New Mexico, és professora a la Universitat de West Virginia des del 1980 Després d’iniciar-se com a medievalista amb els estudis The Influence of Ausiàs March on Early Golden Age Castilian Poetry 1982 i Tirant lo Blanc Revisited A Critical Study 1983 i amb estudis sobre temes hispànics com, per exemple, l’obra de G García Márquez, s’especialitzà en les escriptores catalanes contemporànies Ha tingut cura dels volums On Our Own Behalf Women’s Tales from Catalonia 1988, The Garden Across the Border Mercè Rodoreda’s Fiction 1994 i Voices and Visions The…
Manel Rodríguez i Castelló
Literatura catalana
Poeta.
És autor dels reculls poètics La ciutat del tràngol 1979, premi Vicent Andrés Estellés 1978, Esbós d’un cos 1983, premis Jordi de Sant Jordi i de la Crítica del País Valencià 1983, De foc i danses 1987, premi Ciutat de València 1986, L’acròbata dels ponts 1989, Matèria primera 1993, Erosions 1994, Ambaixada de Benialí 2000, Música del sentit tria personal 1978-1999 2002, Humus 2003, premi Vicent Andrés Estelles de poesia de Burjassot 2001, Lletra per a un àlbum 2005, premi Maria-Mercè Marçal i Estranyament 2013, premi Ausiàs March 2013, entre d’altres També ha estat…
Berenguer de Cardona
Literatura catalana
Notari.
Vida i obra L’any 1422, segons els seus protocols, ja era notari El 29 d’octubre de 1458 autoritzà el testament d’Ausiàs Marc i, posteriorment, el seu codicil També donà fe, a València, del testament del poeta Joan de Rocafort 1471, i fou elegit membre del Consell de la ciutat de València els anys 1450, 1454 i 1458 Ben relacionat amb els lletraferits valencians de l’època, intervingué al certamen poètic marià de l’any 1474 amb dues composicions, les úniques mostres de la seva activitat literària Sagrat vaxell, archiu sobreycellent , formada per cinc cobles capcaudades i biocades…
Francesc Fayos i Antoni

Eloqüencia catalana (1891), de Francesc Fayos i Antoni
© David Montón
Literatura catalana
Escriptor.
Autodidacte, de molt jove exercí de pintor decorador El 1871 passà a residir a Barcelona, des d’on, després d’integrar-se activament al renaixement literari, actuà d’enllaç cultural amb València fou soci corresponsal de Lo Rat-Penat i als Jocs Florals de l’entitat del mateix nom fou premiat per la llegenda La bala d’argent , 1879 Formà part de la redacció de la segona època de Lo Gai Saber Collaborà també en La Renaixença , La Ilustració Catalana , La Federació , El Obrero , La Solidaridad i d’altres periòdics Publicà assaigs La dona, estudi crític-filosòfic , 1880, divulgà els clàssics…
,
Dominique de Courcelles

Dominique de Courcelles
Literatura catalana
Literatura francesa
Historiadora de la literatura catalana i catalanòfila francesa.
Llicenciada per l’École Nationale des Chartes 1980, en 1983-86 fou membre de l’École des Hautes Études Hispaniques et Ibériques Casa de Velázquez, Madrid i residí a Barcelona i Vic El 1988 obtingué el doctorat en lletres i ciències humanes per la Sorbona amb la tesi L’écriture dans la pensée de la mort en Catalogne les joies goigs des saints, de la Vierge et du Christ de la fin du moyen âge au XVIIIe siècle 1714 És professora i directora de recerca del Centre National de la Recherche Scientifique École Normale Supérieure de Lió i École Nationale des Chartes de París Titulada en ciència i…
Honorat Joan i Escrivà
Literatura catalana
Humanista.
Vida i obra Fou deixeble de Vives a Lovaina i professor de llatí a la Universitat de València Carles V el nomenà membre del seu consell i gentilhome de la cort 1537 i fou mestre del príncep Felip, futur Felip II de Castella, i preceptor del seu fill Carles, a qui dedicà uns Discursos políticos i unes instruccions per a la formació del príncep cristià Finalment, fou bisbe d’Osma 1564-66 Anotà un manuscrit de les obres d’Ausiàs Marc amb comentaris en castellà, llatí i italià per facilitar-ne la comprensió a la cort Sembla que feu arribar a Valladolid el manuscrit de Lluís Carrós de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina